Xerrada informativa dels Mossos d’Esquadra

Xerrada informativa mossos d'esquadraDimarts 23 de maig a les 18:30 h, en Joan Bedmar i l’Antoni Martínez, dos dels mossos d’esquadra que vetllen per a la nostra seguretat al barri de Gràcia, ens oferiran una xerrada informativa, adreçada principalment a la gent gran, amb l’objectiu de donar consells i recomanacions als nostres amics i simpatitzants per reforçar la seguretat i intentar evitar accions com furts i estafes.

Lloc: Sala d’actes de la Fundació Pare Esqué. L’entrada és lliure.

Us hi esperem!!

Anuncis

Pelegrinatge a Lourdes 2017

Pelegrinatge a LourdesEl període d’inscripció pel pelegrinatge al Santuari de la Nostra Senyora de Lourdes, a Lourdes, França, ja està obert. El proper pelegrinatge es durà a terme de divendres 7 a dilluns 10 de juliol de 2017 i el període d’inscripció ja està obert.

En aquest enllaç a la pàgina del pelegrinatge trobareu més informació i forma de fer la inscripció.

Bach Players 4 – Concert de Santa Cecília, patrona de la música i els músics

Concert Santa CecíliaDimecres 23 de novembre, a les 18 h, organitzem la quarta edició del concert Bach Players, aquest cop en honor de Santa Cecília, patrona de la música i els músics. El concert tindrà lloc a la sala d’actes de la fundació a càrrec de la Societat Bach i a benefici del grup musical infantil-juvenil The Singers.

En aquest concert, diversos músics de Societat Bach interpretaran peces de Bach, Vivaldi, Pachebel, Granados i d’altres, i també peces pròpies, i al piano, la flauta i la guitarra.

L’entrada és lliure per tothom. També farem una recapta amb un donatiu de 1 euro mínim per assistent per contribuir a la compra d’un instrument musical que costa 300€ pel grup infantil-juvenil The Singers, format per nens i nenes d’entre 8 i 18 anys, i que col·laboren habitual i desinteressadament amb la fundació. Els qui no hi pugueu assistir, però voleu contribuir amb un donatiu, ho podeu fer en persona en les oficines de la fundació, dilluns o dimecres entre 9 h i 13:30 h, o bé per transferència bancària al compte de Caixabank ES53 2100 0856 9302 0040 1214. Moltes gràcies!!

El programa musical del concert conté diferents peces clàssiques interpretades al piano, a la flauta i a la guitarra:

  • ANNE FUNKEN, PIANO:

– Kleines Präludium F-dur BWV 928 (del “Klavierbüchlein für Wilhelm Friedemann Bach”)
– Präludium del Präludium & Fughetta d-Moll BWV 899
– Präludium und Fuge A-Moll BWV 895

Totes les peces de JOHANN SEBASTIAN BACH (1685-1750)

  • JOSEP LLUÍS VILADOT, PIANO:

– Magnificatfuge Nr. 25 (secundi toni), JOHANN PACHELBEL (1653-1706)
– Fuga en sol menor (2008), PERE SALICRÚ (n. 1959)
– 3ème Gnossiene, ERIK SATIE (1866-1925)
– Bagatel·la per a piano op. 20 no. 3, dedicada a Erik Satie (2016), JOSEP LLUÍS VILADOT (n. 1969)
– Notations nos. IV, VII i X, PIERRE BOULEZ (1925-2016)
– Danza española no. 5 “Andaluza” (de “12 Danzas españolas”), ENRIC GRANADOS (1867-1916)

  • CARLES BUENO, FLAUTA, i JOSEP LLUÍS VILADOT, PIANO:

– Crystal silence, CHICK COREA (n. 1941)

  • XAVIER MARTÍNEZ, GUITARRA:

– April in Paris, Vernon Duke
– Alice in Wonderland, Fain/Hilliard

  • MANEL REIG, GUITARRA:

– Estudio Poético, Daniel Fortea
– Ho-ba-la-la, Joao Gilberto

  • JOSEP NOMDEDEU, GUITARRA:

– Caprici No 24, Paganini
– Concerto bwv 1056/2, Bach

  • MANEL & JOSEP, GUITARRA:

– Sons do Tejo, Silvestre Fonseca
– El dia que me quieras, Carlos Gardel
– Soleares, Julián Arcas
– Andante RV 532, A. Vivaldi

  • JOSEP GUÀRDIA, GUITARRA:

– Caprici Arab, Fernando Tàrrega

  • PERE SALICRÚ, GUITARRA:

– Tiento, Pere Salicrú
– Tu per sempre, Pere Salicrú

L’adolescència i les relacions interpersonals. En qui puc confiar del meu voltant?

