El valor del consum responsable i l’esclavitud

consum conscient responsable transformador i esclavitudLlegeixo a La Contra del diari La Vanguardia del 22 d’abril passat una entrevista al Sr. Ehsan Ullah Khan, qui “només” porta cinquanta anys ajudant a alliberar esclaus, nens i nenes principalment. Sí, llegeixen bé, cinquanta anys ajudant a alliberar esclaus. Si algú es pensava que el final de l’esclavitud es va acabar amb el decret abolicionista de l’any 1863 del president d’EEUU d’aleshores, Abraham Lincoln, anava errat, jo el primer.

En l’actualitat, i en molts països, existeixen milions, no milers, milions d’esclaus. Un dels casos és el que succeeix en certs països asiàtics, com relata l’article de La Vanguardia, on fins i tot famílies senceres són esclavitzades, de generació en generació. Tots són ma d’obra barata pel sector tèxtil i pel sector de la construcció principalment. Estan sotmesos a les vexacions i crims més horripilants que un es pugui imaginar. I a canvi de què? Doncs a canvi de que un maó per construir una casa costi molt i molt barat, o que una samarreta valgui 2 euros en lloc dels 10 ó 15 euros o més que hauria de valdre.

Quan comprem un article, és evident que tots mirem la relació qualitat/preu, i degut a la crisi que encara sofrim, mirem especialment el preu. Tots sabem que no hi ha duros a quatre pessetes, però a vegades ho fem veure. I per això hem de poder exercir un consum responsable quan estem davant d’una opció de compra. El consum responsable és també un valor. Saber qui surt beneficiat d’aquell article, bé o servei és quelcom que ens hauria de preocupar i que ens hem de qüestionar. Podem cercar altres opcions, doncs sempre hi ha més opcions de consum responsable, però s’han de cercar i trobar, com comprar articles amb l’etiqueta de comerç just, com associar-se amb entitats de consum responsable, com negar-se a comprar segons quins articles, bens o serveis, perquè estan fabricats en països amb ma d’obra esclavitzada, o simplement no consumir pel simple fet de consumir.

Anuncis

El valor de la reflexió, de Regina Brett

El #valor de la reflexióRegina Brett. Aquest és el nom de l’autora de les frases que publiquem al primer editorial d’aquest acabat d’estrenar 2017. A Regina Brett li van diagnosticar un càncer de pulmó, fet que li va produir la necessitat de reflexionar sobre el que havia après de la vida i compartir amb tothom aquells descobriments que la van fer aferrar-se a la felicitat. D’aquí sorgiren 50 lliçons que publicà a la seva columna habitual al diari Cleveland Plain Dealer i que ha estat, fins ara, la columna més sol·licitada d’aquest diari.

  • La vida no és justa, però tot i així és bona.
  • La vida és massa curta per perdre el temps lamentant-se.
  • La teva feina no et cuidarà quan estiguis malalt. Els teus amics i la teva família sí. Estigues-hi en contacte.
  • No has de guanyar cada discussió. Has d’estar d’acord amb no estar d’acord.
  • Plora amb algú. Alleuja més que plorar sol.
  • Quan es tracta de xocolata, la resistència és inútil.
  • Fes les paus amb el teu passat perquè no t’arruïni el present.
  • No comparis la teva vida amb la d’altres. No tens ni idea de com és la seva travessia.
  • Si una relació ha de ser secreta, millor no tenir-la.
  • Respira profundament. Això calma la ment.
  • Elimina tot el que no sigui útil, bonic o alegre.
  • Mai no és massa tard per tenir una infantesa feliç. Però la segona només depèn de tu.
  • Quan es tracta de perseguir allò que estimes de la vida, no acceptis un no per resposta.
  • Encén les espelmes, utilitza els llençols bonics, posa’t els vestits cars. No els guardis per a una ocasió especial. Avui és aquest dia especial.
  • Sigues excèntric ara. No esperis a ser vell.
  • L’òrgan sexual més important és el cervell.
  • Ningú és responsable de la teva felicitat, només tu.
  • Emmarca tot suposat desastre amb aquestes paraules: “D’aquí a cinc anys, importarà això?”
  • Perdona-ho tot a tothom.
  • No t’afecta el que els altres pensen de tu. Ni et preocupis per això.
  • El temps ho cura gairebé tot.
  • Per més bona o dolenta que sigui una situació… algun dia canviarà!!!
  • No et prenguis res massa seriosament.
  • No qüestionis la vida. Només viu-la i aprofita-la al màxim avui.
  • Arribar a vell és millor que l’alternativa… “morir jove”.
  • Tot el que veritablement importa al final és que hagis estimat.
  • Surt cada dia. Els miracles s’esperen a tot arreu.
  • Si ajuntéssim els nostres problemes i veiéssim els munts dels altres, voldríem els nostres.
  • L’enveja és una pèrdua de temps. Tu ja tens tot el que necessites.
  • El millor està encara per arribar… tingues fe i endavant.
  • No importa com et sentis… arregla’t i presenta’t.
  • Cedeix.
  • La vida no està embolicada amb un llaç, però segueix sent un regal.

