Més sobre el Sínode

Després d’haver llegit l’editorial del no. 210 de la nostra Revista, del passat Desembre, “La paraula es va fer Home” m’he sentit encuriosit d’aprofundir una mica en les conclusions que es varen prendre en el passat Sínode dels Bisbes a Roma.

 

He tingut  a les meves mans, alguns dels documents que es varen posar damunt la taula, i m’ha cridat molt l’atenció, allò que en diríem la lletra menuda. Ací en va una mostra.

 

Sí, i sí mil vegades, la Paraula es va fer Home i Jesucrist és la Paraula, i a més habita entre nosaltres. Aquest és un dels grans axiomes i principi fonamental de la nostra Fe.

 

Però, vet aquí, que als meus anys, en que cada vegada més em costa visionar la meva canositat, ja fa temps que veig amb tristesa i amb un deix d’amargor, tota aquesta onada expansiva de laicitat i descreença.

 

Al meu entendre, l’Església no s’ha posat al dia en engrescar  a la participació dels fidels, mentre tant, les esglésies es van buidant dia rere dia.  Moltes vegades l’Eucaristia, sembla més aviat una commemoració o representació, que no pas un ver Sacrifici; molt sovint es nota que el celebrant té molta pressa i ens quedem sense homilia. Els cants, si n’hi ha, a vegades són tristos i poc profunds, i es tira mà del CD o DVD per suplir una manca de preparació de la Missa.

 

A voltes, es nota a simple vista que el sacerdot no s’ha preparat gens ni mica l’homilia, que va improvisant  les paraules,  a mesura que va rellegint les lectures de torn.  Jo necessito una bona homilia, necessito aquest “aliment” a cada missa.

 

Aquestes opinions no només són meves, sinó que responen a una manera de sentir d’un petit col·lectiu de persones amb qui tinc força contacte. Penso que per la gent amb una certa formació religiosa,  no caldria abundar amb tants  de comentaris en el “Què”, sinó ja en el  “Com”.

 

  • Com traspassar els principis evangèlics amb alegria, a la vida de cada dia.
  • Com viure i sentir més intensament la nostra fe.
  • Com vibrar amb força al so de la Paraula.
  • Com superar cada dia, els entrebancs que ens significa conviure amb el nostre entorn.
  • Com ser millors dia rere dia i ajudar als altres.
  • Com viure l’Evangeli amb plenitud.
  • Com, com, com  i com.  Aquest és el nostre problema de molts cristians, que se’ns insisteix molt en la teoria, però poques vegades se’ns diu i alliçona com posar-ho a la pràctica.

I torno al principi: es va dir en el Sínode, segons font de L’Osservatorte Romano, que la Casa de la Paraula és l’Església, i que ja Sant Pau deia que ”la fe neix de la predicació“. Insisteix el document sinodal que l’apogeu de la predicació està en l’homilia, que per molts cristians, és el moment culminant  de l’encontre amb la Paraula de Déu. Diu que el sacerdot hauria de transformar-se en profeta, amb un llenguatge nítid, incisiu i substancial; però que s’ha d‘actualitzar segons els temps, fent germinar en el cor dels fidels la pregunta per a la conversió i el compromís vital: ¿Què hem de fer? ¿Com ho hem de fer? ¿Com dur-ho a la pràctica?

 

Precisament allò, que de tant de temps a mi m’inquietava -com, com, i com- ara ho veig  compendiat i reflectit en unes conclusions sinodals, que avalen la meva  opinió.  No només els sacerdots són els beneficiaris de la paraula “vocació”. També els laics hem sentit la vocació, pel matrimoni, per la medicina, per l’abogacía, l’infermeria, el celibat i mil i una professions lliberals. Molts, hem viscut aquesta vocació amb autèntica plenitud  i esperit de servei,  aportant grans dosis de felicitat a la nostra vida  i també al nostre entorn.

 

Temps enrera, deia en un escrit meu “Elogi del Sacerdoci” que la tasca essencial i inexcusable del sacerdot és evangelitzar i anunciar sense treva el Regne de Déu per tot arreu, i penso que els que també som Església, podem demanar-li al sacerdot l’acompliment d’això.  Penso que només visquent  amb plenitud la seva vocació, el sacerdot seguirà amb fidelitat el Crist.

 

Necessitem moltes vegades sentir-nos sotragats  i estimulats en les nostres conviccions per prendre nova i més forta embranzida  I aquesta Paraula  bolcada en l’homilia, ben preparada,  sentida, argumentada i, encara millor, escoltada, ens hi pot ajudar i molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s