Xerrada “L'Adolescència i les relacions interpersonals. En qui puc confiar del meu voltant?"Dimecres 21 de setembre, a les 19 h, en la sala d’actes de la fundació, xerrada dirigida exclusivament a nois i noies adolescents, a càrrec de la psicòloga Xantal Lobera, del Centre de Psicologia i Logopèdia Claret. Ho sentim adults no hi podeu ser-hi presents 😉 !!

L’adolescència és una etapa de la vida que tots o bé estem passant o bé ja hem passat en el seu dia. És un moment de canvis, d’autoconeixement d’un mateix, de definir els gustos i les preferències de gairebé tot. Tanmateix és un moment d’escollir amistats, per afinitats, interessos comuns o per estar-hi còmodes. És possible que ens equivoquem o no a l’hora d’escollir els nostres companys del dia a dia. Ells també estan passant per una situació similar a la nostra, també estan escollint amb qui s’entenen millor i amb qui volen passar les estones lliures. Aquí venen les preguntes: puc confiar en la meva amiga per explicar-li certes coses personals? Com sé que no em trairà i no ho dirà a tothom? A qui puc recórrer si necessito un adult i no puc o no vull explicar-ho directament als meus pares?

Passa-ho!! Us hi esperem!!

+info a www.FundacioPareEsque.org/agenda

No a una economia de l’exclusió

No a una economia de l’exclusióAixí com el manament de no matar posa una límit clar per a assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir no a una economia de l’exclusió i la desigualtat. Aquesta economia mata. No pot ser que no sigui notícia que mor de fred una ancià que té per casa el carrer i que sí que ho sigui una caiguda de dos punts en la borsa. Això és exclusió. No es pot passar fam. Això és desigualtat. Avui tot entra dins el joc de la competitivitat i de la llei del més fort, en què el poderós es menja el més feble. Com a conseqüència d’aquesta situació, grans masses de la població es veuen excloses i marginades: sense treball. Sense horitzons, sense sortida. Hom considera l’ésser humà en si mateix com un bé de consum, que es pot usar i després llençar. Hem iniciat la cultura del “descartament”, que, a més, és promoguda. Ja no es tracta simplement del fenomen de l’explotació i de l’opressió, sinó d’una cosa nova: amb l’exclusió queda afectada en la seva mateixa arrel la pertinença a la societat en la qual hom viu, perquè hom ja no està a baix, a la perifèria, o sense poder, sinó que està a fora. Els exclosos no són “explotats” sinó rebuigs, “sobrants”.

En aquest context, alguns encara defensen les teories del “vessament”, que suposen que tot creixement econòmic, afavorit per la llibertat de mercat, aconsegueix provocar per si mateix major equitat i inclusió social en el món. Aquesta opinió, que mai no ha estat confirmada pels fets, expressa una confiança basta i ingènua en la bondat dels qui detenten el poder econòmic i en els mecanismes sacralitzats del sistema econòmic imperant. Mentrestant, els exclosos continuen esperant. Per a poder sostenir un estil de vida que exclou altres persones, o per a poder entusiasmar-se amb aquest ideal egoista, s’ha de desenvolupat una globalització de la indiferència. Gairebé sense adonar-nos-en, ens tornem incapaços de compadir-nos davant els clamors dels altres, ja no plorem davant el drama dels altres ni ens interessa tenir-ne cura, com si fos una responsabilitat aliena que no ens toca. La cultura del benestar ens anestesia i perdem la calma si el mercat ofereix alguna cosa que encara no hem comprat, mentre totes aquestes vides truncades per falta de possibilitats ens semblen un mer espectacle que de cap manera no ens altera.

Una de les causes d’aquesta situació es troba en la relació que hem establert amb el diner, ja que acceptem pacíficament el seu predomini sobre nosaltres i les nostres societats. La crisi financera que travessem ens fa oblidar que en el seu origen hi ha una profunda crisi antropològica: la negació de la primacia de l’ésser humà! Hem creat nous ídols. L’adoració de l’antic vedell d’or (cf. Ex 32, 1-35) ha trobat una versió nova i despietada en el fetitxisme del diner i en la dictadura de l’economia sense un rostre i sense un objectiu veritablement humà. La crisi mundial, que afecta les finances i l’economia, posa de manifest els seus desequilibris i, sobretot, la greu mancança de la seva orientació antropològica que redueix l’ésser humà a una sola de les seves necessitats: el consum.

