Els Publicans, els Fariseus, els Saduceus, la manca de valors i la conjuntura actual.

PublicansLa figura dels Publicans surt força sovint mencionada al Nou Testament i és sempre criticada amb connotacions negatives degut a la manca de valors amb què executaven la seva funció.  I no és per menys, perquè exercien una tasca que no era ben rebuda per la població.  Els Publicans eren les persones encarregades de cobrar una part dels impostos en nom dels governants del moment, els Romans aleshores.  D’això en fa més de dos mil anys, dos mil.  Poca broma.  Ara bé, aquell cobrament d’impostos tenia una peculiaritat que és la següent. Els Publicans pagaven als Romans la totalitat de l’impost per avançat i després ells la cobraven a la població.  Dit d’altra manera, els Romans subcontractaven el cobrament d’impostos.  Altres dirien que els Romans, l’estat aleshores, havien liberalitzat el mercat de cobrament d’impostos.  D’això, a dia d’avui, alguns anomenaríen aquestes actuacions pròpies d’una política econòmica neoliberal, tot i que de nova no en té res si ja fa dos mil anys que altres feien el mateix.

Evidentment, no cal dir que en aquella època, amb cap protecció jurídico-legal per la població, sense cap seguretat, on hi havia força diferències socials entre les diferents castes de la població, entre els que exercien el poder econòmic i militar i la resta de la població, no cal dir doncs que es produein molts abusos en la tasca del cobrament de l’impost, fins al punt que els Publicans cobraven quanties significativament més elevades que les que després traspassaven als Romans.  És a dir, no només no es conformaven amb el que hagués estat una comissió justa i equitativa pels serveis realitzats; sinó que a més exprimien a la població fins a límits insufribles, amb un abús de poder que feia empobrir més a la població, i especialment a aquella part de la població més desfavorida, els més pobres, els que menys tenien i els que menys possibilitats de defensar-se tenien.  Tal fou el poder econòmic que van tenir, que alguns Publicans van arribar a amassar fortunes tant importants que multiplicàven per 35 la fortuna mitja d’un senador romà.  No fòra extrany, doncs, que hi haguéssin revoltes cada dos per tres, per molt que ens hagin parlat de la Pax Romana.  I no parlem de tota la corrupció que hi havia d’haver en aquella època.  No seria gens d’estranyar que els propis comandaments militars romans fessin la vista grossa dels abusos a canvi de substancioses comissions dels Publicans.  En aquella època, tots els poderosos s’enriquien a base de l’esforç dels més desfavorits, sense miraments.  Tot s’hi valia.

En aquella època també hi havia altres personatges que mereixen una menció especial, com ara els Fariseus i els Saduceus.  Els Fariseus eren els guardians de la llei jueva.  Els Saduceus eren un subgrup dels Fariseus i estaven considerats l’èlit de la societat, perquè tenien el suficient poder econòmic i social.  Tots dos eren bastant immobilistes a l’hora de fer canvis en les lleis i força conservadors a l’hora d’interpretar-la.

Per tot això sovint emprem la figura dels Publicans, dels Fariseus i els valors que exercien com exemple del que NO S’HA DE FER.  A tenor per la forma com exercien la seva tasca, poca consciència tenien dels valors de l’Amor, de la Generositat, de la Llibertat, de la Solidaritat i d’altres.

Com ens podem imaginar, l’aparició del Fill de Déu, Jesús, va fer tremolar tots els cercles de poder polític, econòmic i classista de l’època.  Com algú s’atreveia a desafiar la situació social del moment!  Com algú alçava la veu en contra del sistema construït, esvalotant a la població i posant en perill la seva font de riquesa!  Com algú gosava dir que tots érem iguals davant la llei!  Ja sabem com va acabar la història.  Jesús, traït per un dels seus deixebles, va ser detingut, jutjat de forma injusta i poc ortodoxa i condemnat a morir a la creu sota el somriure còmplice dels poderosos del moment, els Saduceus els primers.

Afortunadament, aquest tipus d’històries formen part del passat.  No oblidem que ja han passat dos mil anys des d’aleshores.  Dos mil anys.  I aquestes coses ja no pasen, oi que no?  Ara, i gràcies a l’esforç i lluita de molta gent, s’ha pogut construir una societat democràtica i més justa on tothom pot dir la seva.  I ara, com deia, aquestes coses ja no passen.  O potser sí?  Ja no existeixen personatges tenebrosos com els Publicans i els Saduceus.  O potser encara sí?  ¿Ara hi ha suficient llibertat i diàleg obert i temperat per debatre canvis en les normes fonamentals per adaptar-les als nous temps?  Ara, amb el nostre vot, podem canviar el signe de les coses?  O potser no?  ¿Exercim adequadament la força del nostre vot o en canvi continuem fent seguidisme als Publicans i Saduceus actuals?  Que cadascú de nosaltres arribi a la seva pròpia conclusió.

