Pelegrinatge Lourdes 2019. Obert el període d’inscripcions.

El període d’inscripció pel pelegrinatge al Santuari de la Nostra Senyora de Lourdes, a Lourdes, França, ja està obert. El proper pelegrinatge es durà a terme de divendres 5 a dilluns 8 de juliol de 2019.

En aquest enllaç a la pàgina del pelegrinatge trobareu més informació i forma de fer la inscripció.

Anuncis

Carta oberta als pares i ministres de l’església. Tolerància zero!

Tolerància zero amb els abusos sexuals.

Tots escoltem i llegim amb preocupació i molt esglai tot el relacionat amb els abusos sexuals i les violacions a nens i nenes per part de sacerdots de les nostres comunitats, algunes d’elles molt properes a la Fundació Pare Esqué i a l’Obra Cultural Mariana.

Precisament en nom de la fundació, l’obra i tota la comunitat vam adreçar una missiva a l’Arquebisbe de Tarragona exigint-li tolerància zero. Missiva que fem extensiva a tots els pares i ministres de l’Església. En aquesta missiva li indicàvem que en cap cas l’Església pot donar l’esquena a les víctimes, tot el contrari, les ha de recolzar. Principalment perquè són les víctimes, perquè la majoria són nens i nenes, persones vulnerables, que durant tota la seva vida quedaran afectades, molt probablement amb canvis conductuals que afectaran a la seva personalitat, al seu creixement, al seu desenvolupament, a la seva família, i també afectarà a la seva proximitat i confiança en l’Església i els sants sagraments, i a molts més aspectes.

També hem de llençar un clar missatge a la societat, de que es protegeixen i es respecten els drets i els valors de les persones. El desencant amb l’Església catòlica en la nostra societat és cada vegada més gran davant de fets com els denunciats i cada cop que l’Església no actua amb proactivitat, allunya més els fidels d’ella mateixa. És la pròpia Església qui per un mínim de dignitat ha d’obrir, destapar, denunciar totes aquestes situacions, posar-se de banda de les víctimes i convertir-se en abanderada d’aquesta lluita. ¿Quina confiança donem sinó als nens i nenes i a les seves famílies en aquelles activitats on estan tutelades per representants de l’Església? ¿Quina confiança donem, sinó, al conjunt de feligresos?

Tothom sense excepció esperem amb moltes ganes un missatge clar de TOLERÀNCIA ZERO per part dels nostres pares i ministres i que el mateix missatge vagi acompanyat d’accions contundents que recolzin aquest missatge. S’ha d’apartar i denunciar a les persones que actuen fora de la llei, que actuen fora de tota moral, en contra dels valors de la pròpia Església, trencant els seus vots i fent mal a altres persones. La solució no és traslladar-los a altres parròquies, doncs amb aquesta acció l’únic que s’aconsegueix és traslladar el problema. La solució està en denunciar, tractar el problema i en donar recolzament a les víctimes (recolzament moral i també els tractaments mèdics necessaris).

A tots els catòlics ens agradaria molt que els nostres pares representants, sense cap temor, defensin i prenguin cura de tots els seus fills i
filles.

Finalitzàvem la missiva amb les paraules de Joan, 14:6: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú pot arribar al Pare si no és per mi.”.

L’Arquebisbe Jaume ens va adreçar resposta immediata indicant-nos que “dilluns i dimarts 11 i 12 de febrer tenim reunió els bisbes de Catalunya
(a Tiana) i parlarem d’aquestes qüestions; espero que poden dir una paraula il·luminadora.”. I certament així ha estat i les conclusions i el compromís de la reunió de bisbes a Tiana han estat de tolerància zero tal i com han recollit i han publicat els diferents mitjans de comunicació. He adreçat resposta a l’Arquebisbe agraint-li i felicitant-los per l’acció contundent que han pres.

I nosaltres, com a persones pertanyents a la comunitat i a la societat en general, no tinguem cap dubte en denunciar i perseguir qualsevol acció impura i fora de tota moral de la qual siguem testimonis o coneixedors/es.

Tolerància zero!

