L’estrella

EstrellaJosep i Maria van començar a preparar la tornada a Natzarè. Els parents de Betlem no els donaven pas cap pressa. Sentien que es beneficiaven d’alguna cosa sagrada que tenia aquella jove família. Això no ho notaven ni quan eren a la sinagoga ni quan resaven al temple.

Els mesos lliscaven amb placidesa. Josep i Maria volien arribar-se a la propera vila d’Ein-Karem, abans de marxar cap a Natzarè, a saludar la cosina Elisabet i el seu marit Zacaries, conèixer el petit Joan i que ells coneguessin Jesús, però no va poder ser.

Una tarda, Josep era fora de casa, feinejant en un edifici en construcció del veïnat, i Maria teixia estores d’espart a l’entrada del carrer, ensems que vigilava el menut, que recorria el casalot a quatre grapes.  De cop i volta, uns camells s’aturaren davant de la casa, acompanyats de la cridòria de gent menuda. Uns forasters d’alt rang i nobles maneres avançaren amb moderança. A Maria, el cor li va fer un salt. Tentinejant, Jesús va córrer cap a la falda de sa mare. Algú va anar a cridar Josep, i Maria es tranquil·litzà en tenir-lo al costat. Durant una estona, aquells personatges van restar muts i desconcertats: no esperaven trobar-se amb tot el que veien. Paraven esment en el nen, miraven la mare, observaven el pare, resseguien l’estança.

En van tenir prou amb l’esguard joiós i pobre de Maria i Josep. “Aquest nen és el que venim a adorar”. “Es prosternaren retent-li homenatge i , obrint els seus cofres, li van oferir com a regal or, encens i mirra” (Mateu 2,11).

Venim d’Orient on hem vist una estrella que anunciava el naixement del rei dels jueus”, van explicar davant l’astorament de tots. Els pobles d’Orient eren amants d’especular sobre els signes dels astres. “El rei Herodes de Jerusalem no en tenia coneixença i ens ha demanat que li ho fem saber, perquè vol venir també ell a veure el nen”. Josep sentí una fiblada. “Senyors, voldria sol·licitar-vos un favor: que mantingueu en secret el que heu vist. Si corre la notícia, potser la vida del nen estarà en perill …”.

Aquells astrònoms entengueren la mirada de Josep i se’n van anar cap el seu país per un altre camí, joiosos del que havien vist.

A Josep no li va agradar gens l’interès d’Herodes. Adulador servil dels romans, Herodes havia arribat a la conclusió que la seva autoritat depenia no pas de la lleialtat dels seus súbdits jueus, sinó dels capricis dels seus amos romans. Li agradava repetir: “Dues normes cal respectar per damunt de tot: eficàcia en la feina; si ets útil, els de dalt et necessiten. I, l’altra norma, emmotllar-te al qui mana, sigui qui sigui, perquè no dubtarà a tallar-te el coll si creu que el pots desplaçar.”

Dominat per un pànic malaltís als complots, reals o imaginaris, havia ordenat l’execució dels rivals polítics membres de l’aristocràcia jueva. Es malfiava de tothom que l’envoltava; féu assassinar la seva esposa per casar-se amb una altra, que també en va ser víctima, amb la seva mare. Acusats falsament d’atemptar contra ell, va condemnar a mort els seus dos fills, Aristòbul i Alexandre. “Val més ser el porc d’Herodes que no pas el fill d’Herodes”, conten que va dir l’Emperador August.

Dies abans de morir, amb 70 anys, es va llevar del llit per interrogar personalment dos joves de noble nissaga jueva, que havien enderrocat l’àliga daurada, col·locada per ell de manera provocadora dalt de la muralla del Temple, en honor de Roma. Els dos joves foren condemnats a ser cremats vius.

Un ésser tan degenerat no podia inspirar confiança a ningú. Josep era prudent no fiant-se d’ell. L’aldarull del pas per Betlem dels mags d’Orient seria aviat notificat al Palau d’Herodes. Josep s’horroritzava només de pensar el que li podia esdevenir a Jesús si queia en mans d’aquell rei tan desnaturalitzat. Ho havien preparat tot per marxar a Natzarè; però aquest viatge ja no era possible: els obligaria a travessar tota la Judea, el principat d’Herodes! El més recomanable era fugir cap al desert del sud, i amagar-se a Egipte. Cinc dies de caminada.

