El valor de la música i la cançó

Tant la música com una cançó són un diàleg. Un diàleg de la persona que la compon, música, poeta o cantautora, amb ella mateixa, amb algú que encara hi és, amb algú que ja no hi és o, potser, amb algú amb qui es vol trobar. Aquestes músiques i cançons que s’han creat, interpretat, cantat i escoltat reiteradament al llarg dels anys, dels segles ja, s’han convertit en diàlegs entre multitud de persones que no es coneixen entre elles i que també pertanyen a èpoques diferents. Són diàlegs intergeneracionals i multiculturals que normalment, així al menys ho vull pensar particularment, inspiren valors, valors cristians, valors humans. Tant és si obertament són diàlegs d’amor com si són denúncies. De fet, una denúncia és una crida desesperada d’amor.

Al llarg de la seva història, l’Obra Cultural Mariana i a Fundació Pare Esqué no han estat mai alienes al poder que té la música i la cançó com a eines de transmissió de valors i s’han organitzat nombroses activitats amb aquests instruments tan poderosos. La fundació, no és cap secret, requereix també donar un important pas endavant en la seva missió de difondre els valors cristians en la societat d’avui. I ho hem de fer adaptant-nos a la societat actual, adoptant i adaptant llenguatges comuns i universals. Com la música, com les cançons, tot i que no exclusivament.

Per això us fem una crida. Una crida a cadascun dels simpatitzants, amics, lectors, saludats i coneguts d’aquesta revista, d’aquest article, de l’Obra Cultural Mariana i de la Fundació Pare Esqué. Una crida per continuar amb la tasca de difusió de valors. Una crida diferent, una crida on moltes persones se sentin a gust de participar, de forma alegre, amb amor. Us proposem que regaleu, o cediu, composicions i/o cançons originals, pròpies, inèdites o no, a la fundació. Ja sigui només la música, només la lletra o totes dues coses a la vegada. Cerquem composicions que parlin dels valors, que transmetin els sentiments dels bons valors, com els que van inspirar les Polseres dels Valors: confiança, esforç, humilitat, respecte, responsabilitat, tolerància i amor, molt amor. Volem usar aquestes composicions que ens regaleu o cediu per obtenir fons que permetin enfortir la fundació i continuar amb la nostra tasca de difusió de valors.

Esperem amb alegria les vostres composicions, la vostra música, les vostres cançons, els vostres valors.

Amb tot l’afecte,

Jordi Morillas

Crida en defensa dels valors

Com és conegut, l’objectiu fundacional principal de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana és la difusió dels valors cristians en la societat d’avui. Aquest lema ens ha acompanyat en totes les nostres activitats des de que el sant pare Joan Pau II l’oferís com a mandat al Pare Esqué a l’any 1984: forma part de la capçalera de la nostra revista, forma part de tots els resums i explicacions que fem de la fundació, és el motor dinamitzador del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, que atorga beques educatives i ajuts socials a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys i a entitats infantils-juvenils i de la gent gran i, recentment, ha estat el motiu del mural Grafit dels Valors, que guarneix la persiana de la sala d’actes de la fundació, a Barcelona.

També, com entitat que intenta estar en continua actualització, respectuosa amb tothom i oberta a tothom, hem adaptat una mica el nostre lema per donar cabuda a tothom, ampliant el missatge de la difusió dels valors a la realitat actual de la nostra humanitat. Com sabeu, i jo mateix he repetit moltes vegades, els valors, els bons valors, els valors positius que ajuden i sumen a crear una societat més justa i millor, no són patrimoni d’una única vessant religiosa, sinó que són patrimoni de la humanitat. Els valors bons els trobem al cristianisme, a la religió musulmana, a la budista, a la jueva, a la hindú i a tantes altres. I també els trobem en les societat aconfessionals. I el millor de tot és que es tracta dels mateixos valors: amor, tolerància, respecte, esforç, generositat, solidaritat i tants i tants altres.

Recentment la fundació ha posat en marxa el projecte Grafit dels Valors. Un projecte de caràcter social que implica a diferents entitats i que és una crida a la difusió dels bons valors. La primera pedra d’aquest projecte ha estat el mural Grafit dels Valors. Un mural que en aquests moments està amenaçat per l’Ajuntament de Barcelona, i en concret pel districte de Gràcia. I per això volem fer una crida, perquè ens ajudeu en la defensa dels valors, dels bons valors, i del mural Grafit dels Valors. Dimecres 30 de març a les 11.00 h del matí hem convocat una roda de premsa amb diferents mitjans de comunicació -premsa escrita, ràdio i TV- a fi d’ explicar-los-hi el projecte Grafit dels Valors i també exposar els «pals a les rodes» que l’ajuntament està posant en aquest projecte. Us fem una crida perquè sigueu presents el dimecres a les 10:45 h, quinze minuts abans de les onze, al costat de la persiana que dona al passatge Llavallol i a la plaça de la Sedeta, perquè doneu recolzament presencial en defensa dels valors en la societat d’avui. Us hi esperem!!

