Santa Eulàlia

Santa Eulàlia

En els primers anys del segle IV, quan Barcelona estava dominada pels romans, en una casa de pagès prop de la ciutat (on ara es situa Sarrià), va nèixer una nena que es diria Eulàlia.
En aquells temps, en tot l’imperi Romà els cristians patien una gran persecució perquè no volien donar culte als déus romans.

Eulàlia, tot i que només tenia dotze anys, va donar testimoni de la seva fe davant el governador Dacià. El governador no va poder fer que la noia deixés de parlar del Déu veritable, que ella estimava. Ella el va renyar pels crims comesos contra els amics del veritable Déu.

No podent Dacià disuadir-la amb amenaces, enfadat, l’envià als suplicis. Manà flagelar-la i turmentar-la i la feu lligar en una creu en forma d’ix. Malgrat tot, Eulàlia, amb el rostre alegre, lloava al Senyor Jesús, que la feia tan valenta. Desesperat, el governador manà als soldats que li cremessin els costats amb tiós encesos. Llavors, Eulàlia, tot pregrant, lliurà l’esperit.
Segons la tradició, va ser martiritzada al carrer Baixada de Santa Eulàlia, on una capelleta fa honor al seu record.

Dacià va manar que el cos de la noia romangués a la creu vigilat per uns guardes fins que fos devorat per les aus. Però, sorprenentment, caigué una neu del cel que cobrí el cos de la nena.
Al cap de tres dies, el cristians, sense que el guardes se n’adonessin, agafaren el cos de l’Eulàlia, l’embolicaren amb un llençol i l’enterraren en un cementiri prop de la ciutat.

Al 1327 les relíquies foren dipositades a la catedral, dins un sepulcre de marbre que encara avui presideix la cripta oberta que hi ha sota l’altar major.

Montserrat Llopart Mumany, col·laboradora