No a una economia de l’exclusió

No a una economia de l’exclusióAixí com el manament de no matar posa una límit clar per a assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir no a una economia de l’exclusió i la desigualtat. Aquesta economia mata. No pot ser que no sigui notícia que mor de fred una ancià que té per casa el carrer i que sí que ho sigui una caiguda de dos punts en la borsa. Això és exclusió. No es pot passar fam. Això és desigualtat. Avui tot entra dins el joc de la competitivitat i de la llei del més fort, en què el poderós es menja el més feble. Com a conseqüència d’aquesta situació, grans masses de la població es veuen excloses i marginades: sense treball. Sense horitzons, sense sortida. Hom considera l’ésser humà en si mateix com un bé de consum, que es pot usar i després llençar. Hem iniciat la cultura del “descartament”, que, a més, és promoguda. Ja no es tracta simplement del fenomen de l’explotació i de l’opressió, sinó d’una cosa nova: amb l’exclusió queda afectada en la seva mateixa arrel la pertinença a la societat en la qual hom viu, perquè hom ja no està a baix, a la perifèria, o sense poder, sinó que està a fora. Els exclosos no són “explotats” sinó rebuigs, “sobrants”.

En aquest context, alguns encara defensen les teories del “vessament”, que suposen que tot creixement econòmic, afavorit per la llibertat de mercat, aconsegueix provocar per si mateix major equitat i inclusió social en el món. Aquesta opinió, que mai no ha estat confirmada pels fets, expressa una confiança basta i ingènua en la bondat dels qui detenten el poder econòmic i en els mecanismes sacralitzats del sistema econòmic imperant. Mentrestant, els exclosos continuen esperant. Per a poder sostenir un estil de vida que exclou altres persones, o per a poder entusiasmar-se amb aquest ideal egoista, s’ha de desenvolupat una globalització de la indiferència. Gairebé sense adonar-nos-en, ens tornem incapaços de compadir-nos davant els clamors dels altres, ja no plorem davant el drama dels altres ni ens interessa tenir-ne cura, com si fos una responsabilitat aliena que no ens toca. La cultura del benestar ens anestesia i perdem la calma si el mercat ofereix alguna cosa que encara no hem comprat, mentre totes aquestes vides truncades per falta de possibilitats ens semblen un mer espectacle que de cap manera no ens altera.

Una de les causes d’aquesta situació es troba en la relació que hem establert amb el diner, ja que acceptem pacíficament el seu predomini sobre nosaltres i les nostres societats. La crisi financera que travessem ens fa oblidar que en el seu origen hi ha una profunda crisi antropològica: la negació de la primacia de l’ésser humà! Hem creat nous ídols. L’adoració de l’antic vedell d’or (cf. Ex 32, 1-35) ha trobat una versió nova i despietada en el fetitxisme del diner i en la dictadura de l’economia sense un rostre i sense un objectiu veritablement humà. La crisi mundial, que afecta les finances i l’economia, posa de manifest els seus desequilibris i, sobretot, la greu mancança de la seva orientació antropològica que redueix l’ésser humà a una sola de les seves necessitats: el consum.

Mentre els guanys d’uns pocs creixen exponencialment, els de la majoria es queden cada vegada més lluny del benestar d’aquesta minoria feliç. Aquest desequilibri prové d’ideologies que defensen l’autonomia absoluta dels mercats i l’especulació financera. D’aquí que neguin el dret de control dels Estats, encarregats de vetllar pel bé comú. S’instaura una nova tirania invisible, a vegades virtual, que imposa, de forma unilateral i implacable, les seves lleis. A més, el deute allunya els països de les possibilitats viables de la seva economia i els ciutadans del seu poder adquisitiu real. A tot això s’afegeix una corrupció ramificada i una evasió fiscal egoista, que han assumit dimensions mundials. L’afany de poder no coneix límits. En aquest sistema, que tendeix a fagotitzar-ho tot amb vista a acréixer beneficis, qualsevol cosa que sigui fràgil, com el medi ambient, queda indefensa davant els interessos del mercat divinitzat, convertits en regla absoluta.