Dèia a l’inici del paràgraf anterior que aquest tipus d’històries formen part del passat.  I així és, en part.  També formen part del present.  Però la història de Jesús, com sabeu, no va acabar amb la seva crucificció; sinó que va ser un punt d’inflexió que va donar pas a un nou corrent social, que ha evolucionat, progressat i que perdura en els nostres dies, amb els seus punts forts i amb els seus punts de millora.  Crec sincerament que està en les nostres mans continuar construïnt una societat on els valors cristians estiguin presents en totes les actuacions de la societat, a tots els nivells.  Sempre m’agrada i insisteixo en recordar que aquests valors cristians no són diferents als valors humans més elementals.  De fet són els mateixos, i són els mateixos que fomenten qualsevol de les religions que estan al nostre voltant.  Són valors que permeten la convivència, que exerceixen la solidaritat, que miren pel bé comú de les persones, especialment de les més desfavorides, que són equitatius, que afovereixen la llibertat de les persones, que cuiden l’entorn, que lluiten contra els abusos i els egoismes.  TOTS hem d’exercir el nostre paper de Jesús, fill de Maria.  TOTS hem de fer una miqueta de Jesús, hem de ser un trosset d’ell.  Hem de continuar lluitant contra aquesta evident manca de valors que oprimeix la nostra societat actual.  Hem de continuar lluitant envers una correcta interpretació i aplicació de la llei, doncs l’important de la llei és l’esperit d’ella i no la interpretació errònia o interessada que es pugui fer paraula per paraula.

Aquests dies previs al dia de Nadal, que és quan estic escrivint aquestes ratlles, estan sortint molts exemples de la manca de valors de les persones que ens governen, de les persones en les quals hem dipositat la nostra confiança amb el nostre vot per a que gestionin adequadament el nostre entorn comú.  I que voleu que us digui, en moltes de les actuacions i decisions que prenen veig similituds amb les actuacions dels Publicans, Saduceus i Romans.  Què no ha canviat res en els últims dos mil anys?  Tant hem de tornar a retrocedir?  Personalment, em nego que així sigui.  Molta gent ha lluitat i continua lluitant per a que això no sigui així. Molta gent ha lluitat i lluita per a que els bons valors imperin en les actuacions de les persones i especialment en les persones que ens governen, independentment del seu color polític i del seu objectiu de nació.  Perquè, abans de tot, es governa per a les persones.

La Fundació Pare Esqué, a través de l’Obra Cultural Mariana, continuarà difonent amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui.  Continuarem ajudant al missatge de Jesús, el missatge de la concòrdia.  Continuarem apostolant i educant en els valors, ajudant en la construcció d’una societat més justa i millor, on tothom hi tingui cabuda i no només unes castes privilegiades, siguin polítiques, econòmiques o inclús socials.  Per això, durant l’any 2014, la Fundació augmentarà els seus esforços de difusió dels valors cristians en la societat d’avui.  A tots els nivells. I un d’aquests nivells és els dels infants i els joves.  Per això impulsarem unes beques educatives, d’ajuda a l’estudi i de material escolar, per premiar aquells treballs dels escolars del nostre país que millor utilitzin, expliquin i difonguin els valors cristians en la societat d’avui.  Perquè ells seran els adults del futur i les persones que gestionaran la nostra societat en el futur. I requereixen tenir els valors adequats.  Requereixen tenir consciència de quins són els valors adequats i saber-los emprar sàvia i curosament.

Tots els estudiants d’entre 6 i 18 anys de Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de totes les escoles, instituts i centres de formació professional del pais estan convidats a participar.  Si us plau, feu-ne difusió entre les escoles, instituts, centres de formació professional i estudiants del vostre entorn, i que es possin en contacte amb nosaltres, perquè ben aviat publicarem les bases de participació a través de la nostra pàgina web, www.FundacioPareEsque.org.

Us desitjo el millor per l’any 2014.

Afectuosament,

Jordi Morillas
President
Obra Cultural Mariana

Esperança, Fe i Nadal.

A una setmana del dia Nadal, el 18 de Desembre, és també el dia de la Nostra Senyora de l’Esperança.  Diuen també que l’esperança, la fe en definitiva, és l’últim que es perd.  Al nostre pais, i també als països que ens envolten, milers i milers de persones continuen lluitant cada dia per sobreviure, per sufragar la seves necessitats més bàsiques, per pagar una vivenda (de compra o de lloguer) i/o una educació (pròpia o dels fills).  La crisi no ha deixat indiferent a ningú i tots l’estem patint d’una manera o altra i tots l’estem vivint i expressant d’una manera o altra.  He parlat amb diverses persones de la crisi, de la manca de feina, del crèdit/descrèdit dels polítics, de la banca i altres.  Han estat persones, ho són, de diferents edats i condicions.  Totes m’han manifestat el seu pesar per la situació actual, per la desconfiança que tenen en el sistema de gestió dels respectius governs, per la desconfiança en els líders polítics.  Moltes d’elles, no totes, no veuen la llum al final del túnel; però totes continuen mantenint la seva esperança, la seva fe, en que tot pugui anar a millor aviat.  Algunes persones m’han expressat una visió diferent.  Em deien: “Si res canviarà.  El que passa és que abans no sabíem què passava i ara sí.”.  En aquest cas, no podem dir exactament que hagin perdut la seva fe, simplement, si m’ho permeteu, han vist la llum amb anterioritat.

