La resurrecció del Senyor

La resurrecció del SenyorFou un capvespre molt dens de tenebres el dissabte sant, però Vós, Senyor, després d’aquella posta resplendireu per sempre més enmig del món. Un àngel de Déu, en l’entreclaror del sepulcre, brilla tot resplendent i fa albirar una joiosa esperança en el cor de les santes dones. Però elles no se’n sabien avenir, i dubtaven, de tanta llum que tenien davant seu.

Costarà fer brollar un Al·leluia triomfal i jubilós: en aquella matinada de la resurrecció. Qui cerqueu, dones de Jerusalem? Jesús que crucificaren no està entre els morts, sinó que ha ressuscitat. L’Al·leluia només és corejat encara al cel, on totes les jerarquies victoregen ja el seu Rei i Senyor. Hi ha tot un trasbals jubilós enmig dels deixebles, dubten de tanta joia que els proporcionarà el Sentor amb el seu retorn de les regions de la mort.

Jesús omplí primer de joia i de gaubança inefable la seva Mare, Maria, que tanta part havia tingut amb ell en l’obra redemptora del món. Després, l’amable Salvador recorrerà molts camins de la ciutat santa: eixorivint amb la seva presència tots els seus deixebles. Aparegué la Magdalena, que no veia mai esgotades les seves llàgrimes de penitència. Els deixebles d’Emmaús, que ja pel camí començaven a pressentir la presència del bon Jesús.

Pere rebrà la visita del Senyor com a cap de l’Església naixent. L’Al·leluia creix com un oneig triomfal, una delectança divina omple el cor de tots els qui creuen en el Senyor. Es possible, oh, Déu, que els jueus continuïn tan encegats i enterbolits encara: i en la seva rancúnia vulguin negar l’evidència de la veritat i tapar-la amb diners?

Jo crec, Jesús, que com abans vencéreu el pecat amb la passió sacratíssima, ara heu vençut la mort amb la vostra resurrecció triomfal i gloriosa. Al·leluia.

Pare Manuel Esqué I Montseny, CMF

Anuncis

La caritat dels primers fidels

12 pare esqueQuin contrast, Senyor, entre la raboseria dels fariseus i la senzillesa de cor dels primers deixebles de l’Evangeli. A les injúries sofertes pels apòstols per causa del vostre nom ells mai no responen amb odi i malcontentament. Vos esteu enmig seu i sempre triomfa la caritat quan Vós presidiu una assamblea.
Saben pels profetes que calia que fos sacsejada pels perseguidors la vostra Esglèsia, però en les assemblees canten l’himne de la gratitud i de l’amor. Per això les multituds acudien als apòstols i en ells tothom trobava bona acollença i un amor fraternal.
I no hi havia diferència entre els deixebles de Jesús, tot els era comú. La comunitat de la pregària féu la comunitat dels seus cors i dels seus béns. Eren, oh Jesús, un sol cor i una sola ànima, i no hi havia indigent entre els vostres seguidors. Dipositaven els béns als peus dels apòstols i no hi havia ningú que famegés entre els qui aclamaven el nom de Jesús.
La seva generositat a desprendre’s dels seus béns vos la beneïeu, puix la vostra providència és infinitament més gran que la nostra generositat.
El triomf de la caritat, aquell distintiu que deixàreu a l’Esgl’esia, era palès, de tot arreu venien a ajuntar-se als vostres escollits.
Feu, Senyor, que la mateixa caritat regni en el meu cor: la meva vida serà també el triomf de l’Evangeli enmig del món.

FRASE DESTACADA

La vostra providència és infinitament més gran que la nostra generositat

 

Manuel Esquè I Montseny, CMF