No. 263 Revista Obra Cultural Mariana

Benvolgut/da,

El no. 263, Juliol-Agost 2015, de la revista Obra Cultural Mariana ja està a la seva disposició amb els articles dels diferents redactors i amb l’agenda d’activitats.

A més de gaudir i reflexionar amb els diferents escrits i pensaments del nostre equip de redactors i col·laboradors, i coincidint amb l’èxit mediàtic que han tingut les Polseres dels Valors, hem decorat aquesta nova edició de la revista amb les vuit polseres dels valors i els hi hem dedicat també l’article de la pàgina central.  Les trobarà repartides entre les diferents pàgines.

També fem una crida a la vostra col·laboració i uns demanem que ens ajudeu en les activitats de la Fundació fent un donatiu en el nostre compte corrent de La Caixa, ES53 2100 0856 9302 0040 1214.

Recordar-li també que continua obert el període d’entrega de treballs de la 2a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué que altra cop premiarà els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“.  Encara estan a temps d’entregar els treball i aprofitar aquests primers dies d’estiu per iniciar i/o continuar preparant els seus treballs.  El període d’entrega de treballs finalitza el Dilluns 13 de Juliol.  El premi està dotat amb 3 beques educatives de 500€, 3 beques educatives de 300€ – a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys – i també dotem amb un ajut de 900€ a un casal/associació infantil-juvenil i un ajut de 900€ a un casal/associació de gent gran, que premia, com dèiem, els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“.  Tots els participants rebran de regal una de les polseres dels valors que van impulsar les guanyadores de l’any passat en la Categoria A, Cristina i Marta Gutiérrez.

Desitgem que el contingut de la revista i també les activitats que hem preparat siguin del seu gust.  Si algun dels escrits li causen una atenció específica, especialment aquells que generen més debat en l’actualitat, amb molt de gust rebrem la seva opinió i comentari a través de l’email o amb un comentari en aquesta mateixa entrada.   Si vol realitzar una col·laboració, ja sigui amb un escrit nou, amb una reflexió sobre algun escrit ja publicat, amb molt de gust la publicarem a la revista i al bloc/web de la fundació.

Si vostè ja rep habitualment la revista per correu postal, rebrà aquest nou número a partir de la setmana que ve.  Si no la rep i la vol rebre per correu postal de forma periòdica, només ens ha de contestar a aquest correu i indicar-nos que la vol rebre per correu postal ordinari.

Si a vostè ja li està bé rebre-la en format digital, la rebrà en format PDF en l’emailing corresponent a aquest no. 263.  També pot llegir-la completa, com si d’una revista en paper es tractés, a través del vincle a issuu http://issuu.com/fupe/docs/rocm263 (no requereix cap instal·lació de SW, només connectar-se i llegir).  Si la vol llegir via smartphone o via una tableta digital, ho pot fer còmodament instal·lant l’aplicació issuu corresponent pel sistema Android o iOS.

Algun dels articles també els trobarà publicats en aquest bloc/web de la Fundació, www.FundacioPareEsque.org.

Desitgem que gaudeixi de la lectura.

Atentament,

Fundació Pare Esqué

No. 262 Revista Obra Cultural Mariana

Benvolgut/da,

El no. 262, Maig-Juny 2015, de la revista Obra Cultural Mariana ja està a la seva disposició amb els articles dels diferents redactors i amb l’agenda d’activitats.

En aquest número han coincidit escrits sobre l’any teresià, doncs enguany es celebra el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa d’Àvila; coneixerà com i perquè l’Arquebisbe de Tarragona ens envia una pregària i salutació especial, i que té a veure tot plegat amb el Pare Esqué i una parella arbequina que celebra els 50 anys de casats; què feia Jesús al temple quan era un nen; com viure la vida segons Mn. Alimbau; qui som els qui no ens atrevim a llençar la primera pedra; un escrit-recordatori sobre l’ascensió del senyor, que es celebra precisament en el dia d’avui; la recerca de la veritat, d’en Xavier Garralda; el record de dues festes de gran tradició catalana, Sant Jordi i Santa Montserrat; la transformació missionera que predica el Sant Pare Francesc; de com una bandera va salvar el Centre Catòlic de Sants; el nostre habitual i més sincer agraïment a les persones que col·laboren amb un ajut directe a la Fundació; i l’estimació a l’esperit sant que recuperem del Pare Esqué.

