Crònica de la segona i última jornada de Festival de Música

20150123_180340Si la 1a jornada del Festival de Música va estar sublim, la 2a no ha estat menys espectacular.  Aquesta tarda 24 artistes de diferents edats han pujat a l’escenari i han delitat a les més de 150 persones que han assistit al llarg del concert.  Dirigits pel mestre Pere Salicrú i amb l’inestimable ajut a la bateria i a la guitarra d’en Gustau Puig, els nens i nenes de Singers Kids ens han ofert un magnífic concert de pop-rock que ha embogit al públic des de la primera actuació.  Des d’aquí, altre cop, els hi agraïm la seva inestimable col·laboració.

El concert s’ha pogut seguir també per TV Fundació Pare Esqué, a través d’Internet, però aquí no tenim dades de la quantitat de persones reals que hi havia a l’altra banda de la pantalla.  Pel nombre d’ordinadors connectats, estimem que hem tingut una audiència superior a les 50 persones.

Podeu veure un resum del reportatge fotogràfic al conjunt de fotografies que trobareu al lateral dret del nostre web/bloc o bé més a baix si esteu visualitzant aquesta entrada des d’un telèfon mòbil.  En pocs dies publicarem el vídeo amb els millors moments del concert.

Us emplacem ja a assistir l’any vinent a la 4a edició del Festival de Música.

Anuncis

La Sagrada Família (Lc 2, 22-40)

Senyor Jesús,

Avui et recordem vivint en el sí de la teva família, a Natzaret. Va ser una família normal i corrent, com totes, i, com totes també, va tenir problemes i dificultats, des del començament. Fer front al teu naixement lluny de casa, la marxa a corre-cuita a l’Egipte, la lluita del treball de cada dia per sobreviure.

De Maria i de Josep aprengueres, com un altre infant qualsevol, a ser home, a llegir les escriptures, a pregar, a treballar, a estimar tothom. A la teva llar, Jesús, es vivia en plenitud l’amor i la comprensió, que sols és possible quan s’està del tot confiat en Déu.

Mira, Senyor, les nostres famílies d’ara. Mira quantes de trencades! Quantes que ja no ho són! Quantes de fredes, sense caliu ni estimació! Quantes, on el més important és menjar bé, consumir al màxim i gaudir! No hi ha caliu, no es dialoga, no es comparteix. Ja ho veus, no són com la teva.

Ajuda, Senyor, tots els pares i mares, perquè sàpiguen educar bé els seus fills, a apropar-los vers Tu, a inculcar en els seus cors els valors bàsics de convivència i respecte. Que els ensenyin a valorar tot home, reflex del mateix Déu, i que creixi en ells el desig de lluita pel que és just i de treballar amb responsabilitat.

Finalment, Senyor, recorda avui especialment els infants sense casa, sense pare o mare, i tots aquells que sofreixen la solitud causada per les lluites i guerres. Ells no poden sentir-se estimats, com Tu vas ser-ho per Maria i Josep. Fes que trobin en tots nosaltres comprensió i estimació, i que no regategem esforços en tot el que estigui al nostre abast per fer retornar el somriure als seus llavis i l’espurna de joia en els seus ulls apagats. Sols així farem possible i real a la terra el càntic dels àngels la nit de Nadal: “Pau a la terra als homes que estima el Senyor”.

Montserrat Llopart

Editorial – La família

Emmarquem aquest Any Nou 2015 amb el Sínode de Bisbes sobre “Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelització”. Sens dubte que la família travessa una crisi de proporcions majúscules no sols a Occident, sinó a tot el món. Per això mateix genera una càrrega de sofriment a milions de persones amb un impacte devastador en la societat. Així, doncs, davant d’aquest repte, cal trobar una sortida que sigui humana, i per això mateix, també cristiana.

D’això n’és ben conscient el nostre sant Pare Francesc. Ell defineix la família com les totxanes de la societat. Va ser a mitjan setembre passat, quan el sant Pare Francesc va oficiar per primera vegada, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, el matrimoni simultani de vint parelles. Entre elles n’hi havia alguna que ja vivien junts o que fins i tot hi tenien fills. Aquest gest que es produïa tres setmanes abans que s’iniciés l’Assemblea dels Bisbes va ser considerat pels observadors vaticans com una nova prova de la defensa del Papa argentí d’una Església misericordiosa.

En el document preparatori del debat que s’havia de tenir durant el Sínode, ja es presentaven uns temes que semblaven nous fins ara pocs anys tal com són les parelles de fet, les del mateix sexe, les famílies monoparentals, la poligàmia, els mètodes anticonceptius com també la qüestió dels divorciats que volen rebre l’Eucaristia.

S’ha recollit una molt àmplia documentació sobre aquests assumptes, però el que és molt nou és que el sant Pare Francesc ha volgut escoltar no sols els bisbes i teòlegs, sinò també les mateixes famílies. En tot cas, és molt d’agrair aquesta voluntat del nostre sant Pare de voler escoltar directament els esposos, que són els veritables protagonistes d’aquesta institució fonamental com és la família, l’espai privilegiat per a construir la civilització de l’amor i punt de partença per al diàleg amb el món.

I tenim un punt molt decisiu per al futur de la família cristiana. Em refereixo a la iniciació en la fe dels petits de la casa. Això de sembrar la llavor de la fe en el sí de la llar no és pas una tasca fàcil en aquests temps que corren. És primordial el testimoni dels pares, però també que donin una formació adequada. I cal dir que en aquest desafiament ambiciós, no solament s’hi juga l’educació de la fe dels fills, sinó també la pròpia vocació baptismal i matrimonial dels mateixos pares.

Ha arribat, doncs, el moment d’assumir que la fe no és cosa que ja s’hereta, sinó que cal transmetre-la.

Anton Ma. Sánchez Bosch, C.M.F.

La tornada a l’escola

Els llibres i material d'abansEls llibres i material d'abansEl passat 15 de Setembre es va iniciar el curs escolar a tota Catalunya per la gran majoria de nens i nenes entre 3 i 17 anys.  A la Fundació Pare Esqué també hem tornat a l’escola de la ma de la Sra. Ana Torras, voluntària de l’Associació de la Gent Gran de Barcelona i mestressa de la vida.  En aquest seminari-taller, i de la ma activa de la gent participant, vam fer un viatge a la vida escolar dels nostres avis: com anaven a l’escola, què estudiaven, com estudiaven, quin material utilitzaven, com eren els mestres i també com jugaven.   Tot un exercici de la recuperació de la memòria històrico-educativa i retorn a la vida escolar dels nostres avis actuals.