Homenatge al beat Anselmo Polanco, bisbe de Terol

El beat Fra Anselmo Polanco, bisbe de Terol, va ser assassinat el 7 de febrer de 1939 a les afores de Pont de Molins (Empordà) per les tropes que comandava Líster, coronel de l’exèrcit republicà, abans de passar vençudes a França.

En plena guerra, el desembre de 1937, en entrar l’exèrcit republicà a Terol, detingueren el senyor bisbe que estava acompanyat de diverses famílies refugiades als baixos de la Catedral, per salvaguardar-se de les bombes. Un brutal soldat arrencà el pectoral del senyor bisbe, amb greus insults a la creu. A Fra Polanco el van portar presoner a València, després a Barcelona i finalment, el portaren detingut a l’Empordà, camí de França.

En perdre la guerra, Líster com Companys, marxaren vençuts a França. Prèviament Líster cometé un gran crim. Assassinaren el bisbe Polanco i intentaren cremar el seu cos. També assassinaren el seu vicari general mossèn Felipe Ripoll, uns oficials i quaranta–tres soldats presoners de guerra. Una infàmia contra els drets humans

Acabada la guerra, les despulles del senyor bisbe van ser portades a Terol, on li han erigit un magnífic monument. Els soldats assassinats van ser enterrats al cementiri de Terrades.

El Cos d’Enginyers de l’Exèrcit Espanyol construí un monument al bisbe Polanco, al mateix lloc on va ser assassinat. Dissenyat amb pedra ferrenya i adossat a la muntanya, el monument ha estat profanat diverses vegades amb pintades insultants. pels que odien la veritat històrica. Fins trencaren la creu de pedra que presidia el monument.

Hispania Martyr cada any, el 7 de febrer, organitza una trobada d’amics de Fra Polanco. Es recorda el vicari general i els pobres soldats occits, i es prega  pels màrtirs de la nostra terra. En primer lloc, pels quatre bisbes assassinats a Catalunya; el de Barcelona, el de Lleida, el bisbe auxiliar de Tarragona i el de Segorbe. També es prega pels 186 sacerdots màrtirs de la diòcesi de Girona i per la seva beatificació. Per tots els sacerdots, religiosos, religioses, pares de família, senyores i joventut cristiana, màrtirs de la fe. A curta distància del monument es troba el Santuari de Nostra Senyora de la Salut, de Terrades. santuari que es salvà providencialment de ser destruït al final de la persecució religiosa. L’exèrcit republicà utilitzava els temples de l’Alt Empordà, tots profanats, per magatzem de material de guerra procedent del port de Marsella. remès per Rússia. L’exèrcit republicà, abans de marxar a França, va fer explotar el material dipositat al castell de Figueres, causant una gran destrossa a la ciutat. També feren explotar el material dipositat a l’església de Llers, que provocà ferits i la destrucció quasi total de Llers. Igualment feren explotar el material dipositat a un magatzems d’Agullana, causant grans estropells. Finalment, intentaren fer explotar el material de guerra dipositat al Santuari de Nostra Senyora de la Salut. Estengueren una metxa fins a uns metres a fora de la porta de la plaça i l’encengueren. Un soldat anònim s’ho mirava d’amagat. En marxar les tropes de Líster corregué immediatament a apagar la metxa i salvà el santuari de la ruïna.

Avui, cantem amb fe a Maria, reina dels màrtirs:

Un bell Santuari

s’alça a l’Empordà

si voleu pujar-hi

donem-nos la mà.

Salut us demana

el poble fidel

i fent la sardana

guieu-nos al cel.

Feu que Catalunya

retorni a Déu

si de Crist s’allunya

Catalunya adéu.

Ave, Ave, Maria.

 

