Un nen de deu anys explica l’existència de Déu

Explicació sobre existència de DéuEn aquest vídeo, Luis Antonio, un nen mexicà d’uns déu anys, reflexiona sobre l’existència de Déu d’una forma molt didàctica i carinyosa.

El vídeo comença amb un acudit local, curtet, i després ve la seva explicació i reflexió sobre Déu.

Premeu aquí per veure el vídeo.

Anuncis

Curtmetratges que hem d’usar per ensenyar valors als nens/es

difonent #valors en la societat d'avuiEns fan arribar aquest llistat de curtmetratges que ensenyen valors i que podeu veure amb els vostres fills/es, alumnes i/o amics/gues i que poden ensenyar sobre aspectes importants com són el respecte, l’enveja, la lleialtat, l’autoestima i altres.

Sobre l’amistat
Parcialment nuvolat (Partly Cloudy), de Disney Pixar (2009) – 5’49”

Sobre el treball en equip
La lluna (The Moon). Disney Pixar (2011) – 6’56”

Sobre la tolerància i el respecte
Ocellets (For the birds). Pixar (2000) – 3’25”

Sobre la importància d’entendre i respectar els drets dels altres
El pont (Bridge) – 2’45”

Sobre les nostres no limitacions
El circ de la papallona (The Butterfly Circus) (2009) – 21’08”

Sobre la pressió per complir els estereotips femenins
Cara de nina (Doll face) (2005) – 4’12”

A no perdre la il·lusió
T’atreveixes a somniar? – 7’28”

Sobre l’ús que fem de la tecnologia i com la mateixa ens esclavitza
Ximplets (Idiots) – 4’04”

Vídeo resum roda de premsa projecte Grafit dels Valors

Roda de premsa projecte Grafit dels valorsEn aquest enllaç del nostre canal de youtube es pot visionar el vídeo amb el resum de la roda de premsa sobre el projecte social, cooperatiu, col·lectiu i inclusiu que és el Grafit dels Valors, el primer fonament del qual és el mural que guarneix la persiana exterior de la Fundació Pare Esqué. També es denuncia l’estigmatització i la discriminació a la qual està sotmesa la fundació per part d’algunes persones del districte de Gràcia arran d’aquest projecte.

Crida en defensa dels valors

mural Grafit dels valorsCom és conegut, l’objectiu fundacional principal de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana és la difusió dels valors cristians en la societat d’avui. Aquest lema ens ha acompanyat en totes les nostres activitats des de que el sant pare Joan Pau II l’oferís com a mandat al Pare Esqué a l’any 1984: forma part de la capçalera de la nostra revista, forma part de tots els resums i explicacions que fem de la fundació, és el motor dinamitzador del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, que atorga beques educatives i ajuts socials a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys i a entitats infantils-juvenils i de la gent gran i, recentment, ha estat el motiu del mural Grafit dels Valors, que guarneix la persiana de la sala d’actes de la fundació, a Barcelona.

També, com entitat que intenta estar en continua actualització, respectuosa amb tothom i oberta a tothom, hem adaptat una mica el nostre lema per donar cabuda a tothom, ampliant el missatge de la difusió dels valors a la realitat actual de la nostra humanitat. Com sabeu, i jo mateix he repetit moltes vegades, els valors, els bons valors, els valors positius que ajuden i sumen a crear una societat més justa i millor, no són patrimoni d’una única vessant religiosa, sinó que són patrimoni de la humanitat. Els valors bons els trobem al cristianisme, a la religió musulmana, a la budista, a la jueva, a la hindú i a tantes altres. I també els trobem en les societat aconfessionals. I el millor de tot és que es tracta dels mateixos valors: amor, tolerància, respecte, esforç, generositat, solidaritat i tants i tants altres.