Però tot i així, aquestes últimes persones mantenen la seva fe i esperança en que algun dia la societat i els seus gestors canviïn a millor.  Des de la Fundació Pare Esqué, a través de l’Obra Cultural Mariana, i en col·laboració amb TICaid, no ens volem esperar als canvis i ens hem posat en acció.  Hem posat en marxar un seguit de tallers i gabinets per ajudar a les persones que cerquen feina.  Són gabinets d’ajuda en la confecció del currículum i d’una carta de presentació, ajuda en l’estratègia de cerca de feina (què fer i a on anar) i ajuda en la preparació de les entrevistes de treball.  Aquests gabinets, o tallers, s’han de complementar més endavant amb altres tallers formatius més específics.  Podeu demanar cita prèvia trucant al 93 458 59 35, i deixant missatge si en aquells moment no us podem atendre, o bé enviant un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com.  Si viviu fora de Barcelona ciutat, encara que sigui a poblacions de Girona, Lleida o Tarragona i esteu interessats, posseus-vos igualment en contacte amb la Fundació i organitzem una trobada en el lloc més convenient.

Per últim, us desitjo a tots/es que passeu un Bon Nadal, de tot cor.

Jordi Morillas
President Obra Cultural Mariana

Canvis i valors

El cristianisme no ha canviat.  El que ha canviat som nosaltres.”.  Aquestes paraules les pronunciava Mn. Anton, anterior rector de la parròquia de Sant Jaume d’Arbeca, en la seva homilia de l’eucaristia de Diumenge en aquesta mateixa vil·la.  Les he escollit perquè precisament, mentre donava composició a aquestes ratlles, ell just les ha resumit en aquestes dues frases:  “El cristianisme no ha canviat.  El que ha canviat som nosaltres.”.

Efectivament, el fet de ser cristià no ha canviat.  D’igual manera que no ha canviat els noms dels colors, ni les sumes aritmètiques, ni el nom dels arbres, ni tantes i tantes coses.  Però en canvi si tenim la sensació de que el fet de ser cristià hagi canviat.  Però no.  Ser cristià continua significant seguir els manaments de Crist i aquests manaments no han canviat. Continuen essent els mateixos també. Aleshores, què ha canviat?  Doncs hem canviat nosaltres mateixos, el nostre entorn, la societat, la manera d’entendre els valors, la manera de fer complir aquests valors i també els mateixos valors.  D’aquests aspectes he escrit anteriorment i segurament em repeteixo.  Però tot i així, hem d’insistir en aquest fet.

Efectivament, la societat avança.  Que avanci no vol dir únicament que millori, simplement vol dir que es mou, que és dinàmica, muta, canvia, com canvien les modes i els gustos, a vegades a millor i a vegades a pitjor.  Els valors són els mateixos, no canvien; però canvia la forma com els interpretem o simplement els oblidem o els deixem de banda.  Oblidem el significat de la solidaritat; oblidem la transmissió de la bona educació; exigim molts els nostres drets i oblidem els nostres deures; oblidem que a l’endemà, tot i que no hi serem, sí hi seran els nostres fills/es; oblidem, en definitiva, estimar-nos els uns als altres.

En aquest nou curs que comença, encara dins de l’any de la Fe, fem-nos el propósit de no oblidar.  Fem-nos el propòsit de recordar. Fem-nos el propòsit d’ensenyar, de transmetre el missatge de la Fe, el missatge de Crist, el missatge dels bons valors, el missatge de l’estimació.  Però no ho fem a sang i foc com erròniament es va fer en temps passats.  Fem-ho amb l’exemple, amb el somriure exterior i amb el somriure interior, des de l’interior del nostre cor, en petites i també en grans coses.  No tinguem por, no tinguem vergonya, no caiguem en el desànim.  Siguem valents, siguem un xic agoserats, siguem proactius, animem al nostre entorn, animem la vida dels altres, tants com poguem.  Entre tots, ho aconseguirem!