Essent negra nit, Josep carregà el ruquet i arranjà el sarró. Dels regals dels mags no en quedava ni un, perquè Josep i Maria els havien repartir entre els parents, veïns i pobres de Betlem. Ells tenien el Fill de Déu, no els calia res més.

Xavier Moix, C.M.F.

Anuncis

Editorial – La família

Emmarquem aquest Any Nou 2015 amb el Sínode de Bisbes sobre “Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelització”. Sens dubte que la família travessa una crisi de proporcions majúscules no sols a Occident, sinó a tot el món. Per això mateix genera una càrrega de sofriment a milions de persones amb un impacte devastador en la societat. Així, doncs, davant d’aquest repte, cal trobar una sortida que sigui humana, i per això mateix, també cristiana.

D’això n’és ben conscient el nostre sant Pare Francesc. Ell defineix la família com les totxanes de la societat. Va ser a mitjan setembre passat, quan el sant Pare Francesc va oficiar per primera vegada, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, el matrimoni simultani de vint parelles. Entre elles n’hi havia alguna que ja vivien junts o que fins i tot hi tenien fills. Aquest gest que es produïa tres setmanes abans que s’iniciés l’Assemblea dels Bisbes va ser considerat pels observadors vaticans com una nova prova de la defensa del Papa argentí d’una Església misericordiosa.

En el document preparatori del debat que s’havia de tenir durant el Sínode, ja es presentaven uns temes que semblaven nous fins ara pocs anys tal com són les parelles de fet, les del mateix sexe, les famílies monoparentals, la poligàmia, els mètodes anticonceptius com també la qüestió dels divorciats que volen rebre l’Eucaristia.

S’ha recollit una molt àmplia documentació sobre aquests assumptes, però el que és molt nou és que el sant Pare Francesc ha volgut escoltar no sols els bisbes i teòlegs, sinò també les mateixes famílies. En tot cas, és molt d’agrair aquesta voluntat del nostre sant Pare de voler escoltar directament els esposos, que són els veritables protagonistes d’aquesta institució fonamental com és la família, l’espai privilegiat per a construir la civilització de l’amor i punt de partença per al diàleg amb el món.

I tenim un punt molt decisiu per al futur de la família cristiana. Em refereixo a la iniciació en la fe dels petits de la casa. Això de sembrar la llavor de la fe en el sí de la llar no és pas una tasca fàcil en aquests temps que corren. És primordial el testimoni dels pares, però també que donin una formació adequada. I cal dir que en aquest desafiament ambiciós, no solament s’hi juga l’educació de la fe dels fills, sinó també la pròpia vocació baptismal i matrimonial dels mateixos pares.

Ha arribat, doncs, el moment d’assumir que la fe no és cosa que ja s’hereta, sinó que cal transmetre-la.

Anton Ma. Sánchez Bosch, C.M.F.

No. 260 Revista Obra Cultural Mariana

Benvolgut/da,

El no. 260, Gener-Febrer 2015, de la revista Obra Cultural Mariana ja està a la seva disposició amb els articles dels diferents redactors i amb l’agenda d’activitats.

En aquest número, a més de gaudir i reflexionar amb els diferents escrits i pensaments del nostre equip de redactors i col·laboradors, trobaran l’agenda d’activitats dels mesos de Gener i Febrer on destaquem la 3a edició del Festival de Música que organitza la Fundació Pare Esqué, la conferència del Sr. Vilarrúbia i un pre-anunci de la Ruta Mariana i posterior calçotada en terres tarragonines.

Recordar-li que continua obert el període d’entrega de treballs de la 2a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué que altra cop premiarà els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“. Poden aprofitar aquest dies de Nadal per iniciar i preparar els seus treballs.  El període d’entrega de treballs finalitza el Dilluns 13 de Juliol.  El premi està dotat amb 3 beques educatives de 500€, 3 beques educatives de 300€ – a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys – i també dotem amb un ajut de 900€ a un casal/associació infantil-juvenil i un ajut de 900€ a un casal/associació de gent gran, que premia, com dèiem, els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“.