Sant Pare Francesc

Anuncis

La Marató de CV’s

El proper Dimecres dia 10 de Desembre farem la nostra particular Marató per ajudar a totes aquelles persones que cerquen feina.  Durant tot el dia, en 4 sessions de una hora i mitja cadascuna, explicarem a qui s’atansi a les oficines de la Fundació Pare Esqué com millorar el seu CV per a que sigui més atractiu per les empreses a les que s’adreci i l’explicarem aspectes a tenir en compte en la carta de presentació i en les xarxes socials.

Les sessions seran a les 10h, a les 16h, a les 18h i a les 20h, en les oficines de la Fundació Pare Esqué.

Us hi esperem!!

Els Publicans, els Fariseus, els Saduceus, la manca de valors i la conjuntura actual.

PublicansLa figura dels Publicans surt força sovint mencionada al Nou Testament i és sempre criticada amb connotacions negatives degut a la manca de valors amb què executaven la seva funció.  I no és per menys, perquè exercien una tasca que no era ben rebuda per la població.  Els Publicans eren les persones encarregades de cobrar una part dels impostos en nom dels governants del moment, els Romans aleshores.  D’això en fa més de dos mil anys, dos mil.  Poca broma.  Ara bé, aquell cobrament d’impostos tenia una peculiaritat que és la següent. Els Publicans pagaven als Romans la totalitat de l’impost per avançat i després ells la cobraven a la població.  Dit d’altra manera, els Romans subcontractaven el cobrament d’impostos.  Altres dirien que els Romans, l’estat aleshores, havien liberalitzat el mercat de cobrament d’impostos.  D’això, a dia d’avui, alguns anomenaríen aquestes actuacions pròpies d’una política econòmica neoliberal, tot i que de nova no en té res si ja fa dos mil anys que altres feien el mateix.

Evidentment, no cal dir que en aquella època, amb cap protecció jurídico-legal per la població, sense cap seguretat, on hi havia força diferències socials entre les diferents castes de la població, entre els que exercien el poder econòmic i militar i la resta de la població, no cal dir doncs que es produein molts abusos en la tasca del cobrament de l’impost, fins al punt que els Publicans cobraven quanties significativament més elevades que les que després traspassaven als Romans.  És a dir, no només no es conformaven amb el que hagués estat una comissió justa i equitativa pels serveis realitzats; sinó que a més exprimien a la població fins a límits insufribles, amb un abús de poder que feia empobrir més a la població, i especialment a aquella part de la població més desfavorida, els més pobres, els que menys tenien i els que menys possibilitats de defensar-se tenien.  Tal fou el poder econòmic que van tenir, que alguns Publicans van arribar a amassar fortunes tant importants que multiplicàven per 35 la fortuna mitja d’un senador romà.  No fòra extrany, doncs, que hi haguéssin revoltes cada dos per tres, per molt que ens hagin parlat de la Pax Romana.  I no parlem de tota la corrupció que hi havia d’haver en aquella època.  No seria gens d’estranyar que els propis comandaments militars romans fessin la vista grossa dels abusos a canvi de substancioses comissions dels Publicans.  En aquella època, tots els poderosos s’enriquien a base de l’esforç dels més desfavorits, sense miraments.  Tot s’hi valia.

En aquella època també hi havia altres personatges que mereixen una menció especial, com ara els Fariseus i els Saduceus.  Els Fariseus eren els guardians de la llei jueva.  Els Saduceus eren un subgrup dels Fariseus i estaven considerats l’èlit de la societat, perquè tenien el suficient poder econòmic i social.  Tots dos eren bastant immobilistes a l’hora de fer canvis en les lleis i força conservadors a l’hora d’interpretar-la.

Per tot això sovint emprem la figura dels Publicans, dels Fariseus i els valors que exercien com exemple del que NO S’HA DE FER.  A tenor per la forma com exercien la seva tasca, poca consciència tenien dels valors de l’Amor, de la Generositat, de la Llibertat, de la Solidaritat i d’altres.

