Abans de deixar definitivament l’Obra Cultural Mariana (OCM), em sento en l’obligació de dir unes paraules de comiat. És un comiat amarat d’un xic de melangia, perquè han estat uns anys d’intercanvi amistós. És una amistat que se m’ha ofert i a la que he procurat correspondre.
Ara recordo que el tan estimat Pare Esqué, després d’haver-me convidat uns anys a acompanyar-lo en els seus pelegrinatges a Lourdes, em va demanar, a l’octubre del 1995, de col·laborar en la redacció de la Revista, i ho vaig fer escrivint una sèrie d’articles amb el tema de Maria, guia que ens guia, pres del lema que sempre figura a la Revista. Això va durar fins al març de 1997 en què sentint-se molt mancat de salut volia traspassar en mi tota la direcció de l’Obra Cultural Mariana. Vaig dir-li que ell sempre seria el Director mentre visqués. Tan sols consentia, de part meva, el títol de Sots-Director amb totes les facultats que volgués otorgar-me. Des d’aleshores m’he ocupat de redactar l’Editorial i de recopilar i revisar els materials per cada número.
Quan va ocórrer la seva mort, el dia 8 de novembre del 2002, se’m va demanar que passés a Director de la Revista i Consiliar de l’Obra Cultural Mariana. Recordo que per al gener del 2003, vaig organitzar un número extraodinari dedicat totalment a la figura del P. Esqué amb la col·laboració dels redactors d’aquell temps i els títols: Sense el Pare Esqué, Editorial del P. Anton Mª Sánchez. Gràcies, Pare Esqué, del P. Xavier Moix. L’últim branquilló, del Sr. Manuel Esqué i Esqué, nebot i llavors President de l’OCM. Un pom de roses, del Sr. Joan Naboa, Com vaig conèixer un gran amic, del Sr. Josep Mª Vilarrúbia-Estrany, En record i memòria del nostre estimat Pare Esqué, de la Sra. Montserrat Llopart, En el funeral del Pare Esqué, de la Sra. Montserrat Vernet, Homilia del dia de l’Enterrament, del P. Ramon Olomí, Superior Provincial dels Claretians, El Pare Esqué ens relata un miracle moral, del Sr. Xavier Garralda, El Pare Esqué morí als braços de Maria, del Sr. Francesc Picas, Evocació durant la Missa exequial, del Sr. Ramón Soriano, President de la Fundació Pare Esqué,Trobarem a faltar la teva presència, de la neboda Irina Soriano i Esqué, El meu cor el recorda, de la Sra. Mercè Garrote, aleshores Secretària de l’OCM.
Com que, per la meva part, continuava jo l’obra del Pare Esqué, se’m va voler fer un homenatge dedicant-me una placa platejada, que deia textualment:
“Al P. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F. en agraïment per la seva vinculació i dedicació a l’OCM.
Barcelona, 18 d’octubre de 2003.”
La conservo amb gran afecte i emoció.
Però han anat passant els anys, ja ho sabem que l’OCM va tenir bona embranzida pel carisma personal del P. Esqué. Però a hores d’ara molts dels seus seguidors i admiradors ja són morts o molt acabats. Jo mateix, com deia a l’Editorial del maig passat, ja tiro cap a la vuitantena i em sento molt esgotat per seguir dirigint la Revista. Per això presento la meva renúncia. Sé que el Sr. Jordi Morillas, actual President de l’OCM, amb el seu dinamisme, està buscant una alternativa i, si es trobava un altre sacerdot per al servei espiritual, li cedeixo el lloc que he tingut fins ara.
També se’n viu de records. Vull agrair totes les mostres d’afecte i confiança que he rebut. Les forces se m’en van, però l’afecte i l’amistat queden per sempre. De tot cor.
Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
El no. 267, març-abril 2016, de la revista Obra Cultural Mariana ja està a la seva disposició amb els articles dels diferents redactors i amb l’agenda d’activitats.
Ens dol comunicar el traspàs del nostre amic, simpatitzant i patró fundador de la Fundació Pare Esqué, el Sr. Pedro Gordillo Parra, el proppassat dia de Reis, el 6 de gener.
FUNDACIÓ PARE ESQUÉ 