Jordi Morillas
Gerent Fundació Pare Esqué
President Obra Cultural Mariana

Crida en defensa dels valors

mural Grafit dels valorsCom és conegut, l’objectiu fundacional principal de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana és la difusió dels valors cristians en la societat d’avui. Aquest lema ens ha acompanyat en totes les nostres activitats des de que el sant pare Joan Pau II l’oferís com a mandat al Pare Esqué a l’any 1984: forma part de la capçalera de la nostra revista, forma part de tots els resums i explicacions que fem de la fundació, és el motor dinamitzador del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, que atorga beques educatives i ajuts socials a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys i a entitats infantils-juvenils i de la gent gran i, recentment, ha estat el motiu del mural Grafit dels Valors, que guarneix la persiana de la sala d’actes de la fundació, a Barcelona.

També, com entitat que intenta estar en continua actualització, respectuosa amb tothom i oberta a tothom, hem adaptat una mica el nostre lema per donar cabuda a tothom, ampliant el missatge de la difusió dels valors a la realitat actual de la nostra humanitat. Com sabeu, i jo mateix he repetit moltes vegades, els valors, els bons valors, els valors positius que ajuden i sumen a crear una societat més justa i millor, no són patrimoni d’una única vessant religiosa, sinó que són patrimoni de la humanitat. Els valors bons els trobem al cristianisme, a la religió musulmana, a la budista, a la jueva, a la hindú i a tantes altres. I també els trobem en les societat aconfessionals. I el millor de tot és que es tracta dels mateixos valors: amor, tolerància, respecte, esforç, generositat, solidaritat i tants i tants altres.

Recentment la fundació ha posat en marxa el projecte Grafit dels Valors. Un projecte de caràcter social que implica a diferents entitats i que és una crida a la difusió dels bons valors. La primera pedra d’aquest projecte ha estat el mural Grafit dels Valors. Un mural que en aquests moments està amenaçat per l’Ajuntament de Barcelona, i en concret pel districte de Gràcia. I per això volem fer una crida, perquè ens ajudeu en la defensa dels valors, dels bons valors, i del mural Grafit dels Valors. Dimecres 30 de març a les 11.00 h del matí hem convocat una roda de premsa amb diferents mitjans de comunicació -premsa escrita, ràdio i TV- a fi d’ explicar-los-hi el projecte Grafit dels Valors i també exposar els «pals a les rodes» que l’ajuntament està posant en aquest projecte. Us fem una crida perquè sigueu presents el dimecres a les 10:45 h, quinze minuts abans de les onze, al costat de la persiana que dona al passatge Llavallol i a la plaça de la Sedeta, perquè doneu recolzament presencial en defensa dels valors en la societat d’avui. Us hi esperem!!

Jordi Morillas
Gerent Fundació Pare Esqué
President Obra Cultural Mariana

El valor d’un mural

mural Grafit dels valorsQuan les coses es fan en comunitat, amb l’ajut i l’esforç de tots, els resultats són sempre positius.