Com ens podem imaginar, l’aparició del Fill de Déu, Jesús, va fer tremolar tots els cercles de poder polític, econòmic i classista de l’època.  Com algú s’atreveia a desafiar la situació social del moment!  Com algú alçava la veu en contra del sistema construït, esvalotant a la població i posant en perill la seva font de riquesa!  Com algú gosava dir que tots érem iguals davant la llei!  Ja sabem com va acabar la història.  Jesús, traït per un dels seus deixebles, va ser detingut, jutjat de forma injusta i poc ortodoxa i condemnat a morir a la creu sota el somriure còmplice dels poderosos del moment, els Saduceus els primers.

Afortunadament, aquest tipus d’històries formen part del passat.  No oblidem que ja han passat dos mil anys des d’aleshores.  Dos mil anys.  I aquestes coses ja no pasen, oi que no?  Ara, i gràcies a l’esforç i lluita de molta gent, s’ha pogut construir una societat democràtica i més justa on tothom pot dir la seva.  I ara, com deia, aquestes coses ja no passen.  O potser sí?  Ja no existeixen personatges tenebrosos com els Publicans i els Saduceus.  O potser encara sí?  ¿Ara hi ha suficient llibertat i diàleg obert i temperat per debatre canvis en les normes fonamentals per adaptar-les als nous temps?  Ara, amb el nostre vot, podem canviar el signe de les coses?  O potser no?  ¿Exercim adequadament la força del nostre vot o en canvi continuem fent seguidisme als Publicans i Saduceus actuals?  Que cadascú de nosaltres arribi a la seva pròpia conclusió.

Dèia a l’inici del paràgraf anterior que aquest tipus d’històries formen part del passat.  I així és, en part.  També formen part del present.  Però la història de Jesús, com sabeu, no va acabar amb la seva crucificció; sinó que va ser un punt d’inflexió que va donar pas a un nou corrent social, que ha evolucionat, progressat i que perdura en els nostres dies, amb els seus punts forts i amb els seus punts de millora.  Crec sincerament que està en les nostres mans continuar construïnt una societat on els valors cristians estiguin presents en totes les actuacions de la societat, a tots els nivells.  Sempre m’agrada i insisteixo en recordar que aquests valors cristians no són diferents als valors humans més elementals.  De fet són els mateixos, i són els mateixos que fomenten qualsevol de les religions que estan al nostre voltant.  Són valors que permeten la convivència, que exerceixen la solidaritat, que miren pel bé comú de les persones, especialment de les més desfavorides, que són equitatius, que afovereixen la llibertat de les persones, que cuiden l’entorn, que lluiten contra els abusos i els egoismes.  TOTS hem d’exercir el nostre paper de Jesús, fill de Maria.  TOTS hem de fer una miqueta de Jesús, hem de ser un trosset d’ell.  Hem de continuar lluitant contra aquesta evident manca de valors que oprimeix la nostra societat actual.  Hem de continuar lluitant envers una correcta interpretació i aplicació de la llei, doncs l’important de la llei és l’esperit d’ella i no la interpretació errònia o interessada que es pugui fer paraula per paraula.

Aquests dies previs al dia de Nadal, que és quan estic escrivint aquestes ratlles, estan sortint molts exemples de la manca de valors de les persones que ens governen, de les persones en les quals hem dipositat la nostra confiança amb el nostre vot per a que gestionin adequadament el nostre entorn comú.  I que voleu que us digui, en moltes de les actuacions i decisions que prenen veig similituds amb les actuacions dels Publicans, Saduceus i Romans.  Què no ha canviat res en els últims dos mil anys?  Tant hem de tornar a retrocedir?  Personalment, em nego que així sigui.  Molta gent ha lluitat i continua lluitant per a que això no sigui així. Molta gent ha lluitat i lluita per a que els bons valors imperin en les actuacions de les persones i especialment en les persones que ens governen, independentment del seu color polític i del seu objectiu de nació.  Perquè, abans de tot, es governa per a les persones.