Recentment la fundació ha posat en marxa el projecte Grafit dels Valors. Un projecte de caràcter social que implica a diferents entitats i que és una crida a la difusió dels bons valors. La primera pedra d’aquest projecte ha estat el mural Grafit dels Valors. Un mural que en aquests moments està amenaçat per l’Ajuntament de Barcelona, i en concret pel districte de Gràcia. I per això volem fer una crida, perquè ens ajudeu en la defensa dels valors, dels bons valors, i del mural Grafit dels Valors. Dimecres 30 de març a les 11.00 h del matí hem convocat una roda de premsa amb diferents mitjans de comunicació -premsa escrita, ràdio i TV- a fi d’ explicar-los-hi el projecte Grafit dels Valors i també exposar els «pals a les rodes» que l’ajuntament està posant en aquest projecte. Us fem una crida perquè sigueu presents el dimecres a les 10:45 h, quinze minuts abans de les onze, al costat de la persiana que dona al passatge Llavallol i a la plaça de la Sedeta, perquè doneu recolzament presencial en defensa dels valors en la societat d’avui. Us hi esperem!!

Jordi Morillas
Gerent Fundació Pare Esqué
President Obra Cultural Mariana

De la festa dels Reis Mags de l’Orient

11 vilarrubiaEls que em coneixen saben que sóc drapaire cultural. Entre la documentació que guardo sobre Barcelona hi ha una col•lecció de programes de Festa Major. Enguany, però, s’hi aprecia una diferència vers els anteriors: no hi apareix l’Ofici. Segons la màxima autoritat de la ciutat, la decisió es va prendre per no ferir als no catòlics.
No tinc quitxalla, però m’agrada la festa de Reis, especialment contemplar les cavalcades als diferents barris amb nens i nenes que duen llur carta.
També serà prohibida?
L’abril de l’any 1931 el país es convertia en una República. Manuel Azaña, com a cap de govern, va rebre la carta d’un noi. L’oncle del xicot, republicà convençut, li havia advertit que la carta que fins aleshores enviava als Reis Mags, a partir d’ara havia de ser enviada a Azaña.
El polític li va tornar la resposta amb un bitllet de 100 pessetes juntament amb unes paraules que indicaven que per l’any següent la carta havia d’enviar-se de nou a Melcior, Gaspar i Baltasar.
Els anys de la Guerra Civil el dia de Nadal va ser laborable i la canalla «va gaudir” de la Setmana de l’Infant. (1)
Però, què passarà l’any 2016?
Tenim un mes per a meditar-ho.
Una anècdota. L’enyorada amiga Roser Tomàs Morera, que durant anys va custodiar la capella de La Salut, prop del Park Güell, em va transmetre un comentari que havia dictat el seu pare durant els anys de guerra incivil: Com que diumenge no podem anar a missa, tampoc anirem al cinema”.

 