Afectuosament,

Jordi Morillas
President de l’Obra Cultural Mariana

Compromís

Admeto que no puc deixar de fer balanç després d’aquest últim curs. Entre xerrades, seminaris, tallers i rutes marianes, hem organitzat i realitzat 14 activitats on han participat més de 400 persones, amb un índex de satisfacció del 98%. És un balanç francament molt positiu atenent els recursos materials i humans dels que disposa la Fundació. Com sabeu, organitzar totes aquestes activitats no és fàcil i requereix la participació de moltes persones que de forma voluntària fan possible la seva realització: des de tenir la idea, trobar els ponents o els guies o les capelles o organitzar les rutes, comunicar i publicitar l’activitat, preparar la sala i tenir cura del màxim nombre de detalls, que no sempre ha estat possible. Vull agrair expressament la tasca col·laborativa de les diferents persones voluntàries de la Fundació que han fet possible que tots gaudíssim d’un ampli ventall d’activitats que han tocat diversos temes i ha permès atraure persones amb diferents interessos. Agrair en primer lloc la tasca de Lourdes Franquet, la secretària de la Fundació; l’ajut fidel de Conxita Peroy i també el de Rosa de Haro, Enriqueta Majó i Manolita Donadeu en la preparació i ensobrament de la revista; d’Elena Roig en la coordinació de les xarxes socials; de Dolors Sánchez en l’administració; i de Sonia Pérez, que ha possibilitat un pas més en el projecte de l’obra social. Agrair també la col·laboració desinteressada dels diferents ponents que han participat i també de totes les persones que amb la seva presència com a públic han fet possible l’èxit de les activitats.

No em canso de repetir que el que hem fet i fem te molt mèrit atenent els recursos que disposem i la font de procedència dels mateixos: persones voluntàries i persones que amb el seu donatiu fan possible que continuem difonent els valors cristians en la societat d’avui (com sabeu, la Fundació no rep cap subvenció pública). Agrair altre cop a totes aquestes persones la seva contribució a la bona marxa de la Fundació, tant a les persones amb noms i cognoms com a les persones que anònimament ens fan arribar el seu donatiu.  Moltes gràcies a tots i totes.

Aprofito l’avinentesa per fer una crida, una doble crida. Una primera crida amb la màxima humilitat i prudència, donat que la situació econòmica actual no dona per moltes alegries, certament. Aquesta primera crida és per a animar-vos a continuar amb el vostre donatiu i a que ens ajudeu a captar d’altres del vostre entorn de forma que ens permeti continuar amb la tasca que tenim encomanada. Junts ho fem possible.

La segona crida és per animar-vos a col·laborar més directament en la Fundació i en l’Obra Cultural Mariana. La tasca de les persones voluntàries es feixuga, no ens enganyem, doncs requereix una renúncia al propi temps, temps que d’altra banda es compartiria en tasques pròpies, o amb familiars o amb amics.  I requereix també un compromís, una continuïtat en el temps, que no sempre és fàcil d’aconseguir. Per això sempre fem una crida a col·laborar de forma voluntària amb la Fundació. Si disposes d’una mica de temps, encara que sigui d’una hora a la setmana, estarem encantats de disposar del teu ajut, ja sigui fent tasques en les oficines de la Fundació o fent tasques de forma remota des de casa. Aquest és el compromís que demanem.

Afectuosament,

Jordi Morillas
President de l’Obra Cultural Mariana

Els àngels

Els àngels

Angel

Escric aquest article amb l’ajut de les meves filles grans: Làia i Ònia. Elles m’han proposat que escrigui, que escriguem quelcom sobre els àngels. M’ha semblat molt bona idea i els hi he fet una entrevista al respecte.

Làia: Els àngels són de color blanc. Tenen les ales molt blanques i enlluernen més que el color plata.

Ònia: Els àngels poden morir, ressusciten en el dia de Halloween, es tornen dolents i espanten la gent.

L: Quan comencen a volar veuen a Jesús. Veuen la porta del bé i del mal, i prefereixen anar per la porta del bé.

O: És clar, perquè per la porta del mal surten escarabats i bestioles vàries.

L: Els àngels, quan es casen, tenen fills humans i els envien a la terra, amb aquelles cigonyes que porten bebés dins d’una cistella, i els hi porten a les mares humanes.

O: A vegades els àngels, a través d’una bola màgica, observen el comportament de les persones i si es comporten malament es fiquen dins del seu cap per convertir-la en una persona bona.

L: Els àngels es poden convertir en humans amb una vareta màgica, feta de plomes d’ovella, que porta un mag d’allí dalt al cel.

O: Els ocells són els missatgers dels àngels i actuen com de correu electrònic pels àngels. Quan un àngel vol fer un correu electrònic a un altre àngel, crida a un d’aquests ocells que molt ràpidament porta el missatge a l’altre àngel.

He decidit transcriure tal qual les paraules de les meves filles, únicament matitzant alguna paraula, però sense entrar a corregir el contingut, voler influenciar en el mateix o en la seva expressió. Val a dir que en part m’ha sorprés els seus pensaments sobre els àngels. Na Làia diu que són pensaments impurs. Jo crec que són fruit de les ganes d’ajudar en escriure aquest article i de les ganes de fer broma un Dissabte a primera hora de la tarda. I per altra banda, no m’ha sorprés. És bo saber que les teves filles diferencien perfectament entre el bé i el mal, que coneixen què és el bé i què és el mal. El com després ho expliquin ja és anecdòtic. Ho expliquen a la seva manera i després l’hi afegeixen una mica d’imaginació, com els ocellets que fan de correu electrònic o les varetes màgiques amb plomes d’ovella. I és també bo saber que estan dotades d’aquesta imaginació i expressivitat.