La Fundació Pare Esqué, a través de l’Obra Cultural Mariana, continuarà difonent amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui.  Continuarem ajudant al missatge de Jesús, el missatge de la concòrdia.  Continuarem apostolant i educant en els valors, ajudant en la construcció d’una societat més justa i millor, on tothom hi tingui cabuda i no només unes castes privilegiades, siguin polítiques, econòmiques o inclús socials.  Per això, durant l’any 2014, la Fundació augmentarà els seus esforços de difusió dels valors cristians en la societat d’avui.  A tots els nivells. I un d’aquests nivells és els dels infants i els joves.  Per això impulsarem unes beques educatives, d’ajuda a l’estudi i de material escolar, per premiar aquells treballs dels escolars del nostre país que millor utilitzin, expliquin i difonguin els valors cristians en la societat d’avui.  Perquè ells seran els adults del futur i les persones que gestionaran la nostra societat en el futur. I requereixen tenir els valors adequats.  Requereixen tenir consciència de quins són els valors adequats i saber-los emprar sàvia i curosament.

Tots els estudiants d’entre 6 i 18 anys de Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de totes les escoles, instituts i centres de formació professional del pais estan convidats a participar.  Si us plau, feu-ne difusió entre les escoles, instituts, centres de formació professional i estudiants del vostre entorn, i que es possin en contacte amb nosaltres, perquè ben aviat publicarem les bases de participació a través de la nostra pàgina web, www.FundacioPareEsque.org.

Us desitjo el millor per l’any 2014.

Afectuosament,

Jordi Morillas
President
Obra Cultural Mariana

Canvis i valors

El cristianisme no ha canviat.  El que ha canviat som nosaltres.”.  Aquestes paraules les pronunciava Mn. Anton, anterior rector de la parròquia de Sant Jaume d’Arbeca, en la seva homilia de l’eucaristia de Diumenge en aquesta mateixa vil·la.  Les he escollit perquè precisament, mentre donava composició a aquestes ratlles, ell just les ha resumit en aquestes dues frases:  “El cristianisme no ha canviat.  El que ha canviat som nosaltres.”.

Efectivament, el fet de ser cristià no ha canviat.  D’igual manera que no ha canviat els noms dels colors, ni les sumes aritmètiques, ni el nom dels arbres, ni tantes i tantes coses.  Però en canvi si tenim la sensació de que el fet de ser cristià hagi canviat.  Però no.  Ser cristià continua significant seguir els manaments de Crist i aquests manaments no han canviat. Continuen essent els mateixos també. Aleshores, què ha canviat?  Doncs hem canviat nosaltres mateixos, el nostre entorn, la societat, la manera d’entendre els valors, la manera de fer complir aquests valors i també els mateixos valors.  D’aquests aspectes he escrit anteriorment i segurament em repeteixo.  Però tot i així, hem d’insistir en aquest fet.

Efectivament, la societat avança.  Que avanci no vol dir únicament que millori, simplement vol dir que es mou, que és dinàmica, muta, canvia, com canvien les modes i els gustos, a vegades a millor i a vegades a pitjor.  Els valors són els mateixos, no canvien; però canvia la forma com els interpretem o simplement els oblidem o els deixem de banda.  Oblidem el significat de la solidaritat; oblidem la transmissió de la bona educació; exigim molts els nostres drets i oblidem els nostres deures; oblidem que a l’endemà, tot i que no hi serem, sí hi seran els nostres fills/es; oblidem, en definitiva, estimar-nos els uns als altres.

En aquest nou curs que comença, encara dins de l’any de la Fe, fem-nos el propósit de no oblidar.  Fem-nos el propòsit de recordar. Fem-nos el propòsit d’ensenyar, de transmetre el missatge de la Fe, el missatge de Crist, el missatge dels bons valors, el missatge de l’estimació.  Però no ho fem a sang i foc com erròniament es va fer en temps passats.  Fem-ho amb l’exemple, amb el somriure exterior i amb el somriure interior, des de l’interior del nostre cor, en petites i també en grans coses.  No tinguem por, no tinguem vergonya, no caiguem en el desànim.  Siguem valents, siguem un xic agoserats, siguem proactius, animem al nostre entorn, animem la vida dels altres, tants com poguem.  Entre tots, ho aconseguirem!