Jordi Morillas
Gerent Fundació Pare Esqué
President Obra Cultural Mariana

El valor de l’amor

Una de les polseres dels valors més demandades és la de l’AMOR. La polsera de l’AMOR triomfa d’igual manera que l’amor triomfa en la majoria de les nostres activitats quotidianes. Molta literatura, reflexions i coses s’han dit i escrit sobre l’AMOR. En el fons, l’AMOR és el motor de les nostres activitats i en tenim moltes expressions dia rere dia: l’AMOR per la família és energia per a realitzar el treball dur de cada dia; l’AMOR pels amics ens dibuixa el somriure; l’AMOR per la societat ens promou ser solidaris amb els més desvalguts i a treballar en favor de la pau.

També és cert que l’AMOR té aspectes negatius. L’AMOR en excés per les coses materials i immaterials, com els diners i el poder, no aporten resultats gaire positius a la societat i és més aviat causa de disputes i de grans conflictes bèl·lics. Ja ho diuen els historiadors i pensadors socioeconòmics, darrera de tot conflicte, darrera de tota guerra, gran o petita, sempre sempre trobarem una de les següents raons: una molt greu afronta personal o una disputa per diners o poder.

Jesús ens va deixar dit: “Estimeu-vos els uns als altres, com jo us he estimat”. No ho deia per dir. No ho deia sense cap raó aparent. Ell ja era conscient de que l’AMOR en excés per les coses materials provoca conflictes en la societat i consumeix el més fort dels esperits. I davant d’això, només hi ha una medicina: estimar als altres, l’AMOR per les persones, l’AMOR per la societat, l’AMOR pels animals, l’AMOR per la natura. El valor de l’AMOR, de l’AMOR en positiu, aplicat en el dia a dia, ens condueix a una societat més justa i millor. Estimem, abracem, somriguem, ajudem, repartim AMOR.

Afectuosament,

Jordi Morillas
Gerent Fundació Pare Esqué
President Obra Cultural Mariana

El valor del compromís

La millor forma que tinc d’encetar aquest escrit és donant les gràcies al Pare Anton Maria Sánchez Bosch, CMF, pel seu compromís de treball i fidelitat envers la Fundació Pare Esqué, envers l’Obra Cultural Mariana i envers el seu company i fundador el Pare Manuel Esqué i Montseny, CMF. Han estat vint anys, com deia, de compromís, de treball i de fidelitat envers uns ideals que han inspirat, inspiren i inspiraran a vàries generacions. Asumir part de la tasca deixada pel Pare Esqué no ha estat fàcil ni senzill, i el Pare Sánchez va agafar el testimoni amb valentia i l’ha suplert durant aquests anys en els pelegrinatges a Lourdes, en les Rutes Marianes, en la direcció de la revista i en les misses setmanals a la sala d’actes de la Fundació. Tasques que ja per elles mateixes requereixen d’esforç continuat i encara més quan es fan de més a més a les responsabilitats diàries que ha tingut i encara té a diferents parròquies i rectories, essent un exemple de respecte al valor de la paraula donada i del compromís adquirit; valors aquests que la societat actual requereix enfortir amb molta urgència. Per tot això i molt més, MOLTES GRÀCIES, Pare Sánchez, què Déu el beneeixi!
En el transcurs de la reunió de pelegrins de Lourdes del proper dissabte 26 de setembre, farem un acte d’homenatge i agraïment al Pare Sánchez que també serà retransmès per TV Fundació. Hi esteu tots convidats.
Em plau també anunciar que Mn. Toni Deulofeu González agafarà el testimoni de la tasca pastoral del Pare Sánchez. Mn. Deulofeu és prior de Santa Maria de Terrassa, rector de Sant Pere i Santa Maria de les Arenes i delegat de cultura del Bisbat de Terrassa. Per temes d’agenda, la missa setmanal passarà de dilluns a divendres a les 17.00 h. El mateix Mn. Deulofeu actuarà de conciliari els dilluns a la tarda, per a qui necessiti disposar.
Com consta a l’agenda, Mn. Deulofeu farà el seu primer acte públic en l’àmbit de la fundació amb la missa setmanal de divendres 18 de setembre i un segon disertant en la conferència Devoció mariana a Barcelona: Mare de Déu de la Mercè, més actual que mai; i amb la posterior oració mariana el dijous 24 de setembre, el mateix dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.
La direcció de la revista quedarà sota la meva responsabilitat i recolzat per na Susana González Torras, qui ja col•labora en la gestió administrativa de la fundació.