Desitgem que el contingut de la revista i també les activitats que hem preparat siguin del seu gust.  Si algun dels escrits li causen una atenció específica, especialment aquells que generen més debat en l’actualitat, amb molt de gust rebrem la seva opinió i comentari a través de l’email o amb un comentari en aquesta mateixa entrada.   Si vol realitzar una col·laboració, ja sigui amb un escrit nou, amb una reflexió sobre algun escrit ja publicat, amb molt de gust la publicarem a la revista i al bloc/web de la fundació.

Si vostè ja rep habitualment la revista per correu postal, rebrà aquest nou número a partir de la setmana que ve.  Si no la rep i la vol rebre per correu postal de forma periòdica, només ens ha de contestar a aquest correu i indicar-nos que la vol rebre per correu postal ordinari.

Si a vostè ja li està bé rebre-la en format digital, la rebrà en format PDF en l’emailing corresponent a aquest no. 260.  També pot llegir-la completa, com si d’una revista en paper es tractés, a través del vincle a issuu http://issuu.com/fupe/docs/rocm260 (no requereix cap instal·lació de SW, només connectar-se i llegir).  Si la vol llegir via smartphone o via una tableta digital, ho pot fer còmodament instal·lant l’aplicació issuu corresponent pel sistema Android o iOS.

Algun dels articles també els trobarà publicats en aquest bloc/web de la Fundació, www.FundacioPareEsque.org.

Esperem que gaudeixi de la lectura.

Atentament,

Fundació Pare Esqué

No. 258 Revista Obra Cultural Mariana

Benvolgut/da,

El no. 258, Setembre-Octubre 2014, de la revista Obra Cultural Mariana ja està a la seva disposició amb els articles dels diferents redactors i amb l’agenda d’activitats.

En aquest número, a més de gaudir i reflexionar amb els diferents escrits i pensaments del nostre equip de redactors i col·laboradors, trobaran l’agenda d’activitats dels mesos de Setembre i Octubre i un pre-anunci del Concert de Gospel que celebrarem el Diumenge 30 de Novembre en una població molt propera a Manresa.

Desitgem que el contingut de la revista i també les activitats que hem preparat siguin del seu gust.  Si algun dels escrits li causen una atenció específica, especialment aquells que generen més debat en l’actualitat, amb molt de gust rebrem la seva opinió i comentari a través de l’email o amb un comentari en aquesta mateixa entrada.   Si vol realitzar una col·laboració, ja sigui amb un escrit nou, amb una reflexió sobre algun escrit ja publicat, amb molt de gust la publicarem a la revista i al bloc/web de la fundació.

Recordar-li que Dimarts 30 de Setembre, a les 19h, fem entrega dels premis als guanyadors de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué i també farem el tret de sortida oficial de la 2a edició del mateix premi.

Finalment també recordar que ja disposem de participacions del número de loteria de Nadal, el 22.485, en les seves dues versions: El Gordo i La Grossa.

Si vostè ja rep habitualment la revista per correu postal, rebrà aquest nou número a partir de la setmana que ve.  Si no la rep i la vol rebre per correu postal de forma periòdica, només ens ha de contestar a aquest correu i indicar-nos que la vol rebre per correu postal ordinari.

Si a vostè ja li està bé rebre-la en format electrònic, la rebrà en format PDF en l’emailing corresponent a aquest no. 258.  També pot llegir-la completa, com si d’una revista en paper es tractés, a través del vincle a issuu http://issuu.com/fupe/docs/rocm258 (no requereix cap instal·lació de SW, només connectar-se i llegir).  Si la vol llegir via smartphone o via una tableta electrònica, ho pot fer còmodament instal·lant l’aplicació issuu corresponent pel sistema Android o iOS.

Algun dels articles també els trobarà publicats en aquest bloc/web de la Fundació, www.FundacioPareEsque.org.

Esperem que gaudeixi de la lectura.

Atentament,

Fundació Pare Esqué

Els valors de la nova Església

DiueEls valors de la nova Esglésian que quan una cosa no funciona bé, el millor que es pot fer és arreglar-la. Diuen també que quan intentes arreglar una cosa utilitzant sempre el mateix mètode i aquesta cosa no s’arregla, el millor que pots fer és intentar arreglar-la utilitzant un altre mètode. Aquest últim pensament està relacionat amb aquell altre, de facto és el mateix, que diu que «Si sempre fas el mateix, si sempre procedeixes de la mateixa manera, obtindràs els mateixos resultats. Si vols obtenir resultats diferents, hauràs d’utilitzar mètodes i procediments diferents.».