Mentre els guanys d’uns pocs creixen exponencialment, els de la majoria es queden cada vegada més lluny del benestar d’aquesta minoria feliç. Aquest desequilibri prové d’ideologies que defensen l’autonomia absoluta dels mercats i l’especulació financera. D’aquí que neguin el dret de control dels Estats, encarregats de vetllar pel bé comú. S’instaura una nova tirania invisible, a vegades virtual, que imposa, de forma unilateral i implacable, les seves lleis. A més, el deute allunya els països de les possibilitats viables de la seva economia i els ciutadans del seu poder adquisitiu real. A tot això s’afegeix una corrupció ramificada i una evasió fiscal egoista, que han assumit dimensions mundials. L’afany de poder no coneix límits. En aquest sistema, que tendeix a fagotitzar-ho tot amb vista a acréixer beneficis, qualsevol cosa que sigui fràgil, com el medi ambient, queda indefensa davant els interessos del mercat divinitzat, convertits en regla absoluta.

Sant Pare Francesc

Homenatge al beat Anselmo Polanco, bisbe de Terol

Homenatge al beat Anselmo Polanco, bisbe de TerolEl beat Fra Anselmo Polanco, bisbe de Terol, va ser assassinat el 7 de febrer de 1939 a les afores de Pont de Molins (Empordà) per les tropes que comandava Líster, coronel de l’exèrcit republicà, abans de passar vençudes a França.

En plena guerra, el desembre de 1937, en entrar l’exèrcit republicà a Terol, detingueren el senyor bisbe que estava acompanyat de diverses famílies refugiades als baixos de la Catedral, per salvaguardar-se de les bombes. Un brutal soldat arrencà el pectoral del senyor bisbe, amb greus insults a la creu. A Fra Polanco el van portar presoner a València, després a Barcelona i finalment, el portaren detingut a l’Empordà, camí de França.

En perdre la guerra, Líster com Companys, marxaren vençuts a França. Prèviament Líster cometé un gran crim. Assassinaren el bisbe Polanco i intentaren cremar el seu cos. També assassinaren el seu vicari general mossèn Felipe Ripoll, uns oficials i quaranta–tres soldats presoners de guerra. Una infàmia contra els drets humans

Acabada la guerra, les despulles del senyor bisbe van ser portades a Terol, on li han erigit un magnífic monument. Els soldats assassinats van ser enterrats al cementiri de Terrades.

El Cos d’Enginyers de l’Exèrcit Espanyol construí un monument al bisbe Polanco, al mateix lloc on va ser assassinat. Dissenyat amb pedra ferrenya i adossat a la muntanya, el monument ha estat profanat diverses vegades amb pintades insultants. pels que odien la veritat històrica. Fins trencaren la creu de pedra que presidia el monument.

Hispania Martyr cada any, el 7 de febrer, organitza una trobada d’amics de Fra Polanco. Es recorda el vicari general i els pobres soldats occits, i es prega  pels màrtirs de la nostra terra. En primer lloc, pels quatre bisbes assassinats a Catalunya; el de Barcelona, el de Lleida, el bisbe auxiliar de Tarragona i el de Segorbe. També es prega pels 186 sacerdots màrtirs de la diòcesi de Girona i per la seva beatificació. Per tots els sacerdots, religiosos, religioses, pares de família, senyores i joventut cristiana, màrtirs de la fe. A curta distància del monument es troba el Santuari de Nostra Senyora de la Salut, de Terrades. santuari que es salvà providencialment de ser destruït al final de la persecució religiosa. L’exèrcit republicà utilitzava els temples de l’Alt Empordà, tots profanats, per magatzem de material de guerra procedent del port de Marsella. remès per Rússia. L’exèrcit republicà, abans de marxar a França, va fer explotar el material dipositat al castell de Figueres, causant una gran destrossa a la ciutat. També feren explotar el material dipositat a l’església de Llers, que provocà ferits i la destrucció quasi total de Llers. Igualment feren explotar el material dipositat a un magatzems d’Agullana, causant grans estropells. Finalment, intentaren fer explotar el material de guerra dipositat al Santuari de Nostra Senyora de la Salut. Estengueren una metxa fins a uns metres a fora de la porta de la plaça i l’encengueren. Un soldat anònim s’ho mirava d’amagat. En marxar les tropes de Líster corregué immediatament a apagar la metxa i salvà el santuari de la ruïna.