Xerrada informativa dels Mossos d’Esquadra

Xerrada informativa mossos d'esquadraDimarts 23 de maig a les 18:30 h, en Joan Bedmar i l’Antoni Martínez, dos dels mossos d’esquadra que vetllen per a la nostra seguretat al barri de Gràcia, ens oferiran una xerrada informativa, adreçada principalment a la gent gran, amb l’objectiu de donar consells i recomanacions als nostres amics i simpatitzants per reforçar la seguretat i intentar evitar accions com furts i estafes.

Lloc: Sala d’actes de la Fundació Pare Esqué. L’entrada és lliure.

Us hi esperem!!

Pelegrinatge a Lourdes 2017

Pelegrinatge a LourdesEl període d’inscripció pel pelegrinatge al Santuari de la Nostra Senyora de Lourdes, a Lourdes, França, ja està obert. El proper pelegrinatge es durà a terme de divendres 7 a dilluns 10 de juliol de 2017 i el període d’inscripció ja està obert.

En aquest enllaç a la pàgina del pelegrinatge trobareu més informació i forma de fer la inscripció.

Bach Players 4 – Concert de Santa Cecília, patrona de la música i els músics

Concert Santa CecíliaDimecres 23 de novembre, a les 18 h, organitzem la quarta edició del concert Bach Players, aquest cop en honor de Santa Cecília, patrona de la música i els músics. El concert tindrà lloc a la sala d’actes de la fundació a càrrec de la Societat Bach i a benefici del grup musical infantil-juvenil The Singers.

En aquest concert, diversos músics de Societat Bach interpretaran peces de Bach, Vivaldi, Pachebel, Granados i d’altres, i també peces pròpies, i al piano, la flauta i la guitarra.

L’entrada és lliure per tothom. També farem una recapta amb un donatiu de 1 euro mínim per assistent per contribuir a la compra d’un instrument musical que costa 300€ pel grup infantil-juvenil The Singers, format per nens i nenes d’entre 8 i 18 anys, i que col·laboren habitual i desinteressadament amb la fundació. Els qui no hi pugueu assistir, però voleu contribuir amb un donatiu, ho podeu fer en persona en les oficines de la fundació, dilluns o dimecres entre 9 h i 13:30 h, o bé per transferència bancària al compte de Caixabank ES53 2100 0856 9302 0040 1214. Moltes gràcies!!

El programa musical del concert conté diferents peces clàssiques interpretades al piano, a la flauta i a la guitarra:

  • ANNE FUNKEN, PIANO:

– Kleines Präludium F-dur BWV 928 (del “Klavierbüchlein für Wilhelm Friedemann Bach”)
– Präludium del Präludium & Fughetta d-Moll BWV 899
– Präludium und Fuge A-Moll BWV 895

Totes les peces de JOHANN SEBASTIAN BACH (1685-1750)

  • JOSEP LLUÍS VILADOT, PIANO:

– Magnificatfuge Nr. 25 (secundi toni), JOHANN PACHELBEL (1653-1706)
– Fuga en sol menor (2008), PERE SALICRÚ (n. 1959)
– 3ème Gnossiene, ERIK SATIE (1866-1925)
– Bagatel·la per a piano op. 20 no. 3, dedicada a Erik Satie (2016), JOSEP LLUÍS VILADOT (n. 1969)
– Notations nos. IV, VII i X, PIERRE BOULEZ (1925-2016)
– Danza española no. 5 “Andaluza” (de “12 Danzas españolas”), ENRIC GRANADOS (1867-1916)

  • CARLES BUENO, FLAUTA, i JOSEP LLUÍS VILADOT, PIANO:

– Crystal silence, CHICK COREA (n. 1941)

  • XAVIER MARTÍNEZ, GUITARRA:

– April in Paris, Vernon Duke
– Alice in Wonderland, Fain/Hilliard

  • MANEL REIG, GUITARRA:

– Estudio Poético, Daniel Fortea
– Ho-ba-la-la, Joao Gilberto

  • JOSEP NOMDEDEU, GUITARRA:

– Caprici No 24, Paganini
– Concerto bwv 1056/2, Bach

  • MANEL & JOSEP, GUITARRA:

– Sons do Tejo, Silvestre Fonseca
– El dia que me quieras, Carlos Gardel
– Soleares, Julián Arcas
– Andante RV 532, A. Vivaldi

  • JOSEP GUÀRDIA, GUITARRA:

– Caprici Arab, Fernando Tàrrega

  • PERE SALICRÚ, GUITARRA:

– Tiento, Pere Salicrú
– Tu per sempre, Pere Salicrú

L’adolescència i les relacions interpersonals. En qui puc confiar del meu voltant?