A més de gaudir i reflexionar amb els diferents escrits i pensaments del nostre equip de redactors i col·laboradors, trobaran una agenda ben farcida d’activitats musicals: matinal de música clàssica el proper Dissabte 16 de Maig i un vespre de swing, boogaloo i rhythm&blues Dijous 18 de Juny) i de la festa al carrer del Camp d’en Grassot de Barcelona el Dissabte 27 de Juny, on hi participa la Fundació. Estarem contents de rebre-vos a la nostra carpa. Trobareu més informació a l’agenda de la Fundació.

També fem una crida a la vostra col·laboració i uns demanem que ens ajudeu en les activitats de la Fundació fent un donatiu en el nostre compte corrent de La Caixa, ES53 2100 0856 9302 0040 1214.

Recordar-li també que tenim obert el període d’inscripcions per fer el Pelegrinatge a Lourdes, el primer cap de setmana de Juliol, i recordar-li també que continua obert el període d’entrega de treballs de la 2a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué que altra cop premiarà els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“.  Encara estan a temps d’entregar els treball i aprofitar aquests dies d’inspiració primaverenca per iniciar i/o continuar preparant els seus treballs.  El període d’entrega de treballs finalitza el Dilluns 13 de Juliol.  El premi està dotat amb 3 beques educatives de 500€, 3 beques educatives de 300€ – a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys – i també dotem amb un ajut de 900€ a un casal/associació infantil-juvenil i un ajut de 900€ a un casal/associació de gent gran, que premia, com dèiem, els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“.  Tots els participants rebran de regal una de les polseres dels valors que van impulsar les guanyadores de l’any passat en la Categoria A, Cristina i Marta Gutiérrez. En una posterior entrada trobarà com són les polseres dels valors. Estigui atent/a a ulteriors noticies al respecte.

Desitgem que el contingut de la revista i també les activitats que hem preparat siguin del seu gust.  Si algun dels escrits li causen una atenció específica, especialment aquells que generen més debat en l’actualitat, amb molt de gust rebrem la seva opinió i comentari a través de l’email o amb un comentari en aquesta mateixa entrada.   Si vol realitzar una col·laboració, ja sigui amb un escrit nou, amb una reflexió sobre algun escrit ja publicat, amb molt de gust la publicarem a la revista i al bloc/web de la fundació.

Si vostè ja rep habitualment la revista per correu postal, rebrà aquest nou número a partir de la setmana que ve.  Si no la rep i la vol rebre per correu postal de forma periòdica, només ens ha de contestar a aquest correu i indicar-nos que la vol rebre per correu postal ordinari.

Si a vostè ja li està bé rebre-la en format digital, la rebrà en format PDF en l’emailing corresponent a aquest no. 262.  També pot llegir-la completa, com si d’una revista en paper es tractés, a través del vincle a issuu http://issuu.com/fupe/docs/rocm262 (no requereix cap instal·lació de SW, només connectar-se i llegir).  Si la vol llegir via smartphone o via una tableta digital, ho pot fer còmodament instal·lant l’aplicació issuu corresponent pel sistema Android o iOS.

Algun dels articles també els trobarà publicats en aquest bloc/web de la Fundació, www.FundacioPareEsque.org.

Desitgem que gaudeixi de la lectura.

Atentament,

Fundació Pare Esqué

No. 261 Revista Obra Cultural Mariana

Benvolgut/da,

El no. 261, Març-Abril 2015, de la revista Obra Cultural Mariana ja està a la seva disposició amb els articles dels diferents redactors i amb l’agenda d’activitats.

En aquest número han coincidit escrits sobre drets, valors i llibertats, i també reflexions i pensaments sobre el temps de Quaresma, entre d’altres.  L’Editorial del Pare Sánchez i l’article del Sr. Garralda ens parlen dels límits de la llibertat d’expressió i de l’atemptat a Charli Hebbo, a París; en Ferran Blasi ens parla del dret del treball; en Mossèn Alimbau del dret a l’alegria; en Jordi Morillas fa un recordatori de Mossèn Anton Brú i una reflexió del poder i el valor de la paraula; el Pare Moix ens parla dels pescadors de Jesús; la Montserrat Llopart fa una reflexió sobre el fonament del “temple” de Jesús; un recordatori d’en Mossèn Jacint Verdaguer per part del Sr. Picas; el tercer capítol de les directrius estratègiques del Papa Francesc; una bona vivència per part de l’historiador Josep Maria Vilarrúbia; i també trobarà un article sobre el temps de quaresma que recuperem del Pare Esqué.