Avui, cantem amb fe a Maria, reina dels màrtirs:

Un bell Santuari

s’alça a l’Empordà

si voleu pujar-hi

donem-nos la mà.

Salut us demana

el poble fidel

i fent la sardana

guieu-nos al cel.

Feu que Catalunya

retorni a Déu

si de Crist s’allunya

Catalunya adéu.

Ave, Ave, Maria.

 

Francesc A. Picas, escriptor

El despreniment del beat Pere Tarrés

Pere TarrésPere Tarrés i Claret (Manresa 1905 – Barcelona 1950), a més de practicar un gran despreniment de diners en la seva atenció als malalts, exposava la pròpia vida per ells.

Respecte al primer aspecte, ja com sacerdot, es va preocupa pels malalts, especialment els més pobres, i com a delegat de la Càritas del seu temps crea i posa en marxa el sanatori clínica Mare de Déu de la Mercè per tenir cura dels malalts tuberculosos pobres (llavors no estava cobert per la Seguretat Social). I en morir, el seu patrimoni era sols d’uns pocs cèntims (“Vivències”, Francesc Raventós, Barcelona, 2015, pàg. 18).

Respecte al segon aspecte, es llegeix al mateix llibre el relat d’un testimoni que assegura que havent estat mobilitzat el beat Pere Tarrés com a metge al front durant la terrible guerra civil espanyola, atenia “no solament els ferits que li portaven al lloc de socors, sinó que moltes vegades anava a les mateixes trinxeres on hi havia ferits per atendre’ls, cosa que no tenia cap obligació de fer” (pàg. 28), posant així en risc la seva pròpia vida.

Ja abans de la guerra, als anys trenta, conten que quan visitava malalts pobres els deixava diners sota el seu capçal. En aquell moment, atenia gratuïtament un convent de religioses (pàg. 31).

Exercia la medicina com si fos un sacerdoci (pàg. 46). I diu el mateix beat Pere “Jo diria que el metge davant el malalt és com el sacerdot davant l’altar” (pàg. 54), veient doncs en el pacient el mateix Crist, víctima divina.

I al front comentava sobre el soldats malalts: “Aquests malalts són joves germans meus i els estimo. Em plau tractar-los com amics. Deu fer tant de temps que no han sentit una paraula dolça!”

I el seu amor a Déu i al malalt el portà, al final de la seva vida, no sols a tractar d’alleujar la malaltia des de fora, sinó a unir la seva sort a la del malalt, oferint-se a patir una greu malaltia i acceptant-la amb joia per amor a Déu i als germans. I deia: “M’he donat totalment sense reserves, plenament com a víctima; m’he abraçat a la creu de Jesús. Que faci de mi el que li plagui” (“Diaris íntims”, Pere Tarrés, Barcelona, 2000, pàg. 225). I es comenta a la mateixa font (pàg. 209): “La malaltia era greu, seria, llarga i dolorosa, i el ho sabia, i afrontava amb paciència constant l’intens dolor, dia per dia i hora per hora, joiós d’haver estat escollit per víctima, joiós que de la seva ofrena hagués trobat acollida en el si de Déu”.

Xavier Garralda, escriptor

Vídeo resum roda de premsa projecte Grafit dels Valors

Roda de premsa projecte Grafit dels valorsEn aquest enllaç del nostre canal de youtube es pot visionar el vídeo amb el resum de la roda de premsa sobre el projecte social, cooperatiu, col·lectiu i inclusiu que és el Grafit dels Valors, el primer fonament del qual és el mural que guarneix la persiana exterior de la Fundació Pare Esqué. També es denuncia l’estigmatització i la discriminació a la qual està sotmesa la fundació per part d’algunes persones del districte de Gràcia arran d’aquest projecte.

Nota de premsa sobre el projecte Grafit dels valors

[text íntegre de la nota llegida en la roda de premsa d’avui i entregada als diferents mitjans de comunicació que han assistit]

mural Grafit dels valorsEl motiu d’aquesta nota de premsa és explicar en què consisteix aquest projecte social, cooperatiu, col·lectiu i inclusiu que és el Grafit dels Valors, el primer fonament del qual és el mural que guarneix la persiana exterior de la Fundació Pare Esqué. També volem denunciar l’estigmatització i la discriminació a la qual està sotmesa la fundació per part d’algunes persones del districte de Gràcia arran d’aquest projecte.