Xerrada “L'Adolescència i les relacions interpersonals. En qui puc confiar del meu voltant?"Dimecres 21 de setembre, a les 19 h, en la sala d’actes de la fundació, xerrada dirigida exclusivament a nois i noies adolescents, a càrrec de la psicòloga Xantal Lobera, del Centre de Psicologia i Logopèdia Claret. Ho sentim adults no hi podeu ser-hi presents 😉 !!

L’adolescència és una etapa de la vida que tots o bé estem passant o bé ja hem passat en el seu dia. És un moment de canvis, d’autoconeixement d’un mateix, de definir els gustos i les preferències de gairebé tot. Tanmateix és un moment d’escollir amistats, per afinitats, interessos comuns o per estar-hi còmodes. És possible que ens equivoquem o no a l’hora d’escollir els nostres companys del dia a dia. Ells també estan passant per una situació similar a la nostra, també estan escollint amb qui s’entenen millor i amb qui volen passar les estones lliures. Aquí venen les preguntes: puc confiar en la meva amiga per explicar-li certes coses personals? Com sé que no em trairà i no ho dirà a tothom? A qui puc recórrer si necessito un adult i no puc o no vull explicar-ho directament als meus pares?

Passa-ho!! Us hi esperem!!

+info a www.FundacioPareEsque.org/agenda

No a una economia de l’exclusió

No a una economia de l’exclusióAixí com el manament de no matar posa una límit clar per a assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir no a una economia de l’exclusió i la desigualtat. Aquesta economia mata. No pot ser que no sigui notícia que mor de fred una ancià que té per casa el carrer i que sí que ho sigui una caiguda de dos punts en la borsa. Això és exclusió. No es pot passar fam. Això és desigualtat. Avui tot entra dins el joc de la competitivitat i de la llei del més fort, en què el poderós es menja el més feble. Com a conseqüència d’aquesta situació, grans masses de la població es veuen excloses i marginades: sense treball. Sense horitzons, sense sortida. Hom considera l’ésser humà en si mateix com un bé de consum, que es pot usar i després llençar. Hem iniciat la cultura del “descartament”, que, a més, és promoguda. Ja no es tracta simplement del fenomen de l’explotació i de l’opressió, sinó d’una cosa nova: amb l’exclusió queda afectada en la seva mateixa arrel la pertinença a la societat en la qual hom viu, perquè hom ja no està a baix, a la perifèria, o sense poder, sinó que està a fora. Els exclosos no són “explotats” sinó rebuigs, “sobrants”.

En aquest context, alguns encara defensen les teories del “vessament”, que suposen que tot creixement econòmic, afavorit per la llibertat de mercat, aconsegueix provocar per si mateix major equitat i inclusió social en el món. Aquesta opinió, que mai no ha estat confirmada pels fets, expressa una confiança basta i ingènua en la bondat dels qui detenten el poder econòmic i en els mecanismes sacralitzats del sistema econòmic imperant. Mentrestant, els exclosos continuen esperant. Per a poder sostenir un estil de vida que exclou altres persones, o per a poder entusiasmar-se amb aquest ideal egoista, s’ha de desenvolupat una globalització de la indiferència. Gairebé sense adonar-nos-en, ens tornem incapaços de compadir-nos davant els clamors dels altres, ja no plorem davant el drama dels altres ni ens interessa tenir-ne cura, com si fos una responsabilitat aliena que no ens toca. La cultura del benestar ens anestesia i perdem la calma si el mercat ofereix alguna cosa que encara no hem comprat, mentre totes aquestes vides truncades per falta de possibilitats ens semblen un mer espectacle que de cap manera no ens altera.

