Del “Manifiesto”

Fa unes setmanes, s’inicià a la capital de l’Estat, un moviment plasmat en forma de “Manifiesto en defensa de la Lengua Castellana”. Afirmen els seus promotors, que la llengua castellana, cada vegada  està  més en desús, al llarg i ample del nostre planeta. He de creure, que deuen tenir una constància certa d’aquestes dades, la qual cosa justifica plenament aquesta iniciativa.

 

Iniciativa, que no només trobo justificada, sinó plenament legítima  i assenyada, tenint en compte  que només parlen el castellà al voltant d’uns cinc cents ( 500 ) milions de persones, gairebé el  8,5 % de la població mundial . Estic convençut, que arribats a aquesta situació tan preocupant, es molt aconsellable, prendre unes mesures,  que promoguin l’ús  social de la llengua  i  preservar-la  així d’una davallada  irremediable.

 

Oh, si , aquest “Manifiesto “ em tranquil·litza molt, doncs  aquests auto anomenats intel·lectuals,  que han endegat aquest moviment,  sembla  que ho fan tot, en un sentit merament  constructiu  i positiu ,  es a dir, sense excloure a ningú,  ni imposar res, ni prohibir tampoc res, fins i tot han parlat de promoure un bilingüisme real ; si això  fos així, de la qual cosa ens hauríem de congratular, seria una postura innovadora  important, doncs resultaria  que d’una vegada per totes,  les altres llengües de l’Estat, podrien seguir  treballant  en el mateix sentit que la castellana,  sense cap por  ja, a futures imposicions,  ni prohibicions; passaríem a ésser  considerats com a conciutadans, i no ja súbdits.

 

 

Se suposa que amb aquest “Manifiesto “, quedaria eradicada per sempre,  la por  a qualsevol acció de força , sempre en sentit oest cap al est  – mai, això si en direcció contrària – les ànsies  de convertir Catalunya mitjançant la conquesta, en Castilla la Nueva com  era ja la pretensió de Pere el Cruel de Castella, s’haurien acabat.

 

Sens dubte, estic segur  que aquests intel·lectuals,  condemnarien  tota actitud,  per part de qualsevol Conde- Duque de torn, que no estès inclosa en el  “Manifiesto “.   Uf ,  sembla  que podem respirar tranquils .?

 

La  por, a un altre “Decreto de Nueva Planta“ que incrementés  encara més, les nostres limitacions, quan encara no s’ha  derogat el de 1716, sembla que amb aquest “Manifiesto”,  ja no l’hauríem de tenir.  Penso de tota manera, que no els hi seria tan difícil, trobar un vulgar  Felip 5è, disposat encara a usar velles formes, en un suposat estat de necessitat  i d’alerta màxima, davant  el risc de  “ trencament de l’Estat “.

 

Vaig  llegir  fa un temps, no recordo massa on, que la saga dels Espartero s’havia també  extingit  plenament, la qual cosa  suposaria  potser una despesa  de temps en escreix, organitzar un “casting“  amb tots els ets i uts,  fins a trobar el seu clon  perfecte i idoni,  amb garanties suficients d’efectivitat, en assolir els mateixos objectius.  Sembla, que també aquesta por, la podríem allunyar  una mica.

 

Encara viu gent al nostre entorn, i  jo mateix, que tenim  molt present,  els nombrosos decrets tan de l’autoritat militar i no civil  (general Franco ),  com eclesiàstica,  prohibint  el català els primers  i recomanant l’ús del castellà els segons (bisbe Díaz de Gomara). Tot això que cito està documentat  a  l’ historia, i acreditat a les hemeroteques .

 

Amb aitals premisses, es pot pensar que aquest  “Manifiesto“ legitima  a Catalunya i als catalans a protegir, fomentar, ajudar, i per damunt de tot,  donar  a conèixer  la nostra llengua,  a estimar-la  i que sigui també estimada  i emprada.