Josep M. Vilarrúbia-Estrany, historiador

Moral social: els bombers-piròmans

els bombers-piròmansVoldria comentar la inconseqüència de certes posicions sobre la moral social. I prenc peu en la contradicció d’un important diari que en un mateix exemplar acull qüestions antagòniques: d’una banda publica una entrevista (una mica esquintzant-se les vestidures) en què es denuncien determinades operacions secretes d’organitzacions poderoses militars que haurien ordit atemptats en països europeus amb finalitats molt obscures (cas Gladio). I de laltra, recull un panegíric de El príncep, de Nicolau Maquiavel (1469-1527), qui, no ho oblidem, recomanava al seu sobirà coetani actuar d’acord amb la perversa màxima del fi justifica els mitjans. Així l’esmentat important diari denuncia les flames i alhora atia l’incendi.
No oblidem que l’esmentada màxima que desarbora tot escrúpol a l’hora de l’actuació política no és sinó l’apogeu descarnat del relativisme que, com veiem, ja es forjava fa segles. En efecte, si el que jo faig no és, parlant absolutament, bo o dolent en si mateix, sinó que ho qualificaré de bo o dolent segons sigui eficaç o no per als meus fins, que per suposició són lloables, estic en el pantà del relativisme: no es pot afirmar que quelcom és bo o dolent sempre i en qualsevol circumstància.
Llavors, com s’entén que jo pugui denunciar la injustícia, el crim o la corrupció escandalitzant-me farisaicament de les flames voraces, mentre defenso i atio l’incendi, propalant que el bé i el mal no existeixen i que tot és relatiu?
Veiem que el relativisme deixa sense armes el ciutadà que s’aixeca contra la injustícia i el crim, creient (que n’és d’ingenu, diran els relativistes) que hi ha actuacions que sempre s’han de condemnar, que són perverses en si mateixes.
I el més cridaner és que el relativisme, que ofereix un pas franc a allò criminal, es defensi com una troballa de la llibertat (de la llibertat de la selva, en tot cas):si jo tinc llibertat per a definir segons el meu concepte particular el que és bo o dolent, els altres també tindran aqueixa suposada llibertat i, orfe de tot valor indiscutible, la societat acabaria en una lluita de tots contra tots i fent valer el més fort dels seus interessos.
I la més vergonyosa ficció d’aqueixa selva que esdevindria la societat seria la coartada de que això ho desitja la majoria també suposadament democràtica. Però si no és garanteix, per exemple, la vida de tots i cadascun dels ciutadans, ¿no es buidarà de tot contingut real la paraula llibertat? No s’ha de viure primer per a ser lliure?
Així, si no existeixen valors absoluts, bé i mal absoluts, que ni tan sols una majoria pugui abolir, no hi ha, no pot haver, veritable llibertat, verdadera democràcia.
Com deia Sant Joan Pau II, si no es consagren i respecten uns valors bàsics, la democràcia pot degenerar en totalitarisme (sols hi hauria l’aparença de democràcia).
Sense deures de tots a favor de cadascú i de cadascú per a tots, no existirà llibertat vertadera per a ningú: per exemple, si jo no respecto el dret a la vida de tots i cadascú, el meu propi dret a la vida no tindrà cap seguretat, sinó que aquesta societat hauria degenerat en una invivible i inhumana selva en que res ni ningú no estaria segur.
Heus ací el verinós fruit del relativisme dels bombers-piròmans que en nom de la llibertat destrueixen la pròpia llibertat.
Tan de bo que els qui es deixen portar per aquestes doctrines suïcides se n’adonin de la seva ceguesa i tornin a defensar que existeixen el bé i el mal absoluts, que és, potser, un dels camins per arribar a comprendre que existeix el Bé infinit, que existeix un Déu viu i present en tot temps i època.

Xavier Garralda Alonso, escriptor

El santcrist: despenjar-lo? o col•locar-lo?

Reflexions de Mn. Blasi

Amb certa freqüència es planteja la qüestió –en el nostre país i en d’altres, d’un ambient cultural semblant- de si s’ha de retirar el crucifix d’un despatx de l’administració pública, de la seu d’un tribunal o de l’aula d’una escola. I fins i tot en algun cas es discuteix si pot ser convenient tornar-lo a col•locar, o posar-lo allí per primera vegada.. No ens interessa ara separar els casos en què el problema es presenta per un escrúpol d’ordre constitucional, per una actitud sectària o algun altre motiu apreciable,
I ara el tema torna a tenir actualitat quan, de diverses maneres es vol subratllar la identitat cultural d’Europa, davant el fet d’una convivència creixent amb homes i dones vinguts d’altres àmbits geogràfics i històrics, en l’ampli fenomen d’una immigració que –no cal recalcar-ho- respon a les necessitats d’ambues parts: dels envellits països receptors i de la promoció, sobretot econòmica, dels qui vénen d’altres continents, i que és una realitat amb la qual la Providència deu comptar per a alguna cosa.
És un tema que no deixa de tenir relació amb els treballs d‘ordre constitucional encaminats a proporcionar a l’Europa unida uns bons instruments jurídics, i amb el fet que es demani alguna menció expressa a les arrels cristianes –o judeocristianes- de la civilització europea.
Es pot pensar que caldrien més raons per a eliminar el crucifix d’un lloc, quan ja hi és, que per a mantenir-lo allà on es troba; encara que només sigui perquè sol ser més fàcil deixar les coses com estan que canviar-les. Però segur que no és pas menyspreable el nombre de persones que estimen que hi hauria igualment arguments per a posar-l’hi si no hi és, o no hi ha estat mai, i això no solament en un país de tradició cristiana majoritària, sinó en qualsevol àrea cultural.
En un aspecte o altre, i no sols en l’artístic, el Crucifix concerneix a tothom: tots els homes intervingueren d’alguna manera en la mort de Crist, tant els gentils –els romans i els seus mercenaris- que la decretaren i l’executaren, com el jueus que l’havien demanat. I a tots, sense excepció, el condemnat els perdonava, i a tots, el Déu fet home destinava els fruits del seu sacrifici redemptor.
No tots sabran veure en Crist la divinitat, però tots trobaran en ell la humanitat. Allí hi ha aquell home que pateix, a qui Pilat havia assenyalat dient: “Ecce Homo!” –“Heus aquí l’Home”- i que pot ser vist com l’Home per excel•lència, el model de tots els valors i de totes les virtuts humanes que en la creu sofreix, ama, perdona. ¿No és apropiada la seva imatge per a una escola on s’han de formar els homes i les dones?
El Crist clavat a la creu és el resultat d’una sentència injusta, culminació d’un judici inic. ¿Per ventura no és oportú que en un lloc on han d’actuar no solament els jutges sinó que també hi tenen un paper acusadors, defensors i testimonis, aquest record plàstic d’un fet històric sigui un crit d’atenció perquè no se’n torni a repetir un altre de semblant?
És clar, amb tot, que hi ha una cas en què és millor que el crucifix no hi sigui: quan els qui ocupen aquells llocs –sobretot si es declaren catòlics- pretenen que tot el que es fa allí tingui la marca de garantia de la presència dels santcrist, i no la mereixi.