A més de gaudir i reflexionar amb els diferents escrits i pensaments del nostre equip de redactors i col·laboradors, trobaran una agenda ben farcida d’activitats de tot tipus, de les quals destaquem el Taller de Xarxes Social (Whatsapp, Facebook) de Divendres 10 d’Abril, el Concert de Piano i Guitarra de Dilluns 13 d’Abril, el Taller per deixar de Fumar de forma definitiva de Dijous 7 de Maig i la Ruta Mariana a Montserrat Dissabte 9 de Maig.

Recordar-li també que tenim obert el període d’inscripcions per fer el Pelegrinatge a Lourdes, el primer cap de setmana de Juliol, i recordar-li també que continua obert el període d’entrega de treballs de la 2a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué que altra cop premiarà els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“.  Encara estan a temps d’entregar els treball i aprofitar els dies de Setmana Santa per iniciar i/o continuar preparant els seus treballs.  El període d’entrega de treballs finalitza el Dilluns 13 de Juliol.  El premi està dotat amb 3 beques educatives de 500€, 3 beques educatives de 300€ – a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys – i també dotem amb un ajut de 900€ a un casal/associació infantil-juvenil i un ajut de 900€ a un casal/associació de gent gran, que premia, com dèiem, els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“.

Desitgem que el contingut de la revista i també les activitats que hem preparat siguin del seu gust.  Si algun dels escrits li causen una atenció específica, especialment aquells que generen més debat en l’actualitat, amb molt de gust rebrem la seva opinió i comentari a través de l’email o amb un comentari en aquesta mateixa entrada.   Si vol realitzar una col·laboració, ja sigui amb un escrit nou, amb una reflexió sobre algun escrit ja publicat, amb molt de gust la publicarem a la revista i al bloc/web de la fundació.

Si vostè ja rep habitualment la revista per correu postal, rebrà aquest nou número a partir de la setmana que ve.  Si no la rep i la vol rebre per correu postal de forma periòdica, només ens ha de contestar a aquest correu i indicar-nos que la vol rebre per correu postal ordinari.

Si a vostè ja li està bé rebre-la en format digital, la rebrà en format PDF en l’emailing corresponent a aquest no. 261.  També pot llegir-la completa, com si d’una revista en paper es tractés, a través del vincle a issuu http://issuu.com/fupe/docs/rocm261 (no requereix cap instal·lació de SW, només connectar-se i llegir).  Si la vol llegir via smartphone o via una tableta digital, ho pot fer còmodament instal·lant l’aplicació issuu corresponent pel sistema Android o iOS.

Algun dels articles també els trobarà publicats en aquest bloc/web de la Fundació, www.FundacioPareEsque.org.

Desitgem que gaudeixi de la lectura.

Atentament,

Fundació Pare Esqué

Ruta Mariana a Cervera

20150228_111011Avui Dissabte hem realitzat una ruta mariana a la població mil·lenària de Cervera, capital de la Segarra, a Lleida.  Allí ens hem trobat un grup de simpatitzants de la Fundació que veníem des de Barcelona en cotxe i autocar amb un grup de simpatitzant de pobles de la rodalia.  Hem iniciat la jornada amb una visita guiada pel centre històric de la vila, incloent la universitat i el seu paranimf (un edifici magnífic i majestuós), seguida de la celebració eucarística en la també magnífica parròquia de Santa Maria i hem posat punt i final a la jornada amb una calçotada en la mateixa vila.

La propera ruta mariana la farem Dissabte 9 de Maig, a la muntanya de Montserrat.  Més informació aquí.

Us hi esperem!!

20150228_11092520150228_11093920150228_110842


20150228_111526
20150228_11090220150228_11162020150228_111047

Imaginant el pessebre

Mira el Nen en el Pessebre
Mira el Creador fet criatura
Mira Déu fet home.

Vingué al món de les tenebres
per il·luminar-les de la foscor.
Amb la Verge Maria que el bressola
del seu plor en un racó.

Ara vol estar entre tots,
petit en la forma d’home,
gran en la forma de Redemptor,
per redimir nostre món devastador.

Que la música i els cants no hi faltin
aquestes festes de Nadal,
doncs a Déu li encanten
per unir-nos com a germans.