Un exemple de treball comunitari ha estat el mural que hem anomenat Grafit dels valors. I l’hem anomenat així perquè aquest mural és, en principi, una obra temporal que guarneix la persiana exterior de la sala d’actes de la Fundació Pare Esqué, que dona al passatge Llavallol i a la plaça de la Sedeta, al barri del Camp d’en Grassot, a Gràcia, Barcelona. L’objectiu final és pintar un grafit de debò amb els mateixos motius que el mural. Per assolir aquesta fita encara hem de superar molts obstacles, entre ells les estrictes, i a vegades fora de lloc, reglamentacions de l’Ajuntament de Barcelona, a conseqüència de les quals hem de trobar un arquitecte que ens visi el projecte. Mentrestant tenim el mural, una obra temporal en un temps contemporani. Penjar el mural i organitzar l’acte d’inauguració posterior coincidint amb l’encesa dels llums de Nadal tampoc ha estat exempt de dificultats. Però totes les dificultats han estat superades gràcies a la col·laboració i el suport de la comunitat, de persones i entitats amb noms i cognoms. I precisament per aquest motiu, curiosament, el propi mural Grafit dels valors ha esdevingut un símbol de valors en sí mateix. Ja no es tracta únicament d’un instrument de difusió de valors, d’una pancarta publicitària com n’hi ha tantes. El mural s’ha convertit en un símbol de treball comunitari, de solidaritat, de suport, d’esforç, de tenacitat, de responsabilitat i tot. El mural Grafit dels valors és de tots i és per a tots.

Volem agrair-vos a tots el vostre continuat suport, la vostra complicitat, perquè gràcies a ella hem trobat la força per continuar endavant i superar les dificultats. I més directament a Orestes Vázquez, autor del mural; a la dissenyadora npotrony, que ha fet el retoc final; a Cristina i Marta Gutiérrez, guanyadores en la categoria A de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, doncs el mural està basat en el seu treball i en la seva idea de les polseres dels valors. I gràcies també a les entitats i empreses que han col·laborat en la realització i/o en el seu finançament: Associació de Comerç i Serveis Claret, Associació de Comerciants Nova Travessera, Forn de Pa Europa, Valors – projectes educatius, Menjadors Educatius, Tritècnics, Farmàcia Bardera, Tintea – Joanic, Les Titelles de Gràcia, Sofitec, Art i Paper – Copisteria, Mumus – Cofee & Cake, el Globo d’en German i Singers by Rock Factory.

Feliç any 2016!

 

El valor de l’amor

pulsera

Una de les polseres dels valors més demandades és la de l’AMOR. La polsera de l’AMOR triomfa d’igual manera que l’amor triomfa en la majoria de les nostres activitats quotidianes. Molta literatura, reflexions i coses s’han dit i escrit sobre l’AMOR. En el fons, l’AMOR és el motor de les nostres activitats i en tenim moltes expressions dia rere dia: l’AMOR per la família és energia per a realitzar el treball dur de cada dia; l’AMOR pels amics ens dibuixa el somriure; l’AMOR per la societat ens promou ser solidaris amb els més desvalguts i a treballar en favor de la pau.

També és cert que l’AMOR té aspectes negatius. L’AMOR en excés per les coses materials i immaterials, com els diners i el poder, no aporten resultats gaire positius a la societat i és més aviat causa de disputes i de grans conflictes bèl·lics. Ja ho diuen els historiadors i pensadors socioeconòmics, darrera de tot conflicte, darrera de tota guerra, gran o petita, sempre sempre trobarem una de les següents raons: una molt greu afronta personal o una disputa per diners o poder.

Jesús ens va deixar dit: “Estimeu-vos els uns als altres, com jo us he estimat”. No ho deia per dir. No ho deia sense cap raó aparent. Ell ja era conscient de que l’AMOR en excés per les coses materials provoca conflictes en la societat i consumeix el més fort dels esperits. I davant d’això, només hi ha una medicina: estimar als altres, l’AMOR per les persones, l’AMOR per la societat, l’AMOR pels animals, l’AMOR per la natura. El valor de l’AMOR, de l’AMOR en positiu, aplicat en el dia a dia, ens condueix a una societat més justa i millor. Estimem, abracem, somriguem, ajudem, repartim AMOR.