Per a mi, els àngels són aquelles persones que t’ajuden desinteressadament. Si venen del cel o són realment humanes, ja no ho se. I, en el cas que siguin humanes, si porten o no l’esperit d’algú de dalt el cel, tampoc ho se. En tot cas un àngel és capaç d’arrencar-te un somriure, et fa sentir bé, et recolza. Un àngel t’ajuda a tirar endavant cada dia, en les coses senzilles i en les coses més difícils. Un àngel et pot aparèixer en qualsevol moment, per fer-te rectificar una conducta, per animar-te en un dia que ens sentim tristos o també per dir-te endavant, que ho fas molt bé, i donar-te forces en el dia a dia.

Avui he entrevistat a dos angelets i n’estic molt content de compartir-ho amb tots vosaltres.

Afectuosament,

Jordi Morillas
President Obra Cultural Mariana

Corrupció i Valors

Stop Corrupció

Segurament no és gaire original parlar de corrupció ni enunciar un article o pensament amb aquest títol.  Després de les últimes onades de notícies al respecte sembla i tot que la corrupció sigui una pràctica del més normal (qui no ho fa?).  Llegeixo a la Viquipèdia que corrupció és l’alteració perjudicial de la substància d’alguna cosa o persona.  Referida a algú en concret, suposa induir-lo a actuar il·legalment o pervertir-lo.  Penalment, s’identifica amb els delictes de prevaricació (dictar resolucions injustes), suborn i negociacions prohibides als funcionaris.  Des de la Fundació Pare Esqué i l’Obra Cultural Mariana “difonem amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui”.  Aquests valors els sintetitzem en els següents: Amor, Generositat, Justícia i Col·laboració.  Els repetirem tantes vegades com sigui necessari.  Som-hi: Amor, Generositat, Justícia i Col·laboració envers les persones, transmetent aquests valors cap a les persones, transmetent aquests valors a través de la nostra Obra Social, a través de La Comunitat, a través de les Activitats que organitzem, a través de les Rutes Marianes, a través de la Cultura i la Docència, a través de la nostra Revista.  Som-hi altre cop: Amor, Generositat, Justícia i Col·laboració envers les persones, els animals, les coses.

Està dins les nostres mans, les nostres possibilitats, transmetre aquests valors cap a tota arreu. No és un impossible.  Qualsevol petita acció és bona per transmetre aquests valors: un somriure, una carícia, una paraula amable, una mirada de complicitat, escoltar i tantes altres.  I després podem augmentar la dosi ajudant, cooperant, fent acció social, sent proactius.  Deixem la passivitat a casa! I després podem augmentar encara més la dosi exercint el nostre dret democràtic i pacífic en les properes eleccions (siguin les que siguin) i dient NO a la corrupció, dient NO a aquelles persones i aquells partits polítics o associacions que són corruptes o protegeixen als corruptes, dient NO a aquelles persones que atempten contra els valors cristians, que atempten contra els valors humans, que atempten contra l’Amor, la Generositat, la Justícia i la Col·laboració entre les persones.  Hem de dir SÍ a les persones que afavoreixen i protegeixen els bons valors.  Hem de dir a les associacions i partits polítics que afavoreixen i protegeixen els bons valors.  Els hem de recolzar i recolzar i sortir al carrer amb ells i elles.  La societat, la bona societat (i ja no parlo de països ni de nacions ni d’estats, només de la societat), requereix que tothom hi participi, la recolzi, impulsant els bons valors i aturant els no valors com és el cas de la corrupció.  En les nostres mans està.

I és per això que vull acabar exactament amb les mateixes paraules que en el meu article anterior que inaugurava el nou any 2013.  L’any 2013 serà un any dur, certament, però units, amb esperit col·laborador, amb bon criteri de justícia, amb generositat i amb molta estimació en vers als altres el tirarem endavant.  No ens rendim, no defallim, continuem endavant.  Actuem, com sempre, amb sentit i amb esperit positiu.

Afectuosament,

Jordi Morillas

President Obra Cultural Mariana

2012-2013 Lluitem contra la crisi econòmica i la crisi de valors

Malgrat la crisi econòmica, malgrat la crisi de valors (cristians, socials, universals, els podem anomenar com volguem), hem acabat l’any 2012 amb molta força. Més de 100 persones han participat de les últimes 4 activitats que ha organitzat la Fundació: seminari d’enriquir el CV, el taller de respiració, la ruta mariana a Caldes de Montbui i el seminari de colorimetria. En el moment d’escriure i tancar aquesta edició, no obstant, no tenim les dades exactes i finals de participació i satisfacció. Deixeu-me, però, fer menció destacada del seminari “Enriquir el currículum per aconseguir l’entrevista de treball”, que va fer que la sala d’actes de la Fundació es quedés molt petita. Gràcies a la generositat i bon saber del Sr. Guillem Recasens, el seminari va ser un èxit total, en públic i en satisfacció. Van participar més de 30 persones. 33 per ser exactes. L’index de satisfacció va ser del 97%. I el 50% van estar molt satisfets.

