Fou un capvespre molt dens de tenebres el dissabte sant, però Vós, Senyor, després d’aquella posta resplendireu per sempre més enmig del món. Un àngel de Déu, en l’entreclaror del sepulcre, brilla tot resplendent i fa albirar una joiosa esperança en el cor de les santes dones. Però elles no se’n sabien avenir, i dubtaven, de tanta llum que tenien davant seu.
Costarà fer brollar un Al·leluia triomfal i jubilós: en aquella matinada de la resurrecció. Qui cerqueu, dones de Jerusalem? Jesús que crucificaren no està entre els morts, sinó que ha ressuscitat. L’Al·leluia només és corejat encara al cel, on totes les jerarquies victoregen ja el seu Rei i Senyor. Hi ha tot un trasbals jubilós enmig dels deixebles, dubten de tanta joia que els proporcionarà el Sentor amb el seu retorn de les regions de la mort.
Jesús omplí primer de joia i de gaubança inefable la seva Mare, Maria, que tanta part havia tingut amb ell en l’obra redemptora del món. Després, l’amable Salvador recorrerà molts camins de la ciutat santa: eixorivint amb la seva presència tots els seus deixebles. Aparegué la Magdalena, que no veia mai esgotades les seves llàgrimes de penitència. Els deixebles d’Emmaús, que ja pel camí començaven a pressentir la presència del bon Jesús.
Pere rebrà la visita del Senyor com a cap de l’Església naixent. L’Al·leluia creix com un oneig triomfal, una delectança divina omple el cor de tots els qui creuen en el Senyor. Es possible, oh, Déu, que els jueus continuïn tan encegats i enterbolits encara: i en la seva rancúnia vulguin negar l’evidència de la veritat i tapar-la amb diners?
Jo crec, Jesús, que com abans vencéreu el pecat amb la passió sacratíssima, ara heu vençut la mort amb la vostra resurrecció triomfal i gloriosa. Al·leluia.
Pare Manuel Esqué I Montseny, CMF