S’acosta la festa de Nadal

9. picasEl desembre és un mes dedicat per a les famílies. Per Nadal avis, pares, fills i néts es reuneixen entorn d’una taula ben parada. Abans de dinar, els petits fan cagar el tió amb gran cridòria. Una popular tradició nadalenca. Les iaies encenen els llums del pessebre familiar i les mares porten a taula una olla amb la deliciosa escudella nadalenca. El pare prepara el vi i l’avi obra una ampolla de cava.
Si hi ha algun malalt a la família, per Nadal es troba confortat, ben acompanyat. El dia de Nadal és un moment propici per passar-lo junts avis, àvies i tietes. Quin goig si les persones grans poden celebrar el Nadal envoltats de fills, néts i renéts.
Tots els pobles i ciutats de Catalunya per Nadal es vesteixen de festa i de llum. Molts carrers s’il•luminen amb figures al•legòriques, Nadal es celebra a tots els pobles de la terra que històricament han estat influenciats per la cultura cristiana. Fins i tot les persones que han deixat de banda les creences i les pràctiques religioses… Tothom considera Nadal com una festa essencialment familiar i la celebren a taula amb lluminàries i gatzara.
Nadal vol dir pau. Pau en els cors, pau a les famílies, pau a totes les nacions de la terra, especialment les de l’Àsia occidental on s’hi celebrà històricament el primer Nadal.
En les festa de Nadal tots els pobles i ciutats de Catalunya col•laboren generosament en la recollida d’aliments. Càritas recorda que en el món hi ha molts nens i nenes que no saben que és Nadal, que potser han perdut els pares en guerres i lluites internes, que, pobrets, ningú no els ha explicat que fa dos mil anys en un humil pessebre de Betlem va néixer un infantó, el Jesuset, fill de Déu i de la Verge Maria, que va venir al món perquè els homes fossin més bons, més honrats, que tothom tingués feina i treball i que no faltés pa a taula, i qui diu pa, vol dir pollastre, costelles a la brasa, torrons, neules i un tortell de pinyons i xocolata.
Els catalans amants de les tradicions celebren la Nit de Nadal amb assistència a la missa del Gall. Molts centres culturals organitzen per aquelles festes pastorets i pessebres. Les cançons nadalenques, plenes de dolcesa, figuren en els programes dels orfeons i de les corals. Les famílies canten davant dels seus pessebres delicioses nadales. Fer pastorets vol dir representar en un teatre les escenes del naixement de l’infant Jesús. Recordar els pastors que l’anaren a adorar i li portaren presents, recordar els àngels que en aquella nit cantaren pels espais “Glòria a Déu a les Altures i a la terra pau als homes de bon cor.”
Què demanarem al noi de la mare per Nadal quan l’anirem adorar al peu de l’altar? Li demanarem que a cap família no li falti pa a taula. Que Catalunya trobi el camí de la prosperitat. Que la crisi econòmica i la corrupció s’apartin de casa nostra. Que retorni el treball a les fàbriques, als tallers, que els artesans es guanyin la vida, que el comerç sigui florent, que la joventut trobi feina en els seus estudis i professions. Que els jubilats i les vídues tinguin unes pensions dignes. Que per Nadal tothom pugui gaudir d’una bona taula, un bon torró, un bon vi i un cava espumós. Que no falti salut.
Nadal de 1936. El 20 de juliol de 1936 s’implantà una violent persecució religiosa a tot Catalunya. Els anys 1936, 1937 i 1938 la festa de Nadal fou esborrada del calendari. Una dura bufetada al poble català. En cap església es pogué celebrar el Nadal. Els temples van ser tancats i profanats, els altars, cremats i les imatges, destruïdes.
A cap teatre es pogueren representar pastorets. Les famílies no van poder fer pessebres ni gaudir de la tradició del tió i la festa de Reis. Plens de temor, van cantar en veu baixa dintre de casa cançons nadalenques, van resar el sant rosari amb les portes tancades per temor a un registre. Alguns sacerdots van celebrar clandestinament la missa del Gall en una habitació entre amics, en una casa de pagès o dintre d’una cova al bosc. D’altres màrtirs de la fe ho van fer envoltats dels àngels, al Paradís.
En aquells anys tota la nostra història i les nostres tradicions foren trossejades. Els governants, Lluís Companys era president de la Generalitat, es van dir demòcrates i defensors de la llibertat. Una falsedat. Una vergonya per Catalunya.

Francesc A. Picas, escriptor

Anuncis

Autor: Fundació Pare Esqué

La Fundació Pare Esqué està inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 797. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994. NIF G-60.572.211.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s