Afectuosament,

Jordi Morillas
President de l’Obra Cultural Mariana

Compromís

Admeto que no puc deixar de fer balanç després d’aquest últim curs. Entre xerrades, seminaris, tallers i rutes marianes, hem organitzat i realitzat 14 activitats on han participat més de 400 persones, amb un índex de satisfacció del 98%. És un balanç francament molt positiu atenent els recursos materials i humans dels que disposa la Fundació. Com sabeu, organitzar totes aquestes activitats no és fàcil i requereix la participació de moltes persones que de forma voluntària fan possible la seva realització: des de tenir la idea, trobar els ponents o els guies o les capelles o organitzar les rutes, comunicar i publicitar l’activitat, preparar la sala i tenir cura del màxim nombre de detalls, que no sempre ha estat possible. Vull agrair expressament la tasca col·laborativa de les diferents persones voluntàries de la Fundació que han fet possible que tots gaudíssim d’un ampli ventall d’activitats que han tocat diversos temes i ha permès atraure persones amb diferents interessos. Agrair en primer lloc la tasca de Lourdes Franquet, la secretària de la Fundació; l’ajut fidel de Conxita Peroy i també el de Rosa de Haro, Enriqueta Majó i Manolita Donadeu en la preparació i ensobrament de la revista; d’Elena Roig en la coordinació de les xarxes socials; de Dolors Sánchez en l’administració; i de Sonia Pérez, que ha possibilitat un pas més en el projecte de l’obra social. Agrair també la col·laboració desinteressada dels diferents ponents que han participat i també de totes les persones que amb la seva presència com a públic han fet possible l’èxit de les activitats.

No em canso de repetir que el que hem fet i fem te molt mèrit atenent els recursos que disposem i la font de procedència dels mateixos: persones voluntàries i persones que amb el seu donatiu fan possible que continuem difonent els valors cristians en la societat d’avui (com sabeu, la Fundació no rep cap subvenció pública). Agrair altre cop a totes aquestes persones la seva contribució a la bona marxa de la Fundació, tant a les persones amb noms i cognoms com a les persones que anònimament ens fan arribar el seu donatiu.  Moltes gràcies a tots i totes.

Aprofito l’avinentesa per fer una crida, una doble crida. Una primera crida amb la màxima humilitat i prudència, donat que la situació econòmica actual no dona per moltes alegries, certament. Aquesta primera crida és per a animar-vos a continuar amb el vostre donatiu i a que ens ajudeu a captar d’altres del vostre entorn de forma que ens permeti continuar amb la tasca que tenim encomanada. Junts ho fem possible.

La segona crida és per animar-vos a col·laborar més directament en la Fundació i en l’Obra Cultural Mariana. La tasca de les persones voluntàries es feixuga, no ens enganyem, doncs requereix una renúncia al propi temps, temps que d’altra banda es compartiria en tasques pròpies, o amb familiars o amb amics.  I requereix també un compromís, una continuïtat en el temps, que no sempre és fàcil d’aconseguir. Per això sempre fem una crida a col·laborar de forma voluntària amb la Fundació. Si disposes d’una mica de temps, encara que sigui d’una hora a la setmana, estarem encantats de disposar del teu ajut, ja sigui fent tasques en les oficines de la Fundació o fent tasques de forma remota des de casa. Aquest és el compromís que demanem.

Afectuosament,

Jordi Morillas
President de l’Obra Cultural Mariana

2012-2013 Lluitem contra la crisi econòmica i la crisi de valors

Malgrat la crisi econòmica, malgrat la crisi de valors (cristians, socials, universals, els podem anomenar com volguem), hem acabat l’any 2012 amb molta força. Més de 100 persones han participat de les últimes 4 activitats que ha organitzat la Fundació: seminari d’enriquir el CV, el taller de respiració, la ruta mariana a Caldes de Montbui i el seminari de colorimetria. En el moment d’escriure i tancar aquesta edició, no obstant, no tenim les dades exactes i finals de participació i satisfacció. Deixeu-me, però, fer menció destacada del seminari “Enriquir el currículum per aconseguir l’entrevista de treball”, que va fer que la sala d’actes de la Fundació es quedés molt petita. Gràcies a la generositat i bon saber del Sr. Guillem Recasens, el seminari va ser un èxit total, en públic i en satisfacció. Van participar més de 30 persones. 33 per ser exactes. L’index de satisfacció va ser del 97%. I el 50% van estar molt satisfets.