Afectuosament,
Jordi Morillas
Gerent Fundació Pare Esqué
President Obra Cultural Mariana

Gran èxit de participació en la Festa al Carrer 2015

Ahir, dissabte 27 de juny, com sabeu i ho hem anat difonent, la Fundació Pare Esqué va participar en la Festa al Carrer 2015 al barri del Camp d’en Grassot, a Gràcia, Barcelona, organitzada per l’Associació Comerç i Serveis Claret, de la qual la Fundació és membre associat i també secretària de la junta.  La Fundació Pare Esqué va complir amb escreix el seu objectiu: difondre valors. I ho vam aconseguir de diverses i variades maneres: amb una carpa visible, ben guarnida i un equip amable i atent a les necessitats de cada visitant; també amb la venda de les Polseres dels Valors i amb el fet que se’n parlés de les mateixes; amb els flyers de les beques educatives; i, també, amb la difusió continuada que es va fer per megafonia general de l’organització i en les diverses entrevistes i parlaments en directe que es van fer damunt de l’escenari principal de la festa. Com sempre passa, aquest tipus de fires són molt intenses i encara ho va ser més en el cas específic de la Fundació Pare Esqué i de les persones que hi vam col.laborar directament en l’organització i gestió de la carpa de la fundació.  En aquest sentit, vull agrair l’inestimable ajut de la Lourdes, de la Mariona, de la Maria, de l’Orestes, del Pere Salicrú, de la Susana, de la Rosa i de la Rosa Maria; i també a tots els visitants, amics, simpatitzants i coneguts que ens van honrar amb la seva presència i suport.

NO a la corrupció; SÍ als valors.

Donat els últims casos de corrupció apareguts en el nostre entorn, vaig veure adequat fer una reflexió al voltant del tema i contraposant-lo a la difusió dels valors. Tot i així, em va semblar recordar que ja havia fet un escrit al respecte i, efectivament, així havia estat. En el número 255 de Març-Abril de 2013 ja vaig fer una reflexió amb el títol “Corrupció i valors”. Ja fa pràcticament dos anys. DOS ANYS!! I després de dos anys, la corrupció i la manca de valors continua essent un tema d’actualitat i una de les principals preocupacions de la ciutadania. I inclús diria més. En aquests dos últims anys, la percepció és que ha anat a pitjor.

Així doncs, no crec gaire adequat tornar a repetir el mateix fons de l’article i amb unes altres paraules. El missatge és clar: NO a la corrupció; SÍ als valors. Us animo a tornar a llegir aquell article de 2013.

Sí em permeto reproduir un extracte actualitzat del mateix, què és el següent. Des de la Fundació Pare Esqué i l’Obra Cultural Mariana “difonem amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui”. Aquests valors els sintetitzem en els següents: Amor, Confiança, Esforç, Generositat, Respecte, Responsabilitat, Tolerància. Els repetirem tantes vegades com sigui necessari. Som-hi: Amor, Confiança, Esforç, Generositat, Respecte, Responsabilitat, Tolerància, envers les persones, transmetent aquests valors cap a les persones, transmetent aquests valors a través de la nostra Obra Social, a través de La Comunitat, a través de les Activitats que organitzem, a través de les Rutes Marianes, a través de la Cultura i la Docència, a través de la nostra Revista i ara també a través del Premi Nacional Fundació Pare Esqué.

El Premi Nacional Fundació Pare Esqué és una eina principal per difondre els bons valors en la societat d’avui, especialment entre els més joves, i aquesta és la nostra tasca. Des d’aquí li vull fer una crida, a vostè lector, per a que ens ajudi en la difusió i promoció d’aquest premi que, sota el lema «difondre els valors humans en la societat d’avui», atorga beques educatives a nens i nenes entre 10 i 16 anys per un valor total de 2.400 Euros i dos ajuts a casals/associacions infantils-juvenils i de gent gran per un total de 1.800 Euros. Aquest any 2015 en fem la 2a edició d’aquest premi i, com indicava, li demanem el seu ajut per a que ens ajudi a difondre’l entre les escoles, en les AMPAs de les escoles, entre els nens i nenes de 10 a 16 anys, entre llurs familiars, en mitjans de comunicació globals i sobretot locals, en casals i associacions de gent gran, en casals i associacions infantils-juvenils, en ajuntaments, a tota arreu!!. Per participar, només és necessari presentar un treball que expliqui com difondre els valors humans en la societat d’avui. Trobarà més informació i les bases del Premi en el web de la Fundació, www.FundacioPareEsque.org/premifpe.

I per acabar, som-hi altre cop: Amor, Confiança, Esforç, Generositat, Respecte, Responsabilitat, Tolerància. envers les persones, els animals, les coses. Valors, VALORS, ELS BONS VALORS!!

Afectuosament,

Jordi Morillas
Gerent Fundació Pare Esqué
President Obra Cultural Mariana

Els valors de la nova Església

Diuen que quan una cosa no funciona bé, el millor que es pot fer és arreglar-la. Diuen també que quan intentes arreglar una cosa utilitzant sempre el mateix mètode i aquesta cosa no s’arregla, el millor que pots fer és intentar arreglar-la utilitzant un altre mètode. Aquest últim pensament està relacionat amb aquell altre, de facto és el mateix, que diu que «Si sempre fas el mateix, si sempre procedeixes de la mateixa manera, obtindràs els mateixos resultats. Si vols obtenir resultats diferents, hauràs d’utilitzar mètodes i procediments diferents.».

Aquests pensaments que expresso en les ratlles anteriors no fan referència a la crisi econòmica general que patim al nostre país, tot i que és perfectament aplicable. Tampoc fan referència al procedir de les organitzacions en general, tot i que és perfectament aplicable. Ni tan sols fan referència al procedir de persones individuals, tot i que també és perfectament aplicable. Aquests pensaments fan referència a la crisi de valors i a la crisi de vocacions que pateix la nostra Església i a la manera com l’Església afronta la solució a aquests problemes.

I m’explico. Per un costat, com sabeu, l’Església ha rebut i rep merescudes crítiques per la forma com ha gestionat el tema dels abusos a nens i nenes, abusos que com a tals són accions que mereixen una total repulsió, siguin del grau que siguin, i que a més a més són accions indignes de persones que es denominen cristianes i que a més a més són representants de la nostra Església. Aquestes indignes accions que han destrossat i marcat la vida de tantes persones no són exemple dels valors que propaga la fe cristiana i catòlica, evidentment. Sí són exemple de la crisi de valors que hi ha dins de l’estructuctura administrativa de l’Església, que sembla més preocupada pel seu benestar adminitratiu-polític intern que no pas per les persones que formen part de l’Església real, que són totes les persones cristianes i també les no cristianes, doncs entenc que no som una comunitat excluient. La millor manera d’ensenyar i educar en valors és ser l’exemple principal de com s’ha de viure i actuar segons els valors que propagues, ensenyes i eduques.

Per un altre costat, he observat que ja comença ser habitual en algunes parròquies del nostre país que es cel·lebri la missa dominical sense la presència d’un sacerdot i la mateixa es conduïda per seglars, ben preparats tots ells (i totes elles principalment, hauria de recalcar) però que com sabeu no poden consagrar i per tant la cerimònia no és completa. Aquest fet, com dèia, ja és habitual en parròquies petites de pobles petits. La raó no és cap altra que els sacerdots de les nostres comunitats es fan grans, no poden seguir per mort o impediment físic, i no hi ha prou substituts degut a la manca de vocacions. És així de simple i clar. I aquí també aprofito per felicitar i congratular a tots els sacerdots que porten 5, 6, 7 ó més parròquies i també a tots els seglars que contribueixen al bon funcionament de totes aquestes petites parròquies, misses incloses. Al mateix temps, llegeixo en l’Osservatore Romano, en paraules del seu director, Giovanni Maria Vian, que es qualifica de greu l’ordenació de dones sacerdot doncs «podria afectar de forma extraordinàriament negativa en el recorregut secular cap a la unitat de tots els cristians». Aquesta declaració del director de l’Osservatore Romano és conseqüència de la decisió de l’església anglicana d’ordenar dones sacerdot. Estem en una societat cada cop més igualitària en el tema del gènere, afortunadament, en l’Església cada vegada hi ha menys vocacions i al mateix temps l’estructura politico-administrativa de l’Església continua negant un paper i un rol igualitari a la dona. Ens entestem a fer les coses com sempre les hem fet, pensant que potser finalment les arreglarem i ens neguem a fer-les de forma diferent.

Quan preguntes a la gent del carrer perquè creu que passa tot això, em trobo amb varietat de respostes però n’hi ha una que és bastant abundant. Em diuen «ai el jovent d’avui!! no creuen en res». En un dinar al qui vaig assistir fa pocs dies, un dels comensals criticava la manca de centímetres dels pantalons curts que recentment, i més durant l’estiu, s’han posat de moda entre les nòies i dones, i també criticava a les seves usuàries de forma força malevolent, mentre a mi em venia a la ment les respostes de la gent «ai, el jovent d’avui!!».

I jo em pregunto, realment la culpa és exclusivament del jovent? No serà que també hi ha un grau de responsabilitat important en com els pares d’aquest jovent els ha educat? No serà que les generacions anteriors a aquest jovent han tingut un paper destacat en l’educació d’aquest jovent que els ha conduït a actuar com actuen, tant en la part positiva com en la part negativa? I l’Església? Pot una Església atraure vocacions en una societat com l’actual quan nega el paper igualitari de la dona? Pot una Església atraure vocacions en una societat com l’actual quan no és conseqüent amb els valors que propaga? Us convido a ajudar-me a trobar respostes a aquestes preguntes. Podeu enviar les vostres opinions a la Fundació Pare Esqué, per carta o via comentari en el vincle de la pàgina web on està publicat aquest article.

Permeteu-me que acabi amb una frivolitat que convida a la reflexió general i no només d’aquest exemple en particular. Quan tornava d’aquell dinar que mencionava, pensava en qui hauria estat el primer dissenyador d’aquests pantalons curts de pocs o cap centímetre, i en qui o quines deuen ser les empreses que els fabriquen, els distribueixen, els publiciten, els venen, etc., etc., etc. I també pensava en qui deuen ser els propietaris i accionistes d’aquestes empreses, ja sigui de forma directa o indirecte a través de fons d’inversió, i que s’han beneficiat de l’èxit de vendes d’aquests pantalons. El que tinc clar és que no ho són la gran majoria de dones que els vesteixen, però potser sí ho són alguns dels seus pares/mares o avis/àvies, que al mateix temps els critiquen. Quina gran contradicció!!

Afectuosament,

Jordi Morillas

President de l’Obra Cultural Mariana

Els valors dels nous temps

Admeto que sempre espero quasi a l’últim sospir per pensar i escriure aquest article com a President de l’Obra Cultural Mariana. No és deixadesa, sinó que algunes vegades és manca d’inspiració i altres vegades estic a l’espera d’algun fet per saber com acaba i reflexionar sobre el mateix. Aquesta vegada estic en aquest segon cas i per causa de tres fets que s’han donat de forma consecutiva en el temps: el concert de gospel organitzat a La Selva del Camp (veure vídeo resum de 15′ a vídeo resum), la finalització del període d’entrega dels treballs de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, la reunió de l’Obra Cultural Mariana i la reunió del patronat de la Fundació Pare Equé i, finalment, el discurs de coronació de Felip VI, nou rei d’Espanya.

Els valors i la coronació

Voldria començar per aquest últim esdeveniment, el qual, com era d’esperar, ha aixecat una gran expectació arreu a jutjar pel nombre de mitjans de comunicació acreditats. No en canvi per la gent que s’ha vist pels carrers de Madrid, que més aviat era poca, tot i ser un dia no laboral per motiu de la festivitat del Corpus. No vull fer cap anàlisi ni valoració política al respecte. No és tasca de la Fundació Pare Esqué ni de l’Obra Cultural Mariana, on hem de mantenir una indepedència d’aquest tipus de qüestions. Però si vull destacar una frase que va pronunciar en el seu discurs que sí està dins de les tasques de la Fundació. Justament el nostre principal mandat, «difondre amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui» i que encara hem anat més enllà amb el lema del treball del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, «difondre amb reiterat afany els valors humans en la societat d’avui». En el seu discurs, el nou rei d’una monarquia renovada per a un temps nou, com ell mateix es va autodefinir, va fer menció als valors, als valors humans o humanístics, fent una crida a la necessitat de recuperar-los i mantenir-los. En concret va dir “El siglo XXI, el siglo también del medio ambiente, deberá ser aquel en el que los valores humanísticos y éticos que necesitamos recuperar y mantener, contribuyan a eliminar las discriminaciones, afiancen el papel de la mujer y promuevan aún más la paz y la cooperación internacional.“. Realment celebro aquesta menció als valors, no tant en la forma en què ho va fer, doncs admeto que hagués ampliat el context d’aplicació del mateix i no l’hagués limitat com entenc que així ho va fer. No obstant la forma, és important que persones destacades de les noves generacions, dels nous temps, s’hagin adonat i facin menció d’aquesta necessitat de recuperar i mantenir els valors humans, els bons valors. Perquè és evident que els hem perdut o oblidat. Però no només hem de recuperar-los i mantenir-los, sinó que també els hem de difondre, amb reiterat afany. I en aquesta tasca, la Fundació Pare Esqué i l’Obra Cultural Mariana estaran ara i sempre empenyent, impulsant i sempre al capdavant de la mateixa. És la nostra tasca i no defallirem; amb força renovada, per a un nou temps.

1a edició Premi Nacional Fundació Pare Esqué

La difusió dels valors són el nostre motor i aquest ha estat el motiu i l’estímul que ens ha conduït a la creació del Premi Nacional Pare Esqué, què ofereix beques educatives als millors treballs per nens/es d’entre 8 i 17 anys. Ara bé, la 1a edició d’aquest premi no ha aconseguit els resultats esperats. Dilluns 9 de Juny finalitzava el termini de lliurament de treballs. De les 3 categories possibles, només s’han presentat treballs per a una d’elles i només 3 grups s’han presentat en aquesta única categoria. Ho hem d’admetre, ens hem quedat ben lluny de l’expectativa més mínima imaginada. Però no per això ens aturarem; sinó que ens estimula encara més cap al següent pas. En el moment d’escriure aquestes línies estem composant el jurat del premi i decidirem què fer i també analitzarem les possibles raons (internes i externes) d’aquest fet i més tenint en compte que hem fet prou difusió per a que, com a mínim, es presentessin uns quants treballs més. Al Setembre anunciarem la 2a edició del Premi Nacional Pare Esqué, que continuarà mantenint el seu objectiu, la difusió dels valors, però que variarem en la seva forma, obrirem encara més el ventall de participació, donarem encara més temps per realitzar els treballs i afegirem aquells aspectes que permetin augmentar la participació. Des d’aquí demano l’ajut de tota la comunitat, de vostè simpatitzant i lector de la revista o del bloc de la Fundació, per a difondre la 2a edició del Premi un cop iniciem la seva promoció i difusió, i també per fer-nos arribar els seus suggeriments al respecte del Premi Nacional.

Reunió anual de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana

El passat Dilluns 16 de Juny vam celebrar la reunió anual del patronat de la Fundació i la reunió anual de l’Obra Cultural Mariana, on es va aprovar els comptes de l’exercici 2013, es va aprovar el pressupost de l’exercici 2014, es van comentar els aspectes més destacats de l’exercici 2013 (com ara el creixement en un 50% de les persones que han assistit a les nostres activitats, passant de les poc més de 200 persones a 2012 a poc més de 300 persones el 2013) i també les línies mestres per l’any 2014 i posteriors: reforçar i impulsar les activitats per difondre els valors cristians amb reiterat afany en la societat d’avui, i continuar portant més activitats fora de la ciutat de Barcelona com recentment hem fet amb el concert de gospel a La Selva de Camp.

Concert gospel a La Selva del Camp

El concert de gospel celebrat a La Selva del Camp va ser un èxit tant el mateix dia com posteriorment a les xarxes socials. En un dia molt festiu vam completar una jornada farcida d’activitats: visita guiada al nucli antic de la vil·la, benvinguda de l’alcalde, Sr. Josep Maria Puig, a l’auditori del castell, missa a l’església de Sant Andreu oficiada pel rector de la mateixa, Mn. Joan Curieses, el concert de gospel a càrrec de la Sedeta Gospel Singers que va maravellar a tothom, dinar de germanor a la Casa d’Exercicis i finalment visita a la capella de la Mare de Déu de la Paret Delgada, amb molta història i tradició catalana, i on vam poder gaudir de la imatge de la Mare de Déu i dels frescos contemporanis que hi ha a la capella. Podeu trobar totes les fotografies de l’activitat d’aquest dia i algun vídeo del concert en el web/bloc de la Fundació, que durant els dies posteriors ha rebut un allau de visites que han llegit i visualitzat totes les fotografies i vídeos de La Selva del Camp i que ha batut tots els registres que tenia el web, rebent prop de 2.000 visites.  Vegi el vídeo resum de 15′ a vídeo resum.  I en els enllaços del bloc, trobarà l’enllaç al canal YouTube de la Fundació o bé pot fer clic a Canal YouTube Fundació Pare Esqué.

Per últim, vull agrair altre cop l’ajut i col·laboració de l’alcalde de La Selva del Camp, Sr. Josep Maria Puig; del rector de la parròquia de Sant Andreu, Mn. Joan Curieses Garcia; a l’equip de la Casa d’Exercicis, encapçalats per la Sra. Núria Pasqual; a Canal Camp TV, de La Selva del Camp; a Neus i Maria Rosa Pàmies, de La Selva del Camp; al grup de gospel Sedeta Gospel Singers, del barri de Gràcia de Barcelona; a Lourdes Franquet, secretària de la Fundació Pare Esqué; i a tots els simpatitzants i amics de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana que s’han aplegat a La Selva del Camp en aquesta jornada. Sense la seva participació i alegria, aquesta jornada no hagués estat possible.

En la setmana de publicació d’aquest post, un grup de pelegrins estarem a Lourdes. Preguem per a que la nostra visita ens permeti tornar amb forces renovades. En tot cas, desitjo a tota la comunitat i a vostè en particular, que passem un bon estiu.

Afectuosament,

Jordi Morillas

President de l’Obra Cultural Mariana

20, 30 i 40 anys difonent valors

Redactem intencionadament aquest escrit el 16 d’Abril d’enguany. Aquests dies els amics i simpatitzants de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana estem de celebració. Avui és el 20 aniversari de la creació de la Fundació Pare Esqué. Tal dia com avui, fa 20 anys, en el saló d’actes del que avui és també la Fundació Pare Esqué i aleshores només l’Obra Cultural Mariana, davant una quarantena de patrons fundadors i altres assistents, el Sr. Antoni Izquierdo, notari de Barcelona, signà l’Acta Fundacional que després també signaren els membres fundadors de la què ells per majoria de vots volgueren anomenar “Fundació Pare Esqué”. Es va fer remarcar que la Fundació Pare Esqué té per principal finalitat fiançar, i finançar també, l’Obra Cultural Mariana, per tal d’assegurar en el possible la perdurabilitat de la institució, la qual en aquell moment, i encara enguany, està aprovada per actuar en tot l’àmbit de Catalunya per la Generalitat de Catalunya.

El proppassat 13 d’Abril també va ser el 30 aniversari de l’enviament de la carta que el Sant Pare Joan Pau II va adreçar a l’Obra Cultural Mariana on ens donava una preciosa consigna que hem procurat no defraudar en el transcurs dels anys i que es va convertir en la finalitat principal de la Fundació Pare Esqué com queda recollit en l’article 4, Capítol II, dels seus estatuts : “testimoniar i difondre amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui”, consigna que, com tothom que ens coneix sap, és la nostra abanderada en totes les activitats que realitzem.

I enguany també es compleix el 40 aniversari de la creació de l’Obra Cultural Mariana com Associació reconeguda amb la finalitat principal que recull l’Article 2, Títol I, dels seus estatuts: “L’Associació tindrà com a objecte principal la realització d’obres de caràcter social i cultural, valorant els ideals que podien tenir els antics Gremis. Com a valor social i cultural es prendrà com a referència la cultura catòlica, que ha estat l’ànima i el suport de la nostra societat catalana. Es posarà l’accent en la valoració i difusió dels valors socials de l’Església.”.

I si el lector ens disculpa i ens permet el següent, ja posats i a modus d’anècdota, informar-los que enguany és també el 50 aniversari de la Llei d’Associacions, de 24 de desembre de 1964, per la qual es regeixen els estatuts de l’Obra Cultural Mariana.

Certament, sembla que els esdeveniments cabdals de la història de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana estiguin misteriosament vinculats i relacionats en anys acabats en 4.

Són 20, 30 i 40 anys de difusió dels valors cristians en la societat del moment. I més de 40 anys si tenim en compte que l’Obra Cultural Mariana no va ser, sinó, la continuació de la tasca apostòlica del Pare Manuel Esqué i Montseny, CMF. I aquest any d’aniversaris ha estat casualment l’escollit per a que el Premi Nacional Fundació Pare Esqué enceti el seu i esperem que llarg camí. En forma de beques educatives, sota el lema “difondre els valors humans en la societat d’avui”, premiem els millors treballs dels nostre jovent d’entre 8 i 17 anys, com ja vam comunicar en l’anterior número de la revista, com hem anant difonent per diversos mitjans i com trobareu en el web de la Fundació. Com dèiem, esperem que sigui l’inici d’un llarg i fructífer camí. L’import total dels premis és de 2.400 Euros repartits en 6 beques. Aquests premis estan patrocinats per empreses i particulars. De moment, ja hem cobert quatre de les sis beques i només ens manca trobar patrocinadors per dues de les beques de major import. Aprofitem l’avinentesa que ens brinda aquesta plataforma que és la revista per demanar-vos ajut en la localització d’empreses que vulguin col·laborar en aquesta tasca.

No volem acabar aquest escrit sense remarcar dos aspectes que trobareu a la revista. Un, de visible i l’altre, no tant. El visible el trobareu a l’agenda d’activitats. El Dissabte 7 de Juny estarem a La Selva del Camp on la Fundació oferirà un concert de música gospel a càrrec de la coral Sedeta Gospel Singers. No cal dir que tothom està convidat al concert, especialment tots els simpatitzants i amics de les comarques tarragonines. El segon, que no és tan visible, és la revista en sí mateixa. La revista són tres fulls de mida DIN A3, que es pleguen manualment i que manualment s’introdueixen
en els sobres i s’etiqueten. Fins ara, la tasca de plegat, ensobrat i etiquetatge es feia a les oficines de la Fundació a càrrec d’un petit equip de voluntaris i voluntàries. Aquesta vegada la revista ha estat plegada, ensobrada i etiquetada pels treballadors del servei de teràpia ocupacional de l’Associació Sant Guillem-Gràcia, de Barcelona, dedicada a assistir a persones amb discapacitat psíquica.

Per tots aquests motius, aquests 20, 30, 40 i els que siguin, estem de celebració i enhorabona i preguem a Déu que ens continuï donant forces per a dur a terme la nostra tasca.

Per últim, i no per això menys important, agrair també a tots els simpatitzants, amics i col·laboradors de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana el seu suport al llarg de tots aquests anys i dels que hagin de venir. Sense aquest suport, lleial i constant, la nostra tasca no seria possible. Com sempre, el nostre més sincer agraïment.

Afectuosament,

Dr. Ramon Maria Soriano – President del Patronat de la Fundació Pare Esqué
Sr. Jordi Morillas – President de l’Obra Cultural Mariana

A la memòria de l’Óscar

L’Óscar és un noi de 22 anys, casat i amb una filla de 9 mesos, que treballa de cambrer en un restaurant. Bé, més aviat era i hi treballava. Pocs dies abans de Nadal, al primera hora del matí, quan anava a la feina en la seva motocicleta, dues persones el van abordar en una cruïlla amb la intenció de robar-li la motocicleta. Davant de la seva negativa (no feia ni dos mesos que l’havien robat una d’anterior), el van disparar. I el van matar. El cos de l’Óscar va quedar estés allí, en aquella cruïlla.
…
…
…
Sap greu haver d’explicar aquest tipus d’històries, però a vegades ens hem de fer ressó de les mateixes, per molt tràgiques que hi siguin. Óscar és/era nebot d’una persona indirectament vinculada a la Fundació Pare Esqué, que hi treballa al barri de Gràcia de Barcelona i que hi viu al barri de Sants de la mateixa ciutat. Com us podeu imaginar, estem davant d’una drama, d’una tragèdia que només els que malauradament han viscut situacions similars són capaces de copsar amb tota la seva intensitat. Óscar tot just començava l’etapa madura de la seva existència i dos malfactors sense cap estima per la vida, sense cap coneixement dels valors més elementals, li van arrebassar la vida. Només per una motocicleta. Per una motocicleta.

Vull agrair a la tieta de l’Óscar que m’hagi autoritzat a publicar aquesta història, doncs tota la família ha quedat impactada per aquest drama i se senten impotents, desorientats, com si juntament amb l’assassinat i pèrdua de l’Óscar també els hi haguéssin tret un tros de l’ànima. El dolor que senten es, com definir-ho, desgarrador.

Us demano a tots els qui llegiu aquesta història o us l’expliquin, que feu una i dues i tres pregàries per l’ànima de l’Óscar. Les que calguin. I també per totes les persones que com l’Óscar són víctimes d’accions violentes que en cap moment han buscat. I preguem també per les seves famílies, que viuen aquests moments de dolor que malauradament mai podran treure del seu cor, doncs són ferides que estan molt i molt endins. Preguem per elles.

I també preguem pels seus assassins, encara que ens costi molt. Espero que un dia recuperin un mínim dels valors cristians i humans més essencials, s’adonin de la barbàrie que han fet, reconeguin el seu mal i es lliurin a la justícia dels humans o a la justícia divina.

Jordi Morillas

President

Obra Cultural Mariana