El valor del consum responsable i l’esclavitud

consum conscient responsable transformador i esclavitudLlegeixo a La Contra del diari La Vanguardia del 22 d’abril passat una entrevista al Sr. Ehsan Ullah Khan, qui “només” porta cinquanta anys ajudant a alliberar esclaus, nens i nenes principalment. Sí, llegeixen bé, cinquanta anys ajudant a alliberar esclaus. Si algú es pensava que el final de l’esclavitud es va acabar amb el decret abolicionista de l’any 1863 del president d’EEUU d’aleshores, Abraham Lincoln, anava errat, jo el primer.

En l’actualitat, i en molts països, existeixen milions, no milers, milions d’esclaus. Un dels casos és el que succeeix en certs països asiàtics, com relata l’article de La Vanguardia, on fins i tot famílies senceres són esclavitzades, de generació en generació. Tots són ma d’obra barata pel sector tèxtil i pel sector de la construcció principalment. Estan sotmesos a les vexacions i crims més horripilants que un es pugui imaginar. I a canvi de què? Doncs a canvi de que un maó per construir una casa costi molt i molt barat, o que una samarreta valgui 2 euros en lloc dels 10 ó 15 euros o més que hauria de valdre.

Quan comprem un article, és evident que tots mirem la relació qualitat/preu, i degut a la crisi que encara sofrim, mirem especialment el preu. Tots sabem que no hi ha duros a quatre pessetes, però a vegades ho fem veure. I per això hem de poder exercir un consum responsable quan estem davant d’una opció de compra. El consum responsable és també un valor. Saber qui surt beneficiat d’aquell article, bé o servei és quelcom que ens hauria de preocupar i que ens hem de qüestionar. Podem cercar altres opcions, doncs sempre hi ha més opcions de consum responsable, però s’han de cercar i trobar, com comprar articles amb l’etiqueta de comerç just, com associar-se amb entitats de consum responsable, com negar-se a comprar segons quins articles, bens o serveis, perquè estan fabricats en països amb ma d’obra esclavitzada, o simplement no consumir pel simple fet de consumir.

Anuncis