Una de les causes d’aquesta situació es troba en la relació que hem establert amb el diner, ja que acceptem pacíficament el seu predomini sobre nosaltres i les nostres societats. La crisi financera que travessem ens fa oblidar que en el seu origen hi ha una profunda crisi antropològica: la negació de la primacia de l’ésser humà! Hem creat nous ídols. L’adoració de l’antic vedell d’or (cf. Ex 32, 1-35) ha trobat una versió nova i despietada en el fetitxisme del diner i en la dictadura de l’economia sense un rostre i sense un objectiu veritablement humà. La crisi mundial, que afecta les finances i l’economia, posa de manifest els seus desequilibris i, sobretot, la greu mancança de la seva orientació antropològica que redueix l’ésser humà a una sola de les seves necessitats: el consum.

Mentre els guanys d’uns pocs creixen exponencialment, els de la majoria es queden cada vegada més lluny del benestar d’aquesta minoria feliç. Aquest desequilibri prové d’ideologies que defensen l’autonomia absoluta dels mercats i l’especulació financera. D’aquí que neguin el dret de control dels Estats, encarregats de vetllar pel bé comú. S’instaura una nova tirania invisible, a vegades virtual, que imposa, de forma unilateral i implacable, les seves lleis. A més, el deute allunya els països de les possibilitats viables de la seva economia i els ciutadans del seu poder adquisitiu real. A tot això s’afegeix una corrupció ramificada i una evasió fiscal egoista, que han assumit dimensions mundials. L’afany de poder no coneix límits. En aquest sistema, que tendeix a fagotitzar-ho tot amb vista a acréixer beneficis, qualsevol cosa que sigui fràgil, com el medi ambient, queda indefensa davant els interessos del mercat divinitzat, convertits en regla absoluta.

Sant Pare Francesc

Homenatge al beat Anselmo Polanco, bisbe de Terol

Homenatge al beat Anselmo Polanco, bisbe de TerolEl beat Fra Anselmo Polanco, bisbe de Terol, va ser assassinat el 7 de febrer de 1939 a les afores de Pont de Molins (Empordà) per les tropes que comandava Líster, coronel de l’exèrcit republicà, abans de passar vençudes a França.

En plena guerra, el desembre de 1937, en entrar l’exèrcit republicà a Terol, detingueren el senyor bisbe que estava acompanyat de diverses famílies refugiades als baixos de la Catedral, per salvaguardar-se de les bombes. Un brutal soldat arrencà el pectoral del senyor bisbe, amb greus insults a la creu. A Fra Polanco el van portar presoner a València, després a Barcelona i finalment, el portaren detingut a l’Empordà, camí de França.

En perdre la guerra, Líster com Companys, marxaren vençuts a França. Prèviament Líster cometé un gran crim. Assassinaren el bisbe Polanco i intentaren cremar el seu cos. També assassinaren el seu vicari general mossèn Felipe Ripoll, uns oficials i quaranta–tres soldats presoners de guerra. Una infàmia contra els drets humans

Acabada la guerra, les despulles del senyor bisbe van ser portades a Terol, on li han erigit un magnífic monument. Els soldats assassinats van ser enterrats al cementiri de Terrades.

El Cos d’Enginyers de l’Exèrcit Espanyol construí un monument al bisbe Polanco, al mateix lloc on va ser assassinat. Dissenyat amb pedra ferrenya i adossat a la muntanya, el monument ha estat profanat diverses vegades amb pintades insultants. pels que odien la veritat històrica. Fins trencaren la creu de pedra que presidia el monument.

Hispania Martyr cada any, el 7 de febrer, organitza una trobada d’amics de Fra Polanco. Es recorda el vicari general i els pobres soldats occits, i es prega  pels màrtirs de la nostra terra. En primer lloc, pels quatre bisbes assassinats a Catalunya; el de Barcelona, el de Lleida, el bisbe auxiliar de Tarragona i el de Segorbe. També es prega pels 186 sacerdots màrtirs de la diòcesi de Girona i per la seva beatificació. Per tots els sacerdots, religiosos, religioses, pares de família, senyores i joventut cristiana, màrtirs de la fe. A curta distància del monument es troba el Santuari de Nostra Senyora de la Salut, de Terrades. santuari que es salvà providencialment de ser destruït al final de la persecució religiosa. L’exèrcit republicà utilitzava els temples de l’Alt Empordà, tots profanats, per magatzem de material de guerra procedent del port de Marsella. remès per Rússia. L’exèrcit republicà, abans de marxar a França, va fer explotar el material dipositat al castell de Figueres, causant una gran destrossa a la ciutat. També feren explotar el material dipositat a l’església de Llers, que provocà ferits i la destrucció quasi total de Llers. Igualment feren explotar el material dipositat a un magatzems d’Agullana, causant grans estropells. Finalment, intentaren fer explotar el material de guerra dipositat al Santuari de Nostra Senyora de la Salut. Estengueren una metxa fins a uns metres a fora de la porta de la plaça i l’encengueren. Un soldat anònim s’ho mirava d’amagat. En marxar les tropes de Líster corregué immediatament a apagar la metxa i salvà el santuari de la ruïna.