Aquests pensaments que expresso en les ratlles anteriors no fan referència a la crisi econòmica general que patim al nostre país, tot i que és perfectament aplicable. Tampoc fan referència al procedir de les organitzacions en general, tot i que és perfectament aplicable. Ni tan sols fan referència al procedir de persones individuals, tot i que també és perfectament aplicable. Aquests pensaments fan referència a la crisi de valors i a la crisi de vocacions que pateix la nostra Església i a la manera com l’Església afronta la solució a aquests problemes.

I m’explico. Per un costat, com sabeu, l’Església ha rebut i rep merescudes crítiques per la forma com ha gestionat el tema dels abusos a nens i nenes, abusos que com a tals són accions que mereixen una total repulsió, siguin del grau que siguin, i que a més a més són accions indignes de persones que es denominen cristianes i que a més a més són representants de la nostra Església. Aquestes indignes accions que han destrossat i marcat la vida de tantes persones no són exemple dels valors que propaga la fe cristiana i catòlica, evidentment. Sí són exemple de la crisi de valors que hi ha dins de l’estructuctura administrativa de l’Església, que sembla més preocupada pel seu benestar adminitratiu-polític intern que no pas per les persones que formen part de l’Església real, que són totes les persones cristianes i també les no cristianes, doncs entenc que no som una comunitat excluient. La millor manera d’ensenyar i educar en valors és ser l’exemple principal de com s’ha de viure i actuar segons els valors que propagues, ensenyes i eduques.

Per un altre costat, he observat que ja comença ser habitual en algunes parròquies del nostre país que es cel·lebri la missa dominical sense la presència d’un sacerdot i la mateixa es conduïda per seglars, ben preparats tots ells (i totes elles principalment, hauria de recalcar) però que com sabeu no poden consagrar i per tant la cerimònia no és completa. Aquest fet, com dèia, ja és habitual en parròquies petites de pobles petits. La raó no és cap altra que els sacerdots de les nostres comunitats es fan grans, no poden seguir per mort o impediment físic, i no hi ha prou substituts degut a la manca de vocacions. És així de simple i clar. I aquí també aprofito per felicitar i congratular a tots els sacerdots que porten 5, 6, 7 ó més parròquies i també a tots els seglars que contribueixen al bon funcionament de totes aquestes petites parròquies, misses incloses. Al mateix temps, llegeixo en l’Osservatore Romano, en paraules del seu director, Giovanni Maria Vian, que es qualifica de greu l’ordenació de dones sacerdot doncs «podria afectar de forma extraordinàriament negativa en el recorregut secular cap a la unitat de tots els cristians». Aquesta declaració del director de l’Osservatore Romano és conseqüència de la decisió de l’església anglicana d’ordenar dones sacerdot. Estem en una societat cada cop més igualitària en el tema del gènere, afortunadament, en l’Església cada vegada hi ha menys vocacions i al mateix temps l’estructura politico-administrativa de l’Església continua negant un paper i un rol igualitari a la dona. Ens entestem a fer les coses com sempre les hem fet, pensant que potser finalment les arreglarem i ens neguem a fer-les de forma diferent.

Quan preguntes a la gent del carrer perquè creu que passa tot això, em trobo amb varietat de respostes però n’hi ha una que és bastant abundant. Em diuen «ai el jovent d’avui!! no creuen en res». En un dinar al qui vaig assistir fa pocs dies, un dels comensals criticava la manca de centímetres dels pantalons curts que recentment, i més durant l’estiu, s’han posat de moda entre les nòies i dones, i també criticava a les seves usuàries de forma força malevolent, mentre a mi em venia a la ment les respostes de la gent «ai, el jovent d’avui!!».

I jo em pregunto, realment la culpa és exclusivament del jovent? No serà que també hi ha un grau de responsabilitat important en com els pares d’aquest jovent els ha educat? No serà que les generacions anteriors a aquest jovent han tingut un paper destacat en l’educació d’aquest jovent que els ha conduït a actuar com actuen, tant en la part positiva com en la part negativa? I l’Església? Pot una Església atraure vocacions en una societat com l’actual quan nega el paper igualitari de la dona? Pot una Església atraure vocacions en una societat com l’actual quan no és conseqüent amb els valors que propaga? Us convido a ajudar-me a trobar respostes a aquestes preguntes. Podeu enviar les vostres opinions a la Fundació Pare Esqué, per carta o via comentari en el vincle de la pàgina web on està publicat aquest article.