El qui creà totes les coses
en arribar el temps s’ha fet carn
per donar-nos Pau i Alegria
en aquestes festes de NADAL.

Benet Cardó

La Sagrada Família (Lc 2, 22-40)

Senyor Jesús,

Avui et recordem vivint en el sí de la teva família, a Natzaret. Va ser una família normal i corrent, com totes, i, com totes també, va tenir problemes i dificultats, des del començament. Fer front al teu naixement lluny de casa, la marxa a corre-cuita a l’Egipte, la lluita del treball de cada dia per sobreviure.

De Maria i de Josep aprengueres, com un altre infant qualsevol, a ser home, a llegir les escriptures, a pregar, a treballar, a estimar tothom. A la teva llar, Jesús, es vivia en plenitud l’amor i la comprensió, que sols és possible quan s’està del tot confiat en Déu.

Mira, Senyor, les nostres famílies d’ara. Mira quantes de trencades! Quantes que ja no ho són! Quantes de fredes, sense caliu ni estimació! Quantes, on el més important és menjar bé, consumir al màxim i gaudir! No hi ha caliu, no es dialoga, no es comparteix. Ja ho veus, no són com la teva.

Ajuda, Senyor, tots els pares i mares, perquè sàpiguen educar bé els seus fills, a apropar-los vers Tu, a inculcar en els seus cors els valors bàsics de convivència i respecte. Que els ensenyin a valorar tot home, reflex del mateix Déu, i que creixi en ells el desig de lluita pel que és just i de treballar amb responsabilitat.

Finalment, Senyor, recorda avui especialment els infants sense casa, sense pare o mare, i tots aquells que sofreixen la solitud causada per les lluites i guerres. Ells no poden sentir-se estimats, com Tu vas ser-ho per Maria i Josep. Fes que trobin en tots nosaltres comprensió i estimació, i que no regategem esforços en tot el que estigui al nostre abast per fer retornar el somriure als seus llavis i l’espurna de joia en els seus ulls apagats. Sols així farem possible i real a la terra el càntic dels àngels la nit de Nadal: “Pau a la terra als homes que estima el Senyor”.

Montserrat Llopart

Segueix-me

Jesús, tot caminant vora el llac de Tiberíades, veu uns homes que preparen les xarxes de pescar i els diu a cada un: “Segueix-me”.

Ells no el coneixen. No l’havien vist mai, però, en sentir la crida, noten quelcom dins el seu cor, com una mena d’instint, que els impulsa a deixar-ho tot i anarse’n darrere d’ell.

Més tard, aquests homes serien els primers deixebles, els apòstols. El Mestre, amb la seva divina saviesa, convertiria la seva professió de pescadors de peixos en pescadors d’homes (Mt, 4-19).

Quina autoritat posseeix Jesús! Quin poder de persuasió emana de la seva figura! Només els crida i, sense dubtar-ho un instant, el segueixen.

Els apòstols són homes senzills, rudes, d’humil condició, poc instruïts, però van darrere Jesús com ovelles que segueixen el pastor.

Devien comprovar que Crist era un home molt diferent dels altres que coneixien. La seva mirada, neta i transparent, i la seva figura, que traslluïa espiritualitat, els fascinà de tal manera que al moment decidiren acompanyar-lo arreu. En efecte, Jesucrist posseïa el do de l’atracció i quedaren seduïts per la seva personalitat. El Mestre –què bé que li escau aquest títol!– parlava als altres amb una pedagogia nova, basada en l’amor, la compassió i la misericòrdia.

Jesús, amb la seva sublim clarividència, va escollir el lloc i l’ofici dels seus primers seguidors en una adient combinació per predicar la Bona Nova i salvar els homes. A l’Evangeli, llegim que Jesús els diu: “No m’heu escollit vosaltres a mi. Sóc jo qui us he escollit a vosaltres.” (Jh 15, 9-17)

Els apòstols esperaven un salvador. Confonien la missió de Jesús pensant que venia a alliberar Israel del poder de l’Imperi romà.
Què equivocats que estaven! Llegien les Sagrades Escriptures i els Profetes però no associaven els auguris amb l’adveniment del pla diví que Déu Pare havia encomanat al seu Fill.

