Canvis i valors

El cristianisme no ha canviat.  El que ha canviat som nosaltres.”.  Aquestes paraules les pronunciava Mn. Anton, anterior rector de la parròquia de Sant Jaume d’Arbeca, en la seva homilia de l’eucaristia de Diumenge en aquesta mateixa vil·la.  Les he escollit perquè precisament, mentre donava composició a aquestes ratlles, ell just les ha resumit en aquestes dues frases:  “El cristianisme no ha canviat.  El que ha canviat som nosaltres.”.

Efectivament, el fet de ser cristià no ha canviat.  D’igual manera que no ha canviat els noms dels colors, ni les sumes aritmètiques, ni el nom dels arbres, ni tantes i tantes coses.  Però en canvi si tenim la sensació de que el fet de ser cristià hagi canviat.  Però no.  Ser cristià continua significant seguir els manaments de Crist i aquests manaments no han canviat. Continuen essent els mateixos també. Aleshores, què ha canviat?  Doncs hem canviat nosaltres mateixos, el nostre entorn, la societat, la manera d’entendre els valors, la manera de fer complir aquests valors i també els mateixos valors.  D’aquests aspectes he escrit anteriorment i segurament em repeteixo.  Però tot i així, hem d’insistir en aquest fet.

Efectivament, la societat avança.  Que avanci no vol dir únicament que millori, simplement vol dir que es mou, que és dinàmica, muta, canvia, com canvien les modes i els gustos, a vegades a millor i a vegades a pitjor.  Els valors són els mateixos, no canvien; però canvia la forma com els interpretem o simplement els oblidem o els deixem de banda.  Oblidem el significat de la solidaritat; oblidem la transmissió de la bona educació; exigim molts els nostres drets i oblidem els nostres deures; oblidem que a l’endemà, tot i que no hi serem, sí hi seran els nostres fills/es; oblidem, en definitiva, estimar-nos els uns als altres.

En aquest nou curs que comença, encara dins de l’any de la Fe, fem-nos el propósit de no oblidar.  Fem-nos el propòsit de recordar. Fem-nos el propòsit d’ensenyar, de transmetre el missatge de la Fe, el missatge de Crist, el missatge dels bons valors, el missatge de l’estimació.  Però no ho fem a sang i foc com erròniament es va fer en temps passats.  Fem-ho amb l’exemple, amb el somriure exterior i amb el somriure interior, des de l’interior del nostre cor, en petites i també en grans coses.  No tinguem por, no tinguem vergonya, no caiguem en el desànim.  Siguem valents, siguem un xic agoserats, siguem proactius, animem al nostre entorn, animem la vida dels altres, tants com poguem.  Entre tots, ho aconseguirem!

Afectuosament,

Jordi Morillas
President de l’Obra Cultural Mariana

Els àngels

Els àngels

Angel

Escric aquest article amb l’ajut de les meves filles grans: Làia i Ònia. Elles m’han proposat que escrigui, que escriguem quelcom sobre els àngels. M’ha semblat molt bona idea i els hi he fet una entrevista al respecte.

Làia: Els àngels són de color blanc. Tenen les ales molt blanques i enlluernen més que el color plata.

Ònia: Els àngels poden morir, ressusciten en el dia de Halloween, es tornen dolents i espanten la gent.

L: Quan comencen a volar veuen a Jesús. Veuen la porta del bé i del mal, i prefereixen anar per la porta del bé.

O: És clar, perquè per la porta del mal surten escarabats i bestioles vàries.

L: Els àngels, quan es casen, tenen fills humans i els envien a la terra, amb aquelles cigonyes que porten bebés dins d’una cistella, i els hi porten a les mares humanes.

O: A vegades els àngels, a través d’una bola màgica, observen el comportament de les persones i si es comporten malament es fiquen dins del seu cap per convertir-la en una persona bona.

L: Els àngels es poden convertir en humans amb una vareta màgica, feta de plomes d’ovella, que porta un mag d’allí dalt al cel.

O: Els ocells són els missatgers dels àngels i actuen com de correu electrònic pels àngels. Quan un àngel vol fer un correu electrònic a un altre àngel, crida a un d’aquests ocells que molt ràpidament porta el missatge a l’altre àngel.

He decidit transcriure tal qual les paraules de les meves filles, únicament matitzant alguna paraula, però sense entrar a corregir el contingut, voler influenciar en el mateix o en la seva expressió. Val a dir que en part m’ha sorprés els seus pensaments sobre els àngels. Na Làia diu que són pensaments impurs. Jo crec que són fruit de les ganes d’ajudar en escriure aquest article i de les ganes de fer broma un Dissabte a primera hora de la tarda. I per altra banda, no m’ha sorprés. És bo saber que les teves filles diferencien perfectament entre el bé i el mal, que coneixen què és el bé i què és el mal. El com després ho expliquin ja és anecdòtic. Ho expliquen a la seva manera i després l’hi afegeixen una mica d’imaginació, com els ocellets que fan de correu electrònic o les varetes màgiques amb plomes d’ovella. I és també bo saber que estan dotades d’aquesta imaginació i expressivitat.

Per a mi, els àngels són aquelles persones que t’ajuden desinteressadament. Si venen del cel o són realment humanes, ja no ho se. I, en el cas que siguin humanes, si porten o no l’esperit d’algú de dalt el cel, tampoc ho se. En tot cas un àngel és capaç d’arrencar-te un somriure, et fa sentir bé, et recolza. Un àngel t’ajuda a tirar endavant cada dia, en les coses senzilles i en les coses més difícils. Un àngel et pot aparèixer en qualsevol moment, per fer-te rectificar una conducta, per animar-te en un dia que ens sentim tristos o també per dir-te endavant, que ho fas molt bé, i donar-te forces en el dia a dia.

Avui he entrevistat a dos angelets i n’estic molt content de compartir-ho amb tots vosaltres.

Afectuosament,

Jordi Morillas
President Obra Cultural Mariana

L’homilia de l’esperança

Algú pensarà que no tinc imaginació, doncs moltes vegades faig referència a l’homilia de Mossen Anton, d’Arbeca.  I és que les seves homilies m’omplen molt, doncs són molt properes i toquen de peus a terra.  Aquest Dissabte va parlar de l’esperança, quelcom que mai no hem de perdre, doncs ens dona força i optimisme per continuar endavant.