Permeteu-me que acabi amb una frivolitat que convida a la reflexió general i no només d’aquest exemple en particular. Quan tornava d’aquell dinar que mencionava, pensava en qui hauria estat el primer dissenyador d’aquests pantalons curts de pocs o cap centímetre, i en qui o quines deuen ser les empreses que els fabriquen, els distribueixen, els publiciten, els venen, etc., etc., etc. I també pensava en qui deuen ser els propietaris i accionistes d’aquestes empreses, ja sigui de forma directa o indirecte a través de fons d’inversió, i que s’han beneficiat de l’èxit de vendes d’aquests pantalons. El que tinc clar és que no ho són la gran majoria de dones que els vesteixen, però potser sí ho són alguns dels seus pares/mares o avis/àvies, que al mateix temps els critiquen. Quina gran contradicció!!

Afectuosament,

Jordi Morillas
President de l’Obra Cultural Mariana

No. 256 Revista Obra Cultural Mariana

Benvolgut/da,

El no. 256, Maig-Juny 2014, de la revista Obra Cultural Mariana ja està a la seva disposició amb els articles dels diferents redactors i amb l’agenda d’activitats.

En aquest número, a més de gaudir i reflexionar amb els diferents escrits i pensaments del nostre equip de redactors i col·laboradors, celebrem un triple aniversari, el/la convidem a ser o a continuar essent feliç, el/la convidem a un concert de música gospel diferent i també el/la convidem a una ruta mariana diferent, entre d’altres.

Desitgem que el contingut de la revista i també les activitats que hem preparat siguin del seu gust.  Si vol realitzar una col·laboració, ja sigui amb un escrit nou, amb una reflexió sobre algun escrit ja publicat, amb molt de gust la publicarem a la revista i al bloc/web de la fundació.

Recordar-li que Dilluns 9 de Juny a les 24h finalitza el plaç d’entrega dels treballs de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué que sota el lema “Difondre els valors humans en la societat d’avui” premia amb beques educatives, d’ajut a l’estudi i de material escolar, als millors treballs dels nens/es de 8 a 17 anys.

Finalment també recordar que està obert el període d’inscripció del pelegrinatge a Lourdes, França, els dies 4, 5, 6 i 7 de Juliol. Trobarà més informació a la revista i al bloc/web de la Fundació.

Si vostè ja rep habitualment la revista per correu postal, rebrà aquest nou número a partir de la setmana que ve.  Si no la rep i la vol rebre per correu postal de forma periòdica, només ens ha de contestar a aquest correu i indicar-nos que la vol rebre per correu postal ordinari.

Si a vostè ja li està bé rebre-la en format electrònic, la rebrà en format PDF en l’emailing corresponent a aquest no. 256.  També pot llegir-la completa, com si d’una revista en paper es tractés, a través del vincle a issuu http://issuu.com/fupe/docs/rocm256 (no requereix cap instal·lació de SW, només connectar-se i llegir).  Si la vol llegir via smartphone o via una tableta electrònica, ho pot fer còmodament instal·lant l’aplicació issuu corresponent pel sistema Android o iOS.

Algun dels articles també els trobarà publicats en aquest bloc/web de la Fundació, www.FundacioPareEsque.org.

Esperem que gaudeixi de la lectura.

Atentament,

Fundació Pare Esqué

No. 255 Revista Obra Cultural Mariana

El no. 255, Març-Abril 2014, de la revista Obra Cultural Mariana ja està a disposició de tothom amb els articles dels diferents redactors, l’agenda d’activitats i una novetat important: La 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué que sota el lema “Difondre els valors humans en la societat d’avui” premia amb beques educatives, d’ajut a l’estudi i de material escolar, als millors treballs dels nens/es de 8 a 17 anys.

El mateix és pot llegir de forma completa, com si d’una revista en paper es tractés, a través del vincle a issuu http://issuu.com/fupe/docs/rocm255 (no requereix cap instal·lació de SW, només connectar-se i llegir).