En Guillem Recasens, fundador i director de Recasens & Ros – Generació d’Alternatives Professionals, exerceix d’assessor de carreres i consultor de recursos humans. Si voleu o coneixeu a algú que requereix d’ajuda professional per millorar la seva descripció professional i poder optar a una nova feina en millor condicions, els serveis del Sr. Recasens els hi serà de bona ajuda. Trobareu les dades de contacte al web de la Fundació o trucant a les nostres oficines. Gràcies Sr. Recasens per aquest fantàstic seminari que ha provocat que tots els participants marxessin molt satisfets, agraïts i amb les forces renovades.

El taller de respiració també va arribar al límit de l’aforament, 18 persones, i un índex de satisfacció del 100%. I en la ruta mariana al Santuari de la Mare de Déu del Remei ens vam aplegar 50 persones.

Important també ha estat la presència de cares noves. El 90% dels assistents en el seminari d’enriquir el CV era la primera vegada que acudien a un acte de la fundació i això ens fa molt contents i al mateix temps és un repte que hem de poder continuar mantenint. I fruit d’aquesta assistència s’han incorporat tres noves persones a l’equip de voluntaris: na Dolors Masmitjà, que es responsabilitza de la gestió administrativa; n’Elena Roig, que es responsabilitza de les comunicacions a través de les xarxes socials (web, twitter, facebook); i na Sónia Pérez que es responsabilitza de la coordinació del projecte de l’Obra Social. A totes tres, benvingudes.

L’any 2013 comença també amb molta força: un festival de música, un seminari d’habilitats i competències professionals i un taller de numerologia. I estem preparant també una nova romeria i uns Jocs Florals que sota el lema “Els valors cristians en la societat d’avui” estan oberts a la participació de tothom, grans i petits. Trobaràs més informació en l’apartat activitats de la revista i en el web.

I tot això, per què ho fem? Per què tants seminaris/tallers? Per què uns jocs florals? Per què? Doncs perquè com deia a l’encapçalament, hem de lluitar. Hem de lluitar contra la crisi econòmica i per això a través de la Fundació intentem posar diferents eines a disposició de les persones per a que les utilitzin i els hi serveixin per continuar endavant. I hem de lluitar també contra la crisi de valors cristians, que són valors universals i que totes les religions els tenen incorporats en els seus credos, i també són valors socials. I per això, organitzem uns Jocs Florals al voltant dels valors, perquè els mateixos s’obliden i cal recordar-los, sense importar en quin nivell social estem, ni quina religió seguim.

Finalment, i no per això menys important, et vull desitjar un feliç i bon any 2013, malgrat la crisi econòmica, malgrat la crisi de valors. A tu lector de la revista, simpatitzant de la Fundació Pare Esqué, seguidor de l’Obra Cultural Mariana i/o assistent a les nostres activitats A tu i a la teva família, amics i entorn, et desitjo de tot cor que sigueu feliços i tingueu un bon any 2013. Serà un any dur, certament, però units, amb esperit col·laborador, amb bon criteri de justícia, amb generositat i amb molta estimació en vers als altres el tirarem endavant. No ens rendim, no defallim; continuem endavant, actuem, com sempre, amb sentit i amb esperit positiu.

Afectuosament,

Jordi Morillas
President Obra Cultural Mariana

De cada dos, tres!

Ara fa 10 anys, el 8 de Novembre de 2002, el Pare Manuel Esqué i Montseny es va endinsar en el camí de la glòria. Sempre hi penso. I de vegades, quan miro cap al cel, li pico l’ullet, al Pare Esqué. Se que ens observa, ens guia i ens recolza des del cel. Aquell any 2002 va ser un any d’emocions contraposades, amb records feliços i amb records tristos a nivell personal. Va tenir un bon inici, doncs a l’Abril naixia la meva primera filla, na Làia. Va tenir també moments tristos i dolorosos, al Juliol, pel traspàs de la meva mare política, na Marisol Vidal i Orrit, a qui molts de vosaltres vau conèixer, esposa d’en Manuel Esqué i Esqué. I podríem dir que va acabar amb l’adéu al Pare Manuel Esqué. I entremig també vam haver de dir adéu a altres familiars, amics i simpatitzants de l’Obra Cultural Mariana i de la Fundació Pare Esqué.

El Pare Manuel Esqué va ser un home entregat a l’Obra, a la Fundació i al seu apostolat i sacerdoci de prop de 70 anys. Estava entregat al 100% del seu temps i hi dedicava el 120% de la seva energia, donant més del que tenia. També, val a dir, exigia, inconscientment, una entrega total als qui estàvem al seu voltant. A veure qui era el valent/a que el seguia! Va ser una persona amb uns valors cristians molt profunds i també amb valors de vida i treball molt forts. Ora et labora, podríem dir, aconseguint més amb menys, com la multiplicació dels pans i dels peixos.

Ara us sorprendrà el que us explicaré i també de seguida entendreu el gir del mateix. Un dia, el Pare Esqué em va explicar la tècnica de la seva dieta: “de cada tres, dos” em va dir, “sempre ho faig així”, va afegir.