Ell els alliçonava valent-se de paràboles, és a dir, faules, i feia servir els fets més senzills i quotidians. Era el millor didacta. Així es va acomplir allò que havia anunciat el Profeta: “Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses amagades des de la creació del món.” (Mt 13, 31-35)

Els deixebles el veien com el seu Pastor a qui calia seguir arreu. La mirada de Jesucrist i la seva compassió envers els desvalguts atreia munió de gent. Era tal l’eloqüència amb la què s’adreçava a les multituds que deixava en no-res, la pretesa saviesa de la qual es ventaven els mestres de la Llei. Jesús tenia els atributs d’un líder, posseïa un gran do de captació i la seva auctòritas, és a dir, l’autoritat moral de qui es guanya el respecte dels altres i el prestigi per mèrits propis, feien que tothom es preguntés pel vertader origen del Mestre.

Quan el Senyor se’n pujà al cel, com enyorarien la seva absència els apòstols! Mes Ell els confortava amb la fe i amb l’esperança que tornarien a veure’l.

La popularitat del Messies arribà al seu punt àlgid quan va fer miracles. Llavors els deixebles es preguntaven d’on li venia aquest poder. Quan Jesús caminava sobre les aigües, els seus seguidors es prosternaren davant d’Ell, exclamant: “Realment, sou el Fill de Déu.” (Mt 14 22-33).

Tot i així, els apòstols eren homes temorencs i tenien els seus dubtes. Els costava entendre la missió de Jesús. Pere, per por, el va trair durant l’itinerari de la Passió, negant-lo tres vegades, malgrat que el Senyor l’havia advertit. És per això que Jesús li va preguntar tres vegades: “Pere, m’estimes?” Tot i amb tot, Pere va ser un dels apòstols que més va acompanyar el Senyor i el reconeixia com a Messies. Al final de la seva vida va anar a Roma, on sabia que l’esperava la mort, per confirmar els germans en la fe.

Em va impactar una escena d’una antiga pel·lícula, crec que era Quo vadis, que encara ara recordo: Davant el perill en què es trobava, Pere decideix marxar de Roma. En un revolt del camí, el noiet que li feia d’ajudant es va quedar inert, amb els ulls en blanc, i de la seva boca sortien aquestes paraules: “Pere, si abandones els meus germans tornaré per ser crucificat per segona vegada”. En aquell mateix instant –segueix la pel·lícula– s’esvaïren totes les pors de Pere, que girà cua d’una revolada i se’n tornà a Roma, amb tantes presses que el seu bastó restà dret allà mateix. Llavors la vara de Pere començà a florir, donant lloc a un frondós arbre on amb el temps s’ajocaven els ocells. El cert és, però, que Pere acabà els seus dies, crucificat com el Senyor i, en un acte de suprema humilitat, demanà als seus botxins que el posessin cap per avall perquè es considerava indigne de morir com el seu Mestre. Juntament amb Joan, el deixeble més estimat, Pere és el més citat al Nou Testament, i a qui el Senyor confià les claus del Regne.

Fou durant la Resurrecció que els apòstols s’adonaren i reconegueren la divinitat de Jesús. Havien estat escollits pel pla de Déu i tots, menys Joan, acabaren els seus dies donant la vida pel Senyor. La vinguda de l’Esperit Sant Paràclit els obrí els llums de la raó i aconseguiren entendre la missió per a la qual havien estat escollits. Jesús els donà el poder de guarir malalts i foragitar els mals esperits, tot recordant-los que havien de donar de franc, allò que de franc havien rebut. El mateix Esperit els dotà de l’eloqüència necessària per defensar davant tothom el missatge del Mestre.

Alguna vegada he pensat com de sortosos havien estat els deixebles per haver conegut Jesús, conviure amb Ell, estimar-lo en persona, gaudir de la seva presència i escoltar les seves paraules. Em consola, però, el que diu Jesús: “Feliços els qui creuran sense haver vist.” (Jn 20, 19-31)

Els apòstols no refusaren la crida del Senyor. Encara que al principi no eren conscients de la responsabilitat que comportava seguir-lo ni del sacrifici que els esperava. De vegades he pensat què sentiren interiorment els apòstols i quina sensació va impulsar-los a seguir Jesús, de seguida que Ell els cridà.

Jesús ens demana també a cadascun de nosaltres que el seguim. I això suposa agafar un compromís, complir uns deures, despendre’ns de vanitats, triar el camí auster i costerut. Sovint fem el sord a la seva crida. Ens preocupen més les comoditats, els perjudicis i la crítica destructiva que no pas l’amor i la comprensió envers els qui ens envolten.