Algun dels articles també es troben publicats en el web de la Fundació i també les bases de participació en la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué.

Esperem que disfruti de la lectura.

De cada dos, tres!

Ara fa 10 anys, el 8 de Novembre de 2002, el Pare Manuel Esqué i Montseny es va endinsar en el camí de la glòria. Sempre hi penso. I de vegades, quan miro cap al cel, li pico l’ullet, al Pare Esqué. Se que ens observa, ens guia i ens recolza des del cel. Aquell any 2002 va ser un any d’emocions contraposades, amb records feliços i amb records tristos a nivell personal. Va tenir un bon inici, doncs a l’Abril naixia la meva primera filla, na Làia. Va tenir també moments tristos i dolorosos, al Juliol, pel traspàs de la meva mare política, na Marisol Vidal i Orrit, a qui molts de vosaltres vau conèixer, esposa d’en Manuel Esqué i Esqué. I podríem dir que va acabar amb l’adéu al Pare Manuel Esqué. I entremig també vam haver de dir adéu a altres familiars, amics i simpatitzants de l’Obra Cultural Mariana i de la Fundació Pare Esqué.

El Pare Manuel Esqué va ser un home entregat a l’Obra, a la Fundació i al seu apostolat i sacerdoci de prop de 70 anys. Estava entregat al 100% del seu temps i hi dedicava el 120% de la seva energia, donant més del que tenia. També, val a dir, exigia, inconscientment, una entrega total als qui estàvem al seu voltant. A veure qui era el valent/a que el seguia! Va ser una persona amb uns valors cristians molt profunds i també amb valors de vida i treball molt forts. Ora et labora, podríem dir, aconseguint més amb menys, com la multiplicació dels pans i dels peixos.

Ara us sorprendrà el que us explicaré i també de seguida entendreu el gir del mateix. Un dia, el Pare Esqué em va explicar la tècnica de la seva dieta: “de cada tres, dos” em va dir, “sempre ho faig així”, va afegir.

De cada tres, dos. Aquesta frase m’ha acompanyat des d’aleshores. De cada tres, dos. I no, el títol de l’article no està equivocat. En un moment de crisi de fe, de crisi de valors cristians, de crisi de VALORS en general, en un moment de CRISI econòmica, tots ens hem de poder parar a reflexionar en els aspectes claus del llegat del Pare Esqué:

  1. De cada tres, dos. Què significa? Doncs senzillament que no abusem de tot allò que el nostre món ens ofereix i que ara és força escàs: dels recursos naturals i dels recursos socials. Evitem la gula. “No abusar” no significa “no usar”, evidentment, però ara més que mai hem d’estalviar en l’ús dels recursos que tenim al nostre voltant, per a que els que estiguin en una posició o moment més desfavorit els puguin emprar.
  2. De cada dos, tres. Què significa? Doncs que hem d’intentar donar més del que podem, anar més enllà, ajudar al nostre entorn. Hi ha moltes persones i famílies que ho estan passant malament. Fem un esforç entre tots i fem-lo també a nivell individual. Intentem esvair aquell pensament que a vegades podem tenir de “segur que algú ja se n’ocupa” i anem més a una acció directa de “jo hi col·laboro”. La col·laboració te moltes formes i natures: pot ser força física; pot ser un pensament, una reflexió; pot ser una idea, una suggerència; pot ser cercar algú, posar en contacte amb algú que també pot actuar. Hi ha moltes formes de col·laborar per a que el nostre entorn i la nostra societat siguin millor dia rera dia.

Efectivament, “de cada tres, dos” i, també, “de cada dos, tres”.

Aprofito aquestes ratlles per recordar-vos que feu una ullada al calendari d’activitats dels propers tres mesos on estem organitzant tres tallers i seminaris encaminats a ajudar a aquells de vosaltres que estiguin cercant feina, a aquells que estiguin atravessant moments difícils. Encara que inicialment no ho pugui semblar, són tres seminaris que estan relacionats: com enriquir el currículum per aconseguir una entrevista de treball; tècniques de relaxació i respiració, per anar el més tranquils i segurs en el nostre dia a dia; i un seminari de colors, que ens ajudarà a mantenir els ànims i mostrar-nos més segurs i alegres, encomanant això al nostre entorn. Féu còrrer la veu entre els vostres familiars, amics i coneguts. Aquests tallers i seminaris els farem al local de la Fundació, a Barcelona. I Barcelona, encara que és una gran capital, no és el centre del món. Si algú estigués interessat en que algun dels seminaris, tallers o conferències que realitzem es fessin també més a prop de la seva localitat, si us plau, que contacti amb la Fundació i farem tot el possible.