De cada tres, dos. Aquesta frase m’ha acompanyat des d’aleshores. De cada tres, dos. I no, el títol de l’article no està equivocat. En un moment de crisi de fe, de crisi de valors cristians, de crisi de VALORS en general, en un moment de CRISI econòmica, tots ens hem de poder parar a reflexionar en els aspectes claus del llegat del Pare Esqué:

  1. De cada tres, dos. Què significa? Doncs senzillament que no abusem de tot allò que el nostre món ens ofereix i que ara és força escàs: dels recursos naturals i dels recursos socials. Evitem la gula. “No abusar” no significa “no usar”, evidentment, però ara més que mai hem d’estalviar en l’ús dels recursos que tenim al nostre voltant, per a que els que estiguin en una posició o moment més desfavorit els puguin emprar.
  2. De cada dos, tres. Què significa? Doncs que hem d’intentar donar més del que podem, anar més enllà, ajudar al nostre entorn. Hi ha moltes persones i famílies que ho estan passant malament. Fem un esforç entre tots i fem-lo també a nivell individual. Intentem esvair aquell pensament que a vegades podem tenir de “segur que algú ja se n’ocupa” i anem més a una acció directa de “jo hi col·laboro”. La col·laboració te moltes formes i natures: pot ser força física; pot ser un pensament, una reflexió; pot ser una idea, una suggerència; pot ser cercar algú, posar en contacte amb algú que també pot actuar. Hi ha moltes formes de col·laborar per a que el nostre entorn i la nostra societat siguin millor dia rera dia.

Efectivament, “de cada tres, dos” i, també, “de cada dos, tres”.

Aprofito aquestes ratlles per recordar-vos que feu una ullada al calendari d’activitats dels propers tres mesos on estem organitzant tres tallers i seminaris encaminats a ajudar a aquells de vosaltres que estiguin cercant feina, a aquells que estiguin atravessant moments difícils. Encara que inicialment no ho pugui semblar, són tres seminaris que estan relacionats: com enriquir el currículum per aconseguir una entrevista de treball; tècniques de relaxació i respiració, per anar el més tranquils i segurs en el nostre dia a dia; i un seminari de colors, que ens ajudarà a mantenir els ànims i mostrar-nos més segurs i alegres, encomanant això al nostre entorn. Féu còrrer la veu entre els vostres familiars, amics i coneguts. Aquests tallers i seminaris els farem al local de la Fundació, a Barcelona. I Barcelona, encara que és una gran capital, no és el centre del món. Si algú estigués interessat en que algun dels seminaris, tallers o conferències que realitzem es fessin també més a prop de la seva localitat, si us plau, que contacti amb la Fundació i farem tot el possible.

No vull finalitzar sense desitjar-vos a tots un Bon Nadal. Quan s’apropen aquestes dates, tots fem una autoreflexió, ens fem un autoexamen de com ha anat l’any. I segurament haurà estat un any amb alts i baixos, amb alegries i tristeses. Cadascú les seves, i importants per cadascú. Quedem-nos amb el record de totes dues: les alegres per continuar donant alegria al nostre esperit i al nostre entorn; i les tristes per enfortir-nos i continuar creixent com a persones, per no defallir i continuar endavant.

Afectuosament,

Jordi Morillas

President Obra Cultural Mariana

Salutació a tota la comunitat

M’és grat poder adreçar-me a tothom des d’aquesta plataforma que és a la vegada la portaveu de l’Obra Cultural Mariana: la nostra Revista. Vull agrair profundament la confiança dipositada per la junta de patronat en el meu nomenament com a nou president de l’Obra Cultural Mariana i fer extens aquest agraïment a tota la comunitat de l’Obra i de la Fundació Pare Esqué. Espero poder retornar aquesta confiança amb treball i encert al capdavant de l’Obra i arribar com a mínim a l’alçada de la tasca ben feta i lloable de l’anterior president, en Manuel Esqué i Esqué. Per als qui no em conegueu personalment, tinc 44 anys, estic casat i sóc pare de 3 filles de 10, 8 i 7 anys. Sóc Enginyer Superior en Informàtica i Master en Administració d’Empreses. La meva carrera professional l’he desenvolupat, i així ho continuo fent, en empreses de serveis en la direcció d’equips de servei i suport a clients i en la direcció de departaments d’organització i sistemes d’informació. Tres són els pilars en els que baso la meva tasca professional:  (1) Tenir cura de les necessitats dels clients; (2) fer més amb menys; i (3) treballar colze a colze amb l’equip.