Ferran Blasi i Birbe, prevere i periodista

Edadisme, nou terme per una nova realitat

Ambit M corralFa pocs dies em vaig sorprendre llegint un article al diari que utilitzava el terme edadisme, al qual donava un significat de discriminació de les persones en funció de la seva edat. L’article es referia bàsicament a la falta d’estima vers les persones grans. La paraula té les mateixes característiques que poden tenir sexisme o racisme –discriminació per raó del sexe o la raça. Aquesta circumstància em va portar a reflexionar sobre si en realitat aquesta discriminació es percebia o no en la vida diària.

La nostra societat ha evolucionat pel que fa a la consideració de les persones grans. En les societats occidentals venim d’un model social en el qual la vellesa gaudia de molta atenció. La gent gran era considerada com a dipositària del saber social i no hi havia altres mètodes d’emmagatzematge del saber. De fet, el saber era patrimoni de les persones grans, que el transmetien a les joves generacions. Per això és fàcil imaginar que en una societat en la qual hi ha múltiples tècniques per a preservar de manera sistematitzada el coneixement, la persona gran cotitzi avui a la baixa com a guardiana del saber col•lectiu. Aquesta podria considerar-se la base a partir de la qual s’ha originat gradualment la desvaloració de ’ancianitat.

Tot això ha anat generant una sèrie de canvis en l’estima vers les persones grans. Avui es valora la joventut, la bellesa juvenil i els cossos en els quals el temps encara no ha escrit el seu pas. S’oblida la pàtina que pot deixar l’experiència, la serenitat, l’assossec que dóna el pas del temps i l’acceptació gradual de la realitat que no s’ha pogut canviar tal com hauria estat la intenció. La publicitat es fa ressò d’això: pocs anuncis tenen com a protagonistes persones grans, a excepció dels productes destinats exclusivament als ancians, com poden ser reconstituents o bé articles per a dentadures postisses. Les persones grans no mengen iogurts o qualsevol altre producte alimentari, això només ho fan els nens per créixer forts i sans o els joves per passar-ho bé amb els amics; ells no utilitzen productes de neteja, que només fan servir les mares de família i, per descomptat, les persones grans tampoc no compren cotxes; ho fan solament els joves. Amb tot això només he volgut enumerar alguns exemples.

En un altre ordre de coses, malgrat tot, les persones grans sí que poden cuidar els néts o ajudar econòmicament els seus fills o néts, fins al punt de comprometre el seu benestar en l’últim tram de la vida; ells sí que poden col•laborar activament amb associacions o organitzacions socials i sí que poden ser consumidors i votants. En les recents eleccions municipals s’ha parlat dels jardins d’infants, però gairebé gens de les residències per a ancians dependents o no, i no obstant això els polítics no es van abstenir de visitar algunes institucions d’acolliment per demanar el vot a les persones grans en condicions d’exercir aquest dret. Aquesta és la gran diferència entre els ancians i els nens: els primers voten, els segons no.

SOFIA GALLEGO, psicòloga i pedagoga, Àmbit Maria Corral

 

Ja les tenim aquí!