No vull finalitzar sense desitjar-vos a tots un Bon Nadal. Quan s’apropen aquestes dates, tots fem una autoreflexió, ens fem un autoexamen de com ha anat l’any. I segurament haurà estat un any amb alts i baixos, amb alegries i tristeses. Cadascú les seves, i importants per cadascú. Quedem-nos amb el record de totes dues: les alegres per continuar donant alegria al nostre esperit i al nostre entorn; i les tristes per enfortir-nos i continuar creixent com a persones, per no defallir i continuar endavant.

Afectuosament,

Jordi Morillas

President Obra Cultural Mariana

Salutació a tota la comunitat

M’és grat poder adreçar-me a tothom des d’aquesta plataforma que és a la vegada la portaveu de l’Obra Cultural Mariana: la nostra Revista. Vull agrair profundament la confiança dipositada per la junta de patronat en el meu nomenament com a nou president de l’Obra Cultural Mariana i fer extens aquest agraïment a tota la comunitat de l’Obra i de la Fundació Pare Esqué. Espero poder retornar aquesta confiança amb treball i encert al capdavant de l’Obra i arribar com a mínim a l’alçada de la tasca ben feta i lloable de l’anterior president, en Manuel Esqué i Esqué. Per als qui no em conegueu personalment, tinc 44 anys, estic casat i sóc pare de 3 filles de 10, 8 i 7 anys. Sóc Enginyer Superior en Informàtica i Master en Administració d’Empreses. La meva carrera professional l’he desenvolupat, i així ho continuo fent, en empreses de serveis en la direcció d’equips de servei i suport a clients i en la direcció de departaments d’organització i sistemes d’informació. Tres són els pilars en els que baso la meva tasca professional:  (1) Tenir cura de les necessitats dels clients; (2) fer més amb menys; i (3) treballar colze a colze amb l’equip.

La Fundació i l’Obra Cultural Mariana te reptes importants als quals ha de fer front: la important crisi de fe que viu la nostra societat d’avui; l’empetitiment que sofreix la nostra comunitat degut a l’imparable avanç dels anys i al fet que no s’incorpora sang nova i jove; i, no menys important, l’obra social. Com llegiu, tenim reptes importants per endavant i els mateixos els podrem superar amb l’ajut i col·laboració de tothom. Per això he decidit impulsar grups de treball entre tots vosaltres, entre tots els integrants de la comunitat de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana, perquè tothom, tots vosaltres, cada un de vosaltres, ha de poder tenir un espai per donar la seva opinió, per participar, per col·laborar de forma costructiva en els diferents projectes que posarem en marxa. Perquè TOTS estem capacitats per fer-ho. TOTS tenim experiència per fer-ho. Perquè TOTS som persones i TOTS hem tingut l’experiència de la vida. TOTS hem tingut alegries i dificultats. Les alegries les hem fruït. Les dificultats, algunes, les haurem superat; altres, malauradament, no. I totes aquestes vivències ens han donat experiència de vida i això en faculta a TOTS a poder participar ja sigui amb un pensament, amb una idea, amb una col·laboració puntual, amb una col·laboració més continuada, posant-nos en contacte amb alguna persona que hi pugui col·laborar, o d’altres maneres.

Cinc seran els projectes que desenvoluparem i cinc les comissions de treball que crearem:

1. L’Obra Social.

2. La Comunitat.

3. Activitats.

4. Cultura i Docència

5. La Revista

A continuació us resumeixo breument els objectius de cada comissió.

L’Obra Social

Com sabeu, la Fundació i l’Obra Cultural Mariana, més enllà del seu àmbit religiós, tenen vocació social. Ens devem a la societat i en aquest sentit hem d’impulsar i posar en marxa projectes socials. Com sabeu també, vam rebre un donatiu important per poder impulsar un projecte d’ajut a la gent gran. Projecte que encara no hem aconseguit posar en marxa. L’objectiu d’aquesta comissió serà posar en marxa aquest projecte i que tingui tanta continuïtat com sigui possible.