Francesc A. Picas, escriptor

El Sant Evangeli, en llibre de butxaca. Edicions de 1912, 1926 I 2012

El pare Ignasi Casanovas i Camprubí fundà el 1913 el Foment de Pietat Catalana per divulgar el llibre catòlic català i contrarestar la campanya d’ateisme que en aquells anys impulsaven elements polítics. El 1926 edità trenta mil exemplars del Sant Evangeli en format de butxaca. El cardenal Francesc Vidal i Barraquer hi escriví el pròleg: “L’Evangeli hauria de ser el primer, en tots els prestatges de les llibreries familiars i en la taula o reclinatori de tota persona pietosa; llibre diví que hauria de portar tothom a la butxaca, com a primer element de vida espiritual”.
També figurava a l’Evangeli de 1926 el pròleg del que fou bisbe de Vic, venerable Josep Torras i Bages, extret de l’edició de “El Sant Evangeli” publicat el 1912 pel Dr. Marti Serra. Escrivia el Dr. Torras i Bages: “Jesús i l’Evangeli són una mateixa cosa. Llegeix i medita amb fe i humilitat, com qui escolta el mateix Déu que et parla”.
Actualment, com és de suposar, aquesta edició està esgotada. Han passat prop de cent anys. Es possible que algunes cases guardin un exemplar. Cal recordar que el 1936 Catalunya sofrí una dura i sagnant persecució religiosa i moltes famílies, acusades de catòliques, van veure com els seus habitatges foren vilment registrats per les patrulles de control del Comité Central de Milícies Antifeixistes i patiren espoliacions de llibres i imatges i usurpacions de béns de diversos valors. També en aquells anys, les famílies cristianes reberen amb amenaces l’ordre d’entregar al comitè roig els llibres que parlessin de Déu. Imatges i llibres arrabassats pels milicians entre plors de les nostres mares van ser cremats a les places dels pobles.
El pare Ignasi Casanovas fou assassinat durant la revolució anarcomarxista del juliol de 1936. Jaume Estruch, de l’Ametlla de Merola, un obrer tèxtil, cristià de gran cultura, intentà salvar els llibres de la seva biblioteca i els amagà a la barraca de la vinya del seu pare, transportats en carretons dissimulats. Però el comitè de Navàs ho descobrí, el detingué, i a la mateixa vinya amb una llauna de gasolina calaren foc als llibres. Jaume Estruch no fou afusellat a la pròpia vinya gràcies a la intervenció del president del comitè de l’Ametlla. Podia haver estat un màrtir del Sant Evangeli.
Amb tristesa recordem que el comitè de Navàs, la nit del 6 d’octubre de 1934, col•laborà en la revolució iniciada per Companys a Barcelona. i assassinaren al senyor rector, mossèn Josep Morta, actualment en vies de beatificació. La revolució fou sufocada a Barcelona la mateixa nit. En les breus hores que durà, els col•laboradors anarcomarxistes cremaren els temples de Navàs, Vilafranca del Penedès, Morell, Mataró i altres. A Astúries, els socialistes es sumaren a la revolució. Allí durà deu dies i foren assassinats 34 eclesiàstics, alguns d’ells, avui beatificats. El senyor bisbe d’Oviedo, Joan Bta. Luis Pérez es trobava malalt a Pola de Gordon. En donar-li la noticia, va perdre la paraula del disgust i morí a Madrid al mes just de la terrible revolució.
Recordem que el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, en la quaresma del 2012 va editar deu mil exemplars en català i deu mil en castellà de l’Evangeli segons Sant Marc, en format de butxaca.

 

Francesc a. Picas, escriptor

S’acosta la festa de Nadal

El desembre és un mes dedicat per a les famílies. Per Nadal avis, pares, fills i néts es reuneixen entorn d’una taula ben parada. Abans de dinar, els petits fan cagar el tió amb gran cridòria. Una popular tradició nadalenca. Les iaies encenen els llums del pessebre familiar i les mares porten a taula una olla amb la deliciosa escudella nadalenca. El pare prepara el vi i l’avi obra una ampolla de cava.
Si hi ha algun malalt a la família, per Nadal es troba confortat, ben acompanyat. El dia de Nadal és un moment propici per passar-lo junts avis, àvies i tietes. Quin goig si les persones grans poden celebrar el Nadal envoltats de fills, néts i renéts.
Tots els pobles i ciutats de Catalunya per Nadal es vesteixen de festa i de llum. Molts carrers s’il•luminen amb figures al•legòriques, Nadal es celebra a tots els pobles de la terra que històricament han estat influenciats per la cultura cristiana. Fins i tot les persones que han deixat de banda les creences i les pràctiques religioses… Tothom considera Nadal com una festa essencialment familiar i la celebren a taula amb lluminàries i gatzara.
Nadal vol dir pau. Pau en els cors, pau a les famílies, pau a totes les nacions de la terra, especialment les de l’Àsia occidental on s’hi celebrà històricament el primer Nadal.
En les festa de Nadal tots els pobles i ciutats de Catalunya col•laboren generosament en la recollida d’aliments. Càritas recorda que en el món hi ha molts nens i nenes que no saben que és Nadal, que potser han perdut els pares en guerres i lluites internes, que, pobrets, ningú no els ha explicat que fa dos mil anys en un humil pessebre de Betlem va néixer un infantó, el Jesuset, fill de Déu i de la Verge Maria, que va venir al món perquè els homes fossin més bons, més honrats, que tothom tingués feina i treball i que no faltés pa a taula, i qui diu pa, vol dir pollastre, costelles a la brasa, torrons, neules i un tortell de pinyons i xocolata.
Els catalans amants de les tradicions celebren la Nit de Nadal amb assistència a la missa del Gall. Molts centres culturals organitzen per aquelles festes pastorets i pessebres. Les cançons nadalenques, plenes de dolcesa, figuren en els programes dels orfeons i de les corals. Les famílies canten davant dels seus pessebres delicioses nadales. Fer pastorets vol dir representar en un teatre les escenes del naixement de l’infant Jesús. Recordar els pastors que l’anaren a adorar i li portaren presents, recordar els àngels que en aquella nit cantaren pels espais “Glòria a Déu a les Altures i a la terra pau als homes de bon cor.”
Què demanarem al noi de la mare per Nadal quan l’anirem adorar al peu de l’altar? Li demanarem que a cap família no li falti pa a taula. Que Catalunya trobi el camí de la prosperitat. Que la crisi econòmica i la corrupció s’apartin de casa nostra. Que retorni el treball a les fàbriques, als tallers, que els artesans es guanyin la vida, que el comerç sigui florent, que la joventut trobi feina en els seus estudis i professions. Que els jubilats i les vídues tinguin unes pensions dignes. Que per Nadal tothom pugui gaudir d’una bona taula, un bon torró, un bon vi i un cava espumós. Que no falti salut.
Nadal de 1936. El 20 de juliol de 1936 s’implantà una violent persecució religiosa a tot Catalunya. Els anys 1936, 1937 i 1938 la festa de Nadal fou esborrada del calendari. Una dura bufetada al poble català. En cap església es pogué celebrar el Nadal. Els temples van ser tancats i profanats, els altars, cremats i les imatges, destruïdes.
A cap teatre es pogueren representar pastorets. Les famílies no van poder fer pessebres ni gaudir de la tradició del tió i la festa de Reis. Plens de temor, van cantar en veu baixa dintre de casa cançons nadalenques, van resar el sant rosari amb les portes tancades per temor a un registre. Alguns sacerdots van celebrar clandestinament la missa del Gall en una habitació entre amics, en una casa de pagès o dintre d’una cova al bosc. D’altres màrtirs de la fe ho van fer envoltats dels àngels, al Paradís.
En aquells anys tota la nostra història i les nostres tradicions foren trossejades. Els governants, Lluís Companys era president de la Generalitat, es van dir demòcrates i defensors de la llibertat. Una falsedat. Una vergonya per Catalunya.

