Nefrectomia

Us vaig parlar dels amics i del que els hi costa a alguns comunicar i confiar o, si més no, sols verbalitzar les dificultats en les que a tots ens posa la vida.  ¿Us recordeu d’un amic adicte a l’alcohol i que quan tenia dificultats desapareixia i era jo qui a les hores l’havia de trucar i sempre era com si res hagués passat? Bé, doncs últimament la vida l’està posant a prova fent-li recorre camins que fins ara no s’havia plantejat, amb totes les dificultats i en lluita continua de trencar la seva rutina habitual d’observar el seu melic, sense pensar que te altres melics que cuidar i que llançar i encaminar a la lluita de la vida i s’oblida que això no és tasca d’un; sinó una tasca de parella.  El meu amic, i això ho veig sovint, em sembla a mi que no pren consciència de la tasca que representa la  feina de ser pare i moltes coses surten perquè les mares amb tolerància i saber fer tenen una actitud sordina que fan avançar els nostres petits.

Bé, doncs aquest amic que no ha regat prou el seu ronyó en els últims temps, vull dir, que no bevia aigua, si no majoritàriament alcohol i per postres el torrava fumant com un descosit (no oblidem els receptors nicotínics, del sistema simpàtic/parasimpàtic, repartits per tot el cos, i sobre tot en el aparell urogenital), ha aconseguit, castigant el seu cos, coure el seu ronyó i aquesta cocció se li ha mostrat com un tumor renal, que l’ha obligat a haver de ser sotmés a una nefrectomia unilateral del cantó dret (costat del fetge) per guarir la seva patologia, doncs pels tumors de ronyó, ara per ara, el tractament adient és l’exèresi.

El que em preocupa és que aquest ha estat el punt i apart d’un llarg paràgraf que començà amb una llarga malaltia del seu sogre – traspassat fa poc – tot seguit una tumoració cerebral amb la parent més directa del difunt a més d’un conflicte de convivència amb l’altre família del seu pare.  I per acabar-ho d’arreglar embolics a les feines amb intencions de fer-lo fora i a tot això sumar-li una hernia discal que l’impedia fer cap esport, a una persona molt esportista nat.  A tot això afegeix tractar de deixar de fumar, intentar controlar el beure, tancat en ell mateix sense cap mena d’eclecticisme i amb una mínima activitat social.  És clar, amb raó el ronyó li ha petat, doncs quan el cos està cuit per totes bandes i no descarregues és produeix la trencadissa.  Ho fa pel sistema immune o per alguna altra banda com pot ser una tumoració al ronyó.  No oblidem que és l’eina que te el nostre cos per rentar-lo i buidar-li tota la brutícia que porta la sang i aquesta un cop neta la torna al cor.

Espero i desitjo que es recuperi aviat. I que després no es miri tant el melic, i es pogui adonar que a la seva casa te 3 melics més, que són els que ha de mirar abans que rés.  Jo li he dit que comenci a resar; però no em creu.  Es pensa que no ho necessita o pot èsser que se’n ha oblidat de com es fa, i del beneficis que porta fer-ho.  Jo seguiré lluitant per a que ho torni a intentar. Com diuen: Rezar, Comer y Rascar, todo es empezar.  No oblideu que és molt amic meu i que us ho dic jo de tot cor, és una bona persona; però ell no s’ho creu.

Anuncis