La Comunitat

La nostra comunitat es fa petita. Els anys passen de forma inexorable per tothom i no entra sang nova en la comunitat. L’objectiu d’aquesta comissió serà crear accions per involucrar nova sang, nous pensaments, especialment de la joventut.

Activitats

Conferències, romeries, trobades … Totes aquestes activitats donen vida a la nostra comunitat. És part de la seva sang. No les hem de deixar perdre i al mateix temps les hem de programar i difondre adequadament. L’objectiu d’aquesta comissió serà definir les activitats a fer en el curs i com s’organitzaran.

Cultura i Docència

El Pare Esqué ens va deixar un llegat cultural que podem i hem de difondre. Un exemple, un de molts, seria el llibret “Pel Camí del Cel”. L’objectiu d’aquesta comissió serà definir l’activitat docent, educativa, comunicativa si voleu, de l’Obra Cultural Mariana.

La Revista

La Revista es la nostra portaveu, és un canal de comunicació molt important i també compte amb la fidel i agraïda participació de membres de la comunitat. I la Revista al mateix temps ha de poder conjugar, actuar de nexe d’unió amb tota la comunitat i actuar de fil conductor de tot el que passa dins i més enllà de la comunitat. I al mateix temps hem de poder adoptar noves formes de comunicar els continguts de la revista en línea amb com la societat d’avui en dia accedeix a la informació (Internet, xarxes socials, facebook, twitter, etc.). Dic, i reitero, adoptar, no pas canviar o alterar. La Revista ha de continuar amb el format actual, en paper i en el format de paper que amb molt encert es va introduir recentment. I al mateix temps, com indico, ha de poder comunicar a través d’altres canals. La Revista no és un conjunt de pàgines escrites i prou. La Revista és el que hi ha escrit, és el missatge que transmetem. Això és l’important. L’objectiu d’aquesta cinquena comissió de treball serà potenciar la Revista com a dinamitzadora de les accions i activitats de l’Obra Cultural Mariana i de la Fundació Pare Esqué i obrir-la encara més a la participació de tota la comunitat.

Com es pot participar?  Molt fàcil.  Cadascú de vosaltres (o coneguts o conegudes vostres) pot participar en les comissions de treball que vulgui. Amb aquelles amb les que es senti més identificat, per la raó que sigui. Podeu participar en una, dues o més comissions de treball. La dinàmica de treball serà també força senzilla. Cada comissió es reunirà de forma periòdica (a poder ser un cop al mes) al local de la Fundació per tractar el seu tema i definir les accions a fer. Us animo a TOTS a participar. “Jo no visc a Barcelona i no m’és fàcil poder desplaçar-me a local de la Fundació.”, podrà dir més d’un/a amb tota la raó. No és cap problema. Els qui per qualsevol raó no podeu desplaçar-vos al local de la Fundació també podeu participar. En funció de cada cas, trobarem la manera de que la distància no sigui un problema.

Per participar, ho podeu fer de diverses maneres:

Per telèfon, trucant a la Fundació: 93 458 59 35.

Per email, a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com.

Per carta, a Fundació Pare Esqué, c/ Sant Antoni Ma. Claret, 50-62, interior. 08025 Barcelona.

En tots els casos, deixeu nota del vostre nom i telèfon de contacte i, també, en quina comissió de treball voleu participar.

Us hi esperem, a TOTS.

Afectuosament,

Jordi Morillas

President Obra Cultural Mariana

Llegeix la revista des del teu smartphone, telèfon mòbil, tableta o ordinador

Codi QR revista no. 242

Ara pots també llegir la revista a través del teu telèfon mòbil intel·ligent (o smartphone), tableta o també des del teu ordinador.  Per fer-ho, únicament t’has de connectar a lloc web http://www.issuu.com/fupe.  Si et subscrius, rebràs automàticament notificacions de canvis en el teu correu electrònic.

Aquesta opció està disponible a partir del número 242 de Gener-Febrer de 2012.  Si fas foto del codi QR que apareix en aquest article directament des del teu smartphone o tableta, accediràs directament al número 242 de la revista.