La Fundació Pare Esqué és una organització sense ànim de lucre, amb àmbit a tot el territori català, amb més de quaranta anys d’activitat i declarada fundació benèfica de tipus cultural per la Generalitat de Catalunya. El seu fundador, el Pare Manuel Esqué i Montseny, CMF, claretià, va ser Creu de Sant Jordi l’any 2000.

El nostre objectiu principal, tal com expressen els nostres estatuts, és ”testimoniar i difondre amb gran afany els valors cristians en la societat d’avui”. Valors cristians que en el fons són valors socials, humans, valors que no són patrimoni únic de ningú, sinó de tota la societat, de tota la humanitat i, per tant, no estan subscrits a una condició religiosa, o no religiosa, determinada.

Per donar resposta al nostre objectiu principal, realitzem activitats i obres de caràcter educatiu, social, cultural i lúdic. El ventall és ampli: conferències, xerrades, tallers, seminaris, de qualsevol tema i format, religiós i no religiós, incloent tallers per ajudar a les persones a cercar feina i concerts de música. També publiquem una revista cada dos mesos que es distribueix principalment a Catalunya i també a alguns països d’Europa i Amèrica. Totes aquestes activitats són gratuïtes i obertes a tothom. També organitzem sortides culturals, rutes marianes i pelegrinatges a Lourdes a preu de cost, i en alguns casos subvencionats per la pròpia fundació. L’entitat perviu gràcies a donatius voluntaris de persones físiques i d’algunes persones jurídiques. El nostre col·lectiu d’amics i simpatitzants supera les mil persones.

Organitzem anualment un festival de música i també impulsem el Premi Nacional Fundació Pare Esqué, que atorga beques educatives a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys i ajuts socials a entitats infantils-juvenils i de la gent gran, premiant els millors treballs i projectes que expliquin com difondre els valors humans en la societat d’avui.

Fruit de la nostra activitat, del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, i en concret de la seva primera edició, ha sorgit el projecte Grafit dels Valors. Aquest projecte està basat en un altre projecte, les Polseres dels Valors, i específicament en el treball guanyador en la categoria A de la primera edició del premi.

El projecte Grafit dels Valors té com objectiu posar en valor, a tota la societat que ens envolta, la difusió dels valors humans i socials, fent-la present de forma constant, perquè serveixi de reflexió continuada i perquè sigui una eina impulsora d’un ús regular d’aquests valors. Això ens va portar a escollir la nostra persiana exterior, oberta a la plaça de La Sedeta, com espai d’aquesta manifestació, oberta a tota la societat, sense exclusions i amb una voluntat totalment inclusiva, una finestra al món. El mural que ara està exposat a la persiana, anomenat mural Grafit dels Valors, i que substitueix a un grafit pintat per algú ja fa força anys, és el primer fonament d’aquest projecte que es va iniciar ara fa tres anys i que gràcies al projecte Polseres dels Valors ha agafat la dimensió actual.

El disseny del mural és obra d’Orestes Vázquez, un jove artista local, amb la col·laboració de la dissenyadora npotrony. Les Polseres dels Valors són idea de Cristina i Marta Gutiérrez, dues nenes de 10 i 12 anys, guanyadores en la categoria A de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué.

En aquest grafit estan representants set valors (amor, tolerància, confiança, respecte, humilitat, esforç i responsabilitat) i cada un d’ells està vinculat a un color de l’arc de Sant Martí, amb els noms dels valors tipografiats en color blanc, que és la unió de tots els colors.

Diem que aquest projecte és social, cooperatiu, col·lectiu i inclusiu perquè volem que tothom hi prengui part en ell i es senti identificat en ell. En aquest sentit convidem a tots els veïns i a totes les entitats (associacions, escoles, casals…) a pintar un trosset del grafit. Tothom qui vulgui participar es pot posar en contacte amb la fundació a través del seu correu electrònic, telèfon, facebook o twitter.

Ara estem en els inicis del projecte, el qual ha de ser redactat i visat per un arquitecte, i posteriorment aprovat per l’àrea de Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona.

Les entitats i establiments que ens han donat suport i han col·laborat en el mural són l’Associació de Comerç i Serveis Claret, l’Associació de Comerciants Nova Travessera, Forn de Pa Europa, Valors – projectes educatius, Menjadors Educatius, Tritècnics, Farmàcia Bardera, Tintea – Joanic, Les Titelles de Gràcia, Sofitec, Art i Paper – Copisteria, Mumus – Cofee & Cake, el Globo d’en German, Singers by Rock Factory i tots els amics i simpatitzants de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana.