En Guillem Recasens, fundador i director de Recasens & Ros – Generació d’Alternatives Professionals, exerceix d’assessor de carreres i consultor de recursos humans. Si voleu o coneixeu a algú que requereix d’ajuda professional per millorar la seva descripció professional i poder optar a una nova feina en millor condicions, els serveis del Sr. Recasens els hi serà de bona ajuda. Trobareu les dades de contacte al web de la Fundació o trucant a les nostres oficines. Gràcies Sr. Recasens per aquest fantàstic seminari que ha provocat que tots els participants marxessin molt satisfets, agraïts i amb les forces renovades.

El taller de respiració també va arribar al límit de l’aforament, 18 persones, i un índex de satisfacció del 100%. I en la ruta mariana al Santuari de la Mare de Déu del Remei ens vam aplegar 50 persones.

Important també ha estat la presència de cares noves. El 90% dels assistents en el seminari d’enriquir el CV era la primera vegada que acudien a un acte de la fundació i això ens fa molt contents i al mateix temps és un repte que hem de poder continuar mantenint. I fruit d’aquesta assistència s’han incorporat tres noves persones a l’equip de voluntaris: na Dolors Masmitjà, que es responsabilitza de la gestió administrativa; n’Elena Roig, que es responsabilitza de les comunicacions a través de les xarxes socials (web, twitter, facebook); i na Sónia Pérez que es responsabilitza de la coordinació del projecte de l’Obra Social. A totes tres, benvingudes.

L’any 2013 comença també amb molta força: un festival de música, un seminari d’habilitats i competències professionals i un taller de numerologia. I estem preparant també una nova romeria i uns Jocs Florals que sota el lema “Els valors cristians en la societat d’avui” estan oberts a la participació de tothom, grans i petits. Trobaràs més informació en l’apartat activitats de la revista i en el web.

I tot això, per què ho fem? Per què tants seminaris/tallers? Per què uns jocs florals? Per què? Doncs perquè com deia a l’encapçalament, hem de lluitar. Hem de lluitar contra la crisi econòmica i per això a través de la Fundació intentem posar diferents eines a disposició de les persones per a que les utilitzin i els hi serveixin per continuar endavant. I hem de lluitar també contra la crisi de valors cristians, que són valors universals i que totes les religions els tenen incorporats en els seus credos, i també són valors socials. I per això, organitzem uns Jocs Florals al voltant dels valors, perquè els mateixos s’obliden i cal recordar-los, sense importar en quin nivell social estem, ni quina religió seguim.

Finalment, i no per això menys important, et vull desitjar un feliç i bon any 2013, malgrat la crisi econòmica, malgrat la crisi de valors. A tu lector de la revista, simpatitzant de la Fundació Pare Esqué, seguidor de l’Obra Cultural Mariana i/o assistent a les nostres activitats A tu i a la teva família, amics i entorn, et desitjo de tot cor que sigueu feliços i tingueu un bon any 2013. Serà un any dur, certament, però units, amb esperit col·laborador, amb bon criteri de justícia, amb generositat i amb molta estimació en vers als altres el tirarem endavant. No ens rendim, no defallim; continuem endavant, actuem, com sempre, amb sentit i amb esperit positiu.

Afectuosament,

Jordi Morillas
President Obra Cultural Mariana

L’homilia d’Arbeca i la crisi actual

Avui hem cel·lebrat misa a Arbeca i hem coincidit amb la cel·lebració dels 100 anys d’una veïna, la Concepció.  En mosén Anton explicava que hi ha tres grans raons per viure i cel·lebrar la vida:

1. La mateixa vida

2. Poder estimar a altres

3. Poder ser estimats

Finalitzava indicant que, com deia Sant Pau, sempre ens hem de mostrar alegres.  I és un SEMPRE, sense excepcions.  Reflexionem molt sobre aquest missatge.  Sobretot ara, en temps de crisi.