Avui, cantem amb fe a Maria, reina dels màrtirs:

Un bell Santuari

s’alça a l’Empordà

si voleu pujar-hi

donem-nos la mà.

Salut us demana

el poble fidel

i fent la sardana

guieu-nos al cel.

Feu que Catalunya

retorni a Déu

si de Crist s’allunya

Catalunya adéu.

Ave, Ave, Maria.

 

Francesc A. Picas, escriptor

El despreniment del beat Pere Tarrés

Pere TarrésPere Tarrés i Claret (Manresa 1905 – Barcelona 1950), a més de practicar un gran despreniment de diners en la seva atenció als malalts, exposava la pròpia vida per ells.

Respecte al primer aspecte, ja com sacerdot, es va preocupa pels malalts, especialment els més pobres, i com a delegat de la Càritas del seu temps crea i posa en marxa el sanatori clínica Mare de Déu de la Mercè per tenir cura dels malalts tuberculosos pobres (llavors no estava cobert per la Seguretat Social). I en morir, el seu patrimoni era sols d’uns pocs cèntims (“Vivències”, Francesc Raventós, Barcelona, 2015, pàg. 18).

Respecte al segon aspecte, es llegeix al mateix llibre el relat d’un testimoni que assegura que havent estat mobilitzat el beat Pere Tarrés com a metge al front durant la terrible guerra civil espanyola, atenia “no solament els ferits que li portaven al lloc de socors, sinó que moltes vegades anava a les mateixes trinxeres on hi havia ferits per atendre’ls, cosa que no tenia cap obligació de fer” (pàg. 28), posant així en risc la seva pròpia vida.

Ja abans de la guerra, als anys trenta, conten que quan visitava malalts pobres els deixava diners sota el seu capçal. En aquell moment, atenia gratuïtament un convent de religioses (pàg. 31).

Exercia la medicina com si fos un sacerdoci (pàg. 46). I diu el mateix beat Pere “Jo diria que el metge davant el malalt és com el sacerdot davant l’altar” (pàg. 54), veient doncs en el pacient el mateix Crist, víctima divina.

I al front comentava sobre el soldats malalts: “Aquests malalts són joves germans meus i els estimo. Em plau tractar-los com amics. Deu fer tant de temps que no han sentit una paraula dolça!”

I el seu amor a Déu i al malalt el portà, al final de la seva vida, no sols a tractar d’alleujar la malaltia des de fora, sinó a unir la seva sort a la del malalt, oferint-se a patir una greu malaltia i acceptant-la amb joia per amor a Déu i als germans. I deia: “M’he donat totalment sense reserves, plenament com a víctima; m’he abraçat a la creu de Jesús. Que faci de mi el que li plagui” (“Diaris íntims”, Pere Tarrés, Barcelona, 2000, pàg. 225). I es comenta a la mateixa font (pàg. 209): “La malaltia era greu, seria, llarga i dolorosa, i el ho sabia, i afrontava amb paciència constant l’intens dolor, dia per dia i hora per hora, joiós d’haver estat escollit per víctima, joiós que de la seva ofrena hagués trobat acollida en el si de Déu”.

Xavier Garralda, escriptor

Vídeo resum roda de premsa projecte Grafit dels Valors

Roda de premsa projecte Grafit dels valorsEn aquest enllaç del nostre canal de youtube es pot visionar el vídeo amb el resum de la roda de premsa sobre el projecte social, cooperatiu, col·lectiu i inclusiu que és el Grafit dels Valors, el primer fonament del qual és el mural que guarneix la persiana exterior de la Fundació Pare Esqué. També es denuncia l’estigmatització i la discriminació a la qual està sotmesa la fundació per part d’algunes persones del districte de Gràcia arran d’aquest projecte.