A la memòria de l’Óscar

L’Óscar és un noi de 22 anys, casat i amb una filla de 9 mesos, que treballa de cambrer en un restaurant. Bé, més aviat era i hi treballava. Pocs dies abans de Nadal, al primera hora del matí, quan anava a la feina en la seva motocicleta, dues persones el van abordar en una cruïlla amb la intenció de robar-li la motocicleta. Davant de la seva negativa (no feia ni dos mesos que l’havien robat una d’anterior), el van disparar. I el van matar. El cos de l’Óscar va quedar estés allí, en aquella cruïlla.



Sap greu haver d’explicar aquest tipus d’històries, però a vegades ens hem de fer ressó de les mateixes, per molt tràgiques que hi siguin. Óscar és/era nebot d’una persona indirectament vinculada a la Fundació Pare Esqué, que hi treballa al barri de Gràcia de Barcelona i que hi viu al barri de Sants de la mateixa ciutat. Com us podeu imaginar, estem davant d’una drama, d’una tragèdia que només els que malauradament han viscut situacions similars són capaces de copsar amb tota la seva intensitat. Óscar tot just començava l’etapa madura de la seva existència i dos malfactors sense cap estima per la vida, sense cap coneixement dels valors més elementals, li van arrebassar la vida. Només per una motocicleta. Per una motocicleta.

Vull agrair a la tieta de l’Óscar que m’hagi autoritzat a publicar aquesta història, doncs tota la família ha quedat impactada per aquest drama i se senten impotents, desorientats, com si juntament amb l’assassinat i pèrdua de l’Óscar també els hi haguéssin tret un tros de l’ànima. El dolor que senten es, com definir-ho, desgarrador.

Us demano a tots els qui llegiu aquesta història o us l’expliquin, que feu una i dues i tres pregàries per l’ànima de l’Óscar. Les que calguin. I també per totes les persones que com l’Óscar són víctimes d’accions violentes que en cap moment han buscat. I preguem també per les seves famílies, que viuen aquests moments de dolor que malauradament mai podran treure del seu cor, doncs són ferides que estan molt i molt endins. Preguem per elles.

I també preguem pels seus assassins, encara que ens costi molt. Espero que un dia recuperin un mínim dels valors cristians i humans més essencials, s’adonin de la barbàrie que han fet, reconeguin el seu mal i es lliurin a la justícia dels humans o a la justícia divina.

Jordi Morillas
President
Obra Cultural Mariana

Autor: Jordi Morillas

Professional de l'Organització i dels Sistemes d'Informació. En els últims anys, el meu principal valor afegit en les organitzacions amb què he col·laborat ha estat ajudar-los en la transició de companyia local a companyia global, la gestió eficient d’equips i recursos, i la millora dels processos relacionats amb l’organització i els sistemes d’informació, on he aportat valor significatiu, incrementant els marges de negoci. Allí on hi ha un problema (d’integració i orientació d’equips, de servei o de negoci), allí és on puc intervenir. Cap a l'any 2001, em vaig fer meva la frase "el que sigui de valor afegit pel client (final), endavant; el que no, elimina-ho". I des d’aleshores, que l’aplico amb èxit. He participat com a formador en diferents empreses d'Espanya i Portugal i també he realitzat xerrades i conferències en empreses i organismes d’Espanya, Portugal, Holanda i Regne Unit. També he estat professor en els seminaris Aula-Empresa organitzats per l'UPC. Col·laboro amb la Fundació Pare Esqué i l'Obra Cultural Mariana des de 1993.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s