Afectuosament,

Jordi Morillas
Gerent Fundació Pare Esqué
President Obra Cultural Mariana

Comiat

Abans de deixar definitivament l’Obra Cultural Mariana (OCM), em sento en l’obligació de dir unes paraules de comiat. És un comiat amarat d’un xic de melangia, perquè han estat uns anys d’intercanvi amistós. És una amistat que se m’ha ofert i a la que he procurat correspondre.
Ara recordo que el tan estimat Pare Esqué, després d’haver-me convidat uns anys a acompanyar-lo en els seus pelegrinatges a Lourdes, em va demanar, a l’octubre del 1995, de col·laborar en la redacció de la Revista, i ho vaig fer escrivint una sèrie d’articles amb el tema de Maria, guia que ens guia, pres del lema que sempre figura a la Revista. Això va durar fins al març de 1997 en què sentint-se molt mancat de salut volia traspassar en mi tota la direcció de l’Obra Cultural Mariana. Vaig dir-li que ell sempre seria el Director mentre visqués. Tan sols consentia, de part meva, el títol de Sots-Director amb totes les facultats que volgués otorgar-me. Des d’aleshores m’he ocupat de redactar l’Editorial i de recopilar i revisar els materials per cada número.
Quan va ocórrer la seva mort, el dia 8 de novembre del 2002, se’m va demanar que passés a Director de la Revista i Consiliar de l’Obra Cultural Mariana. Recordo que per al gener del 2003, vaig organitzar un número extraodinari dedicat totalment a la figura del P. Esqué amb la col·laboració dels redactors d’aquell temps i els títols: Sense el Pare Esqué, Editorial del P. Anton Mª Sánchez. Gràcies, Pare Esqué, del P. Xavier Moix. L’últim branquilló, del Sr. Manuel Esqué i Esqué, nebot i llavors President de l’OCM. Un pom de roses, del Sr. Joan Naboa, Com vaig conèixer un gran amic, del Sr. Josep Mª Vilarrúbia-Estrany, En record i memòria del nostre estimat Pare Esqué, de la Sra. Montserrat Llopart, En el funeral del Pare Esqué, de la Sra. Montserrat Vernet, Homilia del dia de l’Enterrament, del P. Ramon Olomí, Superior Provincial dels Claretians, El Pare Esqué ens relata un miracle moral, del Sr. Xavier Garralda, El Pare Esqué morí als braços de Maria, del Sr. Francesc Picas, Evocació durant la Missa exequial, del Sr. Ramón Soriano, President de la Fundació Pare Esqué,Trobarem a faltar la teva presència, de la neboda Irina Soriano i Esqué, El meu cor el recorda, de la Sra. Mercè Garrote, aleshores Secretària de l’OCM.
Com que, per la meva part, continuava jo l’obra del Pare Esqué, se’m va voler fer un homenatge dedicant-me una placa platejada, que deia textualment:
“Al P. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F. en agraïment per la seva vinculació i dedicació a l’OCM.
Barcelona, 18 d’octubre de 2003.”
La conservo amb gran afecte i emoció.
Però han anat passant els anys, ja ho sabem que l’OCM va tenir bona embranzida pel carisma personal del P. Esqué. Però a hores d’ara molts dels seus seguidors i admiradors ja són morts o molt acabats. Jo mateix, com deia a l’Editorial del maig passat, ja tiro cap a la vuitantena i em sento molt esgotat per seguir dirigint la Revista. Per això presento la meva renúncia. Sé que el Sr. Jordi Morillas, actual President de l’OCM, amb el seu dinamisme, està buscant una alternativa i, si es trobava un altre sacerdot per al servei espiritual, li cedeixo el lloc que he tingut fins ara.
També se’n viu de records. Vull agrair totes les mostres d’afecte i confiança que he rebut. Les forces se m’en van, però l’afecte i l’amistat queden per sempre. De tot cor.

Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

Editorial – La família

Emmarquem aquest Any Nou 2015 amb el Sínode de Bisbes sobre “Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelització”. Sens dubte que la família travessa una crisi de proporcions majúscules no sols a Occident, sinó a tot el món. Per això mateix genera una càrrega de sofriment a milions de persones amb un impacte devastador en la societat. Així, doncs, davant d’aquest repte, cal trobar una sortida que sigui humana, i per això mateix, també cristiana.

D’això n’és ben conscient el nostre sant Pare Francesc. Ell defineix la família com les totxanes de la societat. Va ser a mitjan setembre passat, quan el sant Pare Francesc va oficiar per primera vegada, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, el matrimoni simultani de vint parelles. Entre elles n’hi havia alguna que ja vivien junts o que fins i tot hi tenien fills. Aquest gest que es produïa tres setmanes abans que s’iniciés l’Assemblea dels Bisbes va ser considerat pels observadors vaticans com una nova prova de la defensa del Papa argentí d’una Església misericordiosa.

En el document preparatori del debat que s’havia de tenir durant el Sínode, ja es presentaven uns temes que semblaven nous fins ara pocs anys tal com són les parelles de fet, les del mateix sexe, les famílies monoparentals, la poligàmia, els mètodes anticonceptius com també la qüestió dels divorciats que volen rebre l’Eucaristia.

S’ha recollit una molt àmplia documentació sobre aquests assumptes, però el que és molt nou és que el sant Pare Francesc ha volgut escoltar no sