El precursor de Jesús

Sin títuloAl pic de l’hivern, la ribera del Jordà és plena a seny de pelegrins, escoltant la veu de Joan, que se servia de l’aigua com a símbol de neteja i purificació, i com a inici d’una nova vida.
La gent es batejava, paraula que significa submergir-se sota l’aigua. Aquest cerimonial es va fer molt popular, i el mateix Joan va rebre el sobrenom de Baptista.
La predicació de Joan anunciant la vinguda del Messies posà alerta Jesús, que va voler saber si Joan sabia qui era, o parlava simplement d’un desconegut.
“Mare, vaig a trobar-me amb Joan. Crec que ha arribat la meva hora.”
Jesús anà cap al desert on Joan predicava, amb un grup d’amics, entre els quals hi havia els cosins Jaume d’Alfeu, Simó el Zelota, anomenat així pel seu zel per la Llei de Moisès, i no pas perquè fos del grup revolucionari d’alliberament d’Israel; el seu germà Judes Tadeu, que significa “bon cor”.
Arribant als arenys del riu, sentiren la veu del Baptista. “Prepareu el camí del Senyor, aplaneu-li les sendes. Jo us batejo amb aigua; però el qui ve darrera meu us batejarà amb l’Esperit Sant” (Mateu 3,11).
El cel senyalà a Joan el grup de galileus, i la veu del Profeta arrabassà l’atenció de les pedres: “Mireu-lo! És el fill de Déu. He vist l’Esperit davallant del cel com un colom i reposant damunt d’ell. Jo l’he vist i ho garanteixo” (Joan 1,32).
El crit del sant baró sotragà la ribera del riu, i el grup de galileus quedà colpit per l’anunci insospitat.
Jesús, ell tot sol, s’allunyà d’aquells topants, endinsant-se en el desert. Féu vida en una de les coves ullades en els penya-segats, als pendents de la muntanya del Qumram, on s’estaven molts anacoretes, meditant la Llei i els Profetes.
La regió era pedregosa, viver de serps i esbarzers, sense una font ni un bri de verd. Les sargantanes s’oferien a la vista i s’amagaven d’una revolada. Què lluny quedaven els rierols i la verdor de les prades de Galilea!
Aquí Jesús prengué consciència clara de la seva relació particular amb Déu, i, amb quaranta dies de dejuni i penitència, parà el seu esperit per vèncer els riscosos reptes dels propers anys: la temptació d’un messianisme terrenal, com esperaven els israelites.
Retornats a Natzaret, Jaume, Simó Zelota i Judes Tadeu corregueren a casa de Maria, la mare de Jesús, i li contaren, xerrant més que un sac de nous, tot el que havia passat a l’indret del Jordà, de les sorprenents paraules de Joan sobre Jesús.
Els nois estaven esverats i atabalats. Maria els va calmar i els féu seure. Les cosines, la mare de Simó i Judes, i la de Jaume irromperen esparverades al pati. “Què ha estat això, Maria?” “Els vostres fills us ho explicaran… quan puguin”, somrigué.
Maria vessava serenor. No hi havia res de nou per a ella.
Al cap d’unes setmanes, tornà Jesús i entrà a casa. Maria no sabia si abraçar-lo o llançar-se-li als peus, besar-lo o adorar-lo. El fill la va estrènyer contra el seu pit. “Tot bé per casa, mare?” – “Jo, sí. Però tu necessites un bon plat”, li féu pessigant-li les galtes. Llenties, peix fumat, dàtils i pa tendre del dia.
Havent menjat, Jesús va posar les mans de la mare entre les seves. “Vós ja ho sabíeu, i des de bon començament.”-“Sí, fill, des del primer dia.”
Maria tenia la casa tan ben posada que el Fill de Déu, que havia vingut al món a fer tantes coses, s’hi va quedar trenta anys i es reservà només tres per treballar fora.
L’endemà, molt d’hora, mare i fill s’acomiadaren amb una abraçada, al pati familiar, a la llum de les estrelles i sota el son dels moixons de la figuera. “Ens veurem de tant en tant, mare. Els cosins Jaume, Judes i Simó vénen amb mi.”
Jesús obrí el portaló i tirà carrer amunt.
Maria es quedà una estona veient com s’allunyava. Tenia el sentiment que el seu fill començava a ser cosa de tots, que el tornaria a perdre i aquesta vegada no el trobaria al cap de tres dies.
Xavier Moix C.M.F.

Autor: Fundació Pare Esqué

La Fundació Pare Esqué està inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 797. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994. NIF G-60.572.211.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s