Francesc A. Picas, escriptor

Déu existeix! Una Catalunya cristiana

Una funesta campanya atea pretén negar l’existència de Déu.  És de justícia recordar que la humanitat, des de l’antigor, ha cregut en un Déu que regeix la vida dels homes.

 

A nosaltres, els cristians, ens ho ha confirmat Jesucrist, fundador de l’Església. Milions de persones han cregut i creiem en un sol Déu, Pare totpoderós, Creador del Cel i de la Terra. i confiem en la resurrecció, i en la vida perdurable.

 

Negar l’existència de Déu és com negar l’existència del sol en un dia núvol. El núvol de l’ateisme mai no podrà eclipsar la veritat de l’existència de Deu, ni les seves lleis. Déu existeix, i és tan cert com l’aire que respirem, i com surt el sol cada dia. Un Déu forjador de totes les meravelles de l’univers. Un Déu que és Amor i Pau. Un Déu que ajuda a fer feliç a l’home. Que propugna la concòrdia entre els humans, la justícia, la defensa de la gent senzilla, el progrés de les nacions, que la tècnica i la medecina arribin a tothom. Un Déu que ens ha promès la felicitat eterna.

 

L’ateisme vol amagar l’existència de Déu sota un núvol polític. Però Déu és darrera el núvol, agradi o no agradi, i governa el món, la vida i la mort. L’home s’enganya quan amaga el cap sota l’ala de l’ateisme, per viure sense la llum de Déu.

 

Els catòlics creiem en Jesucrist, Fill del Pare. Creiem en l’Esperit Sant i en la Santa Mare Església. La revolució atea-marxista del 1936 va buidar els temples de Catalunya a sang i a foc. Actualment intenta buidar-los amb campanyes funestes negant Déu, desprestigiant l’Església, falsificant la història de Jesucrist, i propugnant uns costums i lleis atees, desintegradores de la família i de la Pàtria.

 

A Catalunya tornarem a omplir els temples quan els infants trobin l’escalf de la Fe en les famílies. Quan aprenguin catecisme de petitets, quan coneguin l’existència de Déu i estimin la Verge Maria, mare del Déu-Infant. Quan els Manaments que Jahvé donà a Moisès regeixin les lleis de les nacions.

 

Desitjaríem que a les escoles, a la família, al carrer, a la Constitució es respectés el nom de Déu. Voldríem que la llengua catalana fos neta de mots i frases grolleres a la televisió, a les famílies, als llocs de treball, als camps de futbol. La Catalunya de l’edat mitjana, la Catalunya de Jaume Primer i de Sant Ramon de Penyafort, era una Catalunya cristiana. Un estil de Pàtria que un gran nombre de catalans voldríem avui.

 

Francesc A. Picas