La Fundació i l’Obra Cultural Mariana te reptes importants als quals ha de fer front: la important crisi de fe que viu la nostra societat d’avui; l’empetitiment que sofreix la nostra comunitat degut a l’imparable avanç dels anys i al fet que no s’incorpora sang nova i jove; i, no menys important, l’obra social. Com llegiu, tenim reptes importants per endavant i els mateixos els podrem superar amb l’ajut i col·laboració de tothom. Per això he decidit impulsar grups de treball entre tots vosaltres, entre tots els integrants de la comunitat de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana, perquè tothom, tots vosaltres, cada un de vosaltres, ha de poder tenir un espai per donar la seva opinió, per participar, per col·laborar de forma costructiva en els diferents projectes que posarem en marxa. Perquè TOTS estem capacitats per fer-ho. TOTS tenim experiència per fer-ho. Perquè TOTS som persones i TOTS hem tingut l’experiència de la vida. TOTS hem tingut alegries i dificultats. Les alegries les hem fruït. Les dificultats, algunes, les haurem superat; altres, malauradament, no. I totes aquestes vivències ens han donat experiència de vida i això en faculta a TOTS a poder participar ja sigui amb un pensament, amb una idea, amb una col·laboració puntual, amb una col·laboració més continuada, posant-nos en contacte amb alguna persona que hi pugui col·laborar, o d’altres maneres.

Cinc seran els projectes que desenvoluparem i cinc les comissions de treball que crearem:

1. L’Obra Social.

2. La Comunitat.

3. Activitats.

4. Cultura i Docència

5. La Revista

A continuació us resumeixo breument els objectius de cada comissió.

L’Obra Social

Com sabeu, la Fundació i l’Obra Cultural Mariana, més enllà del seu àmbit religiós, tenen vocació social. Ens devem a la societat i en aquest sentit hem d’impulsar i posar en marxa projectes socials. Com sabeu també, vam rebre un donatiu important per poder impulsar un projecte d’ajut a la gent gran. Projecte que encara no hem aconseguit posar en marxa. L’objectiu d’aquesta comissió serà posar en marxa aquest projecte i que tingui tanta continuïtat com sigui possible.

La Comunitat

La nostra comunitat es fa petita. Els anys passen de forma inexorable per tothom i no entra sang nova en la comunitat. L’objectiu d’aquesta comissió serà crear accions per involucrar nova sang, nous pensaments, especialment de la joventut.

Activitats

Conferències, romeries, trobades … Totes aquestes activitats donen vida a la nostra comunitat. És part de la seva sang. No les hem de deixar perdre i al mateix temps les hem de programar i difondre adequadament. L’objectiu d’aquesta comissió serà definir les activitats a fer en el curs i com s’organitzaran.

Cultura i Docència

El Pare Esqué ens va deixar un llegat cultural que podem i hem de difondre. Un exemple, un de molts, seria el llibret “Pel Camí del Cel”. L’objectiu d’aquesta comissió serà definir l’activitat docent, educativa, comunicativa si voleu, de l’Obra Cultural Mariana.

La Revista

La Revista es la nostra portaveu, és un canal de comunicació molt important i també compte amb la fidel i agraïda participació de membres de la comunitat. I la Revista al mateix temps ha de poder conjugar, actuar de nexe d’unió amb tota la comunitat i actuar de fil conductor de tot el que passa dins i més enllà de la comunitat. I al mateix temps hem de poder adoptar noves formes de comunicar els continguts de la revista en línea amb com la societat d’avui en dia accedeix a la informació (Internet, xarxes socials, facebook, twitter, etc.). Dic, i reitero, adoptar, no pas canviar o alterar. La Revista ha de continuar amb el format actual, en paper i en el format de paper que amb molt encert es va introduir recentment. I al mateix temps, com indico, ha de poder comunicar a través d’altres canals. La Revista no és un conjunt de pàgines escrites i prou. La Revista és el que hi ha escrit, és el missatge que transmetem. Això és l’important. L’objectiu d’aquesta cinquena comissió de treball serà potenciar la Revista com a dinamitzadora de les accions i activitats de l’Obra Cultural Mariana i de la Fundació Pare Esqué i obrir-la encara més a la participació de tota la comunitat.

Com es pot participar?  Molt fàcil.  Cadascú de vosaltres (o coneguts o conegudes vostres) pot participar en les comissions de treball que vulgui. Amb aquelles amb les que es senti més identificat, per la raó que sigui. Podeu participar en una, dues o més comissions de treball. La dinàmica de treball serà també força senzilla. Cada comissió es reunirà de forma periòdica (a poder ser un cop al mes) al local de la Fundació per tractar el seu tema i definir les accions a fer. Us animo a TOTS a participar. “Jo no visc a Barcelona i no m’és fàcil poder desplaçar-me a local de la Fundació.”, podrà dir més d’un/a amb tota la raó. No és cap problema. Els qui per qualsevol raó no podeu desplaçar-vos al local de la Fundació també podeu participar. En funció de cada cas, trobarem la manera de que la distància no sigui un problema.

Per participar, ho podeu fer de diverses maneres:

Per telèfon, trucant a la Fundació: 93 458 59 35.

Per email, a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com.

Per carta, a Fundació Pare Esqué, c/ Sant Antoni Ma. Claret, 50-62, interior. 08025 Barcelona.

En tots els casos, deixeu nota del vostre nom i telèfon de contacte i, també, en quina comissió de treball voleu participar.

Us hi esperem, a TOTS.

Afectuosament,

Jordi Morillas

President Obra Cultural Mariana