El Senyor és l’Amic, el qui no ens falla mai; és compassiu i mansuet de cor, misericordiós amb el proïsme, en especial amb qui en té més necessitat d’Ell. La seva capacitat d’estimar és una font inesgotable d’on brolla l’amor. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida.” llegim a l’Evangeli (Jn, 14-8).

Avui dia, seguir Jesús és difícil i, en alguns llocs arriscat, com en alguns països africans en els quals el sol fet de definir-se com a cristians, pot llevar-los la vida. Però hem d’assumir el repte i confiar en l’ajut de l’Esperit.

Senyor, feu que estiguem atents a la vostra crida i quan truqueu al nostre cor us obrim les portes de bat a bat, preparats i lliures per a seguir-vos com els vostres deixebles. Deixem-nos portar pel seu amor. Ens espera la vida eterna. Val la pena!

Núria Boldú Estrach

L’estrella

EstrellaJosep i Maria van començar a preparar la tornada a Natzarè. Els parents de Betlem no els donaven pas cap pressa. Sentien que es beneficiaven d’alguna cosa sagrada que tenia aquella jove família. Això no ho notaven ni quan eren a la sinagoga ni quan resaven al temple.

Els mesos lliscaven amb placidesa. Josep i Maria volien arribar-se a la propera vila d’Ein-Karem, abans de marxar cap a Natzarè, a saludar la cosina Elisabet i el seu marit Zacaries, conèixer el petit Joan i que ells coneguessin Jesús, però no va poder ser.

Una tarda, Josep era fora de casa, feinejant en un edifici en construcció del veïnat, i Maria teixia estores d’espart a l’entrada del carrer, ensems que vigilava el menut, que recorria el casalot a quatre grapes.  De cop i volta, uns camells s’aturaren davant de la casa, acompanyats de la cridòria de gent menuda. Uns forasters d’alt rang i nobles maneres avançaren amb moderança. A Maria, el cor li va fer un salt. Tentinejant, Jesús va córrer cap a la falda de sa mare. Algú va anar a cridar Josep, i Maria es tranquil·litzà en tenir-lo al costat. Durant una estona, aquells personatges van restar muts i desconcertats: no esperaven trobar-se amb tot el que veien. Paraven esment en el nen, miraven la mare, observaven el pare, resseguien l’estança.

En van tenir prou amb l’esguard joiós i pobre de Maria i Josep. “Aquest nen és el que venim a adorar”. “Es prosternaren retent-li homenatge i , obrint els seus cofres, li van oferir com a regal or, encens i mirra” (Mateu 2,11).

Venim d’Orient on hem vist una estrella que anunciava el naixement del rei dels jueus”, van explicar davant l’astorament de tots. Els pobles d’Orient eren amants d’especular sobre els signes dels astres. “El rei Herodes de Jerusalem no en tenia coneixença i ens ha demanat que li ho fem saber, perquè vol venir també ell a veure el nen”. Josep sentí una fiblada. “Senyors, voldria sol·licitar-vos un favor: que mantingueu en secret el que heu vist. Si corre la notícia, potser la vida del nen estarà en perill …”.

Aquells astrònoms entengueren la mirada de Josep i se’n van anar cap el seu país per un altre camí, joiosos del que havien vist.

A Josep no li va agradar gens l’interès d’Herodes. Adulador servil dels romans, Herodes havia arribat a la conclusió que la seva autoritat depenia no pas de la lleialtat dels seus súbdits jueus, sinó dels capricis dels seus amos romans. Li agradava repetir: “Dues normes cal respectar per damunt de tot: eficàcia en la feina; si ets útil, els de dalt et necessiten. I, l’altra norma, emmotllar-te al qui mana, sigui qui sigui, perquè no dubtarà a tallar-te el coll si creu que el pots desplaçar.”

Dominat per un pànic malaltís als complots, reals o imaginaris, havia ordenat l’execució dels rivals polítics membres de l’aristocràcia jueva. Es malfiava de tothom que l’envoltava; féu assassinar la seva esposa per casar-se amb una altra, que també en va ser víctima, amb la seva mare. Acusats falsament d’atemptar contra ell, va condemnar a mort els seus dos fills, Aristòbul i Alexandre. “Val més ser el porc d’Herodes que no pas el fill d’Herodes”, conten que va dir l’Emperador August.

Dies abans de morir, amb 70 anys, es va llevar del llit per interrogar personalment dos joves de noble nissaga jueva, que havien enderrocat l’àliga daurada, col·locada per ell de manera provocadora dalt de la muralla del Temple, en honor de Roma. Els dos joves foren condemnats a ser cremats vius.

Un ésser tan degenerat no podia inspirar confiança a ningú. Josep era prudent no fiant-se d’ell. L’aldarull del pas per Betlem dels mags d’Orient seria aviat notificat al Palau d’Herodes. Josep s’horroritzava només de pensar el que li podia esdevenir a Jesús si queia en mans d’aquell rei tan desnaturalitzat. Ho havien preparat tot per marxar a Natzarè; però aquest viatge ja no era possible: els obligaria a travessar tota la Judea, el principat d’Herodes! El més recomanable era fugir cap al desert del sud, i amagar-se a Egipte. Cinc dies de caminada.

Essent negra nit, Josep carregà el ruquet i arranjà el sarró. Dels regals dels mags no en quedava ni un, perquè Josep i Maria els havien repartir entre els parents, veïns i pobres de Betlem. Ells tenien el Fill de Déu, no els calia res més.

Xavier Moix, C.M.F.

No. 260 Revista Obra Cultural Mariana

Benvolgut/da,

El no. 260, Gener-Febrer 2015, de la revista Obra Cultural Mariana ja està a la seva disposició amb els articles dels diferents redactors i amb l’agenda d’activitats.

En aquest número, a més de gaudir i reflexionar amb els diferents escrits i pensaments del nostre equip de redactors i col·laboradors, trobaran l’agenda d’activitats dels mesos de Gener i Febrer on destaquem la 3a edició del Festival de Música que organitza la Fundació Pare Esqué, la conferència del Sr. Vilarrúbia i un pre-anunci de la Ruta Mariana i posterior calçotada en terres tarragonines.

Recordar-li que continua obert el període d’entrega de treballs de la 2a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué que altra cop premiarà els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“. Poden aprofitar aquest dies de Nadal per iniciar i preparar els seus treballs.  El període d’entrega de treballs finalitza el Dilluns 13 de Juliol.  El premi està dotat amb 3 beques educatives de 500€, 3 beques educatives de 300€ – a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys – i també dotem amb un ajut de 900€ a un casal/associació infantil-juvenil i un ajut de 900€ a un casal/associació de gent gran, que premia, com dèiem, els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“.

Desitgem que el contingut de la revista i també les activitats que hem preparat siguin del seu gust.  Si algun dels escrits li causen una atenció específica, especialment aquells que generen més debat en l’actualitat, amb molt de gust rebrem la seva opinió i comentari a través de l’email o amb un comentari en aquesta mateixa entrada.   Si vol realitzar una col·laboració, ja sigui amb un escrit nou, amb una reflexió sobre algun escrit ja publicat, amb molt de gust la publicarem a la revista i al bloc/web de la fundació.

Si vostè ja rep habitualment la revista per correu postal, rebrà aquest nou número a partir de la setmana que ve.  Si no la rep i la vol rebre per correu postal de forma periòdica, només ens ha de contestar a aquest correu i indicar-nos que la vol rebre per correu postal ordinari.

Si a vostè ja li està bé rebre-la en format digital, la rebrà en format PDF en l’emailing corresponent a aquest no. 260.  També pot llegir-la completa, com si d’una revista en paper es tractés, a través del vincle a issuu http://issuu.com/fupe/docs/rocm260 (no requereix cap instal·lació de SW, només connectar-se i llegir).  Si la vol llegir via smartphone o via una tableta digital, ho pot fer còmodament instal·lant l’aplicació issuu corresponent pel sistema Android o iOS.

Algun dels articles també els trobarà publicats en aquest bloc/web de la Fundació, www.FundacioPareEsque.org.

Esperem que gaudeixi de la lectura.

Atentament,

Fundació Pare Esqué

Bon Nadal, bones festes i millor any 2015!

Et desitgem un Bon Nadal, unes bones festes i el millor pel proper any 2015.  I ho fem amb una imatge que és la felicitació de Nadal que hem rebut de la Comunitat de les Clarisses de la Divina Providència de Vilanova i la Geltrú, a qui els agraïm la mateixa.

Nadal 2014 Clarisses

Què Déu et beneeixi!