Les Polseres dels Valors amb Cristina i Marta González
Les germanes Cristina i Marta González amb les polseres dels valors en l’acte de presentació d’avui.

Síííí!  Ja les tenim aquí! Les polseres dels valors! El projecte que han ideat les germanes Cristina i Marta Gutiérrez González i que ha interpretat la dissenyadora Noemí Potrony ja és una realitat.  Les polseres dels valors ja estan a la vostra disposició.  De moment, ja podeu fer les vostres comandes enviant un email a la fundació, Fundacio.Pare.Esque@gmail.com, o bé trucant en el 93 458 59 35 (servei contestador les 24h).  Cada una de les polseres costa 1€.  Ben aviat també les podreu adquirir en establiments i comerços de Catalunya.  I si les voleu veure en directe abans de comprar-les, el proper dissabte 27 de juny les podreu adquirir durant la Festa al Carrer de Sant Antoni Maria Claret, a Barcelona.  La Cristina i la Marta us signaran les polseres entre 11h i 12h en la carpa de la fundació.  Més informació sobre la festa al carrer en aquest enllaç.

Les Polseres dels Valors és la posada en marxa de la proposta definida en el treball guanyador en la categoria A de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué que dota amb beques educatives i ajuts als millors treballs que, sota el lema Difondre els valors humans en la societat d’avui, presenten nens i nenes entre 10 i 16 anys i casals/associacions infantils-juvenils i de la gent gran.Les Polseres dels Valors II

El treball guanyador, titulat Les cinc granotes, va proposar crear unes polseres dels valors. I així ha estat. Les germanes Cristina i Marta van assignar un color de l’arc de Sant Martí als set valors principals que vam treballar: Respecte, groc; Tolerància, taronja; Amor, vermell; Confiança, verd; Humilitat, blau cel; Esforç, blau marí; i Responsabilitat, lila.  I a aquest conjunt de set polseres es va afegir una vuitena, de color blanc, la unió de tots els colors, amb la paraula Valors.  I en el revers de cada polsera, es troba tota una llista de valors on destaquen, amb el color escollit, els set valors treballats i la signatura de la dissenyadora, npotrony.

Demani les seves polseres i faci un regal a les seves persones estimades.  Escolleixi un o varis valors i colors i expliqui-els-hi perquè ha escollit aquell o aquells valors per a elles. Els diners recaptats serviran per finançar les beques educatives i els ajuts del Premi Nacional Fundació Pare Esqué.

Taller “Ús adequat de les xarxes socials”

xs-collageDivendres 10 d’abril de 2015, a les 17:30h, en la sala d’actes de la Fundació, organitzem el taller Ús adequat de les xarxes socials” o “Com no perdre amics/gues via Whatsapp, Facebook o altres“. Les xarxes socials ens permeten estar en comunicació amb tothom i fer noves amistats. Malauradament, com amb tot, si no fem un bon ús, podem perdre les nostres amistats i ficar-nos en més d’un embolic.

De la mà del Sr. Adolfo García, expert en coaching i comunicació, www.thecoachinglab.com, i col·laborador de la fundació, aquest taller adreçat a persones a partir de 12 anys, inclusive, ens explicarà les claus per portar un control correcte i adequat de les xarxes socials, tant la virtual com la física, de les nostres comunicacions per correu electrònic, Facebook, Whatsapp, etc., i de la nostra forma de comunicació en general.

Per guanyar i enfortir les nostres amistats, i no pas per perdre-les!

Event retransmès en directe per “TV Fundació Pare Esqué” i per Twitter @fupaesque.Logo i web Tritecnics

Entre els assistents al taller, sortejarem un carregador de bateria externa, model MobyPack 5200, de 5.200 mAh, amb triple connexió que permet carregar fins a tres dispositius a la vegada i vàlid per iPod, iPhone, iPad, tabletes, altres mòbils i smartphones, reproductors MP3, ebooks i càmeres fotogràfiques. El carregador de bateria externa és una cortesia de Tritècnics.

L’entrada és lliure i gratuïta. Donat que l’aforament és limitat, es prega arribar amb temps suficient per poder asseure’s o bé prenunciar la presència enviant un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com o trucant al telèfon 93 458 59 35 (servei de contestador 24h).