 

Malgrat que som plenament bilingües, de tal manera que molts i molts de nosaltres,  vàrem aprendre a llegir i escriure en castellà, la meva primera  llengua  i la més important  es el Català, i en podem parlar d’altres també, si cal.

 

En aquesta  llengua,  vaig sentir per primer cop,  la dolcesa de la veu de la meva mare, en català  vaig entregar-me a la meva esposa en la prova d’amor més pur; en aquesta llengua, és com millor interioritzo el diàleg obert  i  la meva pregaria  al meu Creador,  i no puc,  ni tampoc vull canviar.

 

En català  volgué  acaronar per primera vegada, les dolces galtetes de la meva  filla, i encara he aconseguit  iniciar en aquesta parla , a les meves precioses netes.

 

Però si, encara em queda  una motivació més gran, des del meu gran respecte,  per les altres llengües siguin d’on siguin, a cap d’elles s’ha d’excloure,  accepto el repte que suposa treballar per la difusió de la meva, llegir molt preferentment en català, i per damunt de tot poder-ne gaudir plenament. Hi ha estudis fets, que quan una llengua  està per sota del 1 % d’us mundial corre un greu perill d’extinció. Cal remarcar aquí, que la empresa editorial en castellà  més gran del mon,  es a Catalunya ; serà per això, que dels 25 llibres més llegits a casa nostra, no ni figuri cap en català, com a data ben significativa. Realment , això ens hauria de moure a tots, a una profunda reflexió.

 

El català és emprat ja per un 1 per 1000, de la població mundial, això ens pot donar una idea de com estem. Trobo inclús comprensible, en una prova de magnanimitat que els honora,  que fins i tot  alguns  catalans s’adhereixin al ”Manifiesto”,  jo puc afirmar–ho tinc ben meditat i decidit – que no ho faré pas.  No crec que des de la  UCI estant,  pugui ajudar massa, a aquell  que pateix un lleu maldecap.

 

Invito des de aquesta humil tribuna, a emetre també el nostre “ Manifest “, ni que sigui tàcitament, a treballar  sense defallença  ni desgana, amb vertader afany per llegar  a les generacions futures,  tota la il·lusió que hem heretat dels nostres ancestres,  així com la consciència  del valor d’allò que els hi hem  de  transmetre: la  nostra parla en català.

 

És per això que amb tanta feina per fer,  mai no he tingut la temptació d’anar-me’n  nord enllà,  ni terra ençà i no he de marxar mai del meu país,  car –com diu el poeta – estimo amb un desesperat dolor, aquesta meva pobra , bruta,  trista i dissortada Pàtria

Anuncis

5 pensaments sobre “Del “Manifiesto””

  1. La meva resposta en principi es de felicitacions molt y molt cordials per haver enllestit aquest preciós i precís blog.
    Felicitacions y pasaré per “casa teva”, siempre que pugui, será un plaer.
    Salutacions
    Abulafia

    PD/
    Pido permiso para ponerte como link

  2. Per iniciar un Blog en nom de Fundació Pare Esqué crec que no heu estat encertats. El més urgent era denunciar l’ateisme regnant a les famílies, a les escoles, a latelevisió, a la premsa i a les lleis de l’Estat, contraries a la nostra Fe. Era la primera campanyaque s’havia d’iniciar en el Blog, al mateix temps que propagar la Pau mundial i que la crisi no assotès les famílies desvalgudes. Aquesta hauria estat la campanya que en un primer Blog hauria escrit el Pare Esqué

  3. He trobat tan encertat aquest escrit, ja em vam parlar en el seu moment, quan va sortir publicat a la revista, i ara que l’he tornat a llegir em sembla fins i tot genial. Gràcies per poder gaudir dels teus pensaments.

  4. Enhorabuena por las visitas que ha tenido este estupendo blog de La Fundació Pare Esqué, pero me llama la atención la falta de personas que expresen su sentir hacia el blog por escrito.
    Yo (y es una apreciación muy personal) creo que lo que enriquece una bitácora, es el comentario de las gentes de buena fe que lo leen y por ello escriben su parecer 🙂
    Salutacions
    Abulafia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s