Tot i això, a l’Ajuntament de Barcelona, i en concret a específics funcionaris, amb noms i cognoms, del Districte de Gràcia, no els agrada el projecte, i tampoc els agrada la fundació, i hem de suportar un tracte discriminatori, ofenós i vexatori per part d’aquestes persones, en un cas clar d’abús de poder i on, en lloc d’ajudar o agrair la tasca social de la fundació, es posen pals a les rodes, prohibint actes de forma arbitrària i amenaçant amb sancions. La fundació vol expressar el seu disgust i la seva tristesa per aquest tracte, del qual no és mereixedora, i demana a l’alcaldessa, Sra. Ada Colau, i al regidor del districte, Sr. Eloi Badia, que s’aturi aquest tracte discriminatori i vexatori envers la fundació i les seves activitats i que també es posi fre a l’actitud superba d’alguns membres de l’equip de gestors del Districte de Gràcia. Volem recordar també a la Sra. Alcaldessa i al Sr. Regidor, que l’ajuntament i el districte estan al servei de la ciutadania, i no a l’inrevés, i que les seves actuacions no poden ser MAI discriminatòries. Volem recordar a la Sra. Alcaldessa i al Sr. Regidor el que diu la declaració universal de drets humans, en el seu article 2: Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. L’Ajuntament de Barcelona s’ha adherit a aquesta declaració i la té publicada en el seu web i, en aquest sentit, demanem que sigui conseqüent. De forma addicional, els equips de gestors són un col·lectiu per ajudar i donar servei al ciutadà i a les diferents organitzacions i entitats, i no un col·lectiu on algunes persones es pensen que els recursos dels ciutadans són per donar satisfacció als seus ideals i gustos personals i privats.

Moltes gràcies!

+informació a www.FundacioPareEsque.org/grafit-dels-valors.

Crida en defensa dels valors

mural Grafit dels valorsCom és conegut, l’objectiu fundacional principal de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana és la difusió dels valors cristians en la societat d’avui. Aquest lema ens ha acompanyat en totes les nostres activitats des de que el sant pare Joan Pau II l’oferís com a mandat al Pare Esqué a l’any 1984: forma part de la capçalera de la nostra revista, forma part de tots els resums i explicacions que fem de la fundació, és el motor dinamitzador del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, que atorga beques educatives i ajuts socials a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys i a entitats infantils-juvenils i de la gent gran i, recentment, ha estat el motiu del mural Grafit dels Valors, que guarneix la persiana de la sala d’actes de la fundació, a Barcelona.

També, com entitat que intenta estar en continua actualització, respectuosa amb tothom i oberta a tothom, hem adaptat una mica el nostre lema per donar cabuda a tothom, ampliant el missatge de la difusió dels valors a la realitat actual de la nostra humanitat. Com sabeu, i jo mateix he repetit moltes vegades, els valors, els bons valors, els valors positius que ajuden i sumen a crear una societat més justa i millor, no són patrimoni d’una única vessant religiosa, sinó que són patrimoni de la humanitat. Els valors bons els trobem al cristianisme, a la religió musulmana, a la budista, a la jueva, a la hindú i a tantes altres. I també els trobem en les societat aconfessionals. I el millor de tot és que es tracta dels mateixos valors: amor, tolerància, respecte, esforç, generositat, solidaritat i tants i tants altres.

Recentment la fundació ha posat en marxa el projecte Grafit dels Valors. Un projecte de caràcter social que implica a diferents entitats i que és una crida a la difusió dels bons valors. La primera pedra d’aquest projecte ha estat el mural Grafit dels Valors. Un mural que en aquests moments està amenaçat per l’Ajuntament de Barcelona, i en concret pel districte de Gràcia. I per això volem fer una crida, perquè ens ajudeu en la defensa dels valors, dels bons valors, i del mural Grafit dels Valors. Dimecres 30 de març a les 11.00 h del matí hem convocat una roda de premsa amb diferents mitjans de comunicació -premsa escrita, ràdio i TV- a fi d’ explicar-los-hi el projecte Grafit dels Valors i també exposar els «pals a les rodes» que l’ajuntament està posant en aquest projecte. Us fem una crida perquè sigueu presents el dimecres a les 10:45 h, quinze minuts abans de les onze, al costat de la persiana que dona al passatge Llavallol i a la plaça de la Sedeta, perquè doneu recolzament presencial en defensa dels valors en la societat d’avui. Us hi esperem!!

Jordi Morillas
Gerent Fundació Pare Esqué
President Obra Cultural Mariana