El nen que va acompanyar jesús, en el seu bressol

Aquest petit conte, que ara explicarem, diuen que va ser verídic. Va succeir als països nòrdics.
Faltaven pocs dies per Nadal, i la mestra d’una classe de primer va plantejar als seus alumnes fer un dibuix del pessebre. Podien dibuixar la cova amb Josep, Maria i el Nen. Podien fer Jesús en el bressol. Podien fer pastorets anant a adorar el Nen Jesús… Els deixava llibertat, però volia que hi dibuixessin què els hi agradaria, a cadascú d’ells, regalar a Jesús, si l’anessin a veure, acabat de néixer.
Després d’un temps prudencial, la mestra passa, taula per taula, a revisar el que han dibuixat: la cova amb Jesús, Maria i Josep, i el regal d’un gosset que els fes companyia; el Nen en el bressol i un xumet, perquè no plorés; més Nens en el bressol i regals, com una manta, perquè fa molt fred; un nino per jugar, una pilota, i coses i coses variades…
Quan arriba a la taula del petit Nicolàs, veu que ha dibuixat un bressol amb dos nens… i cap regal.
En Nicolàs era un infant d’una família molt humil, d’aquella contrada.
La mestra, intrigada, li pregunta:

“Per què has dibuixar dos nens?… El Nen Jesús és un.”

El petit li respon:

“Com que a casa som pobres, jo no podria portar-li cap regal al Nen Jesús; per això no n’he dibuixat cap. Però he pensat que Jesús deu tenir molt de fred en el bressol, a la nit, amb tanta neu pertot arreu i no té cap manta… I he pensat també, que jo podria donar-li escalfor, si em posava amb ell al bressol. Li he preguntat si em volia per company. I m’ha dit que sí. I jo, molt content, m’hi he dibuixat amb ell… Aquest és el meu regal: L’escalfor del meu cos, que el farà estar calentonet i no plorarà de fred”.

La mestra li va donar dos petons molt forts i se li van escapar dues llàgrimes, galtes avall.
Aquell petit havia comprès que Jesús, el que vol, no es tant donar una cosa material, que també fa falta, sinó donar-nos nosaltres mateixos: Donar l’escalfor del cor a aquell que ho necessiti…

Si nosaltres “cremem” d’amor, els altres no es moriran de fred

Montserrat Llopart

Autor: Fundació Pare Esqué

La Fundació Pare Esqué està inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 797. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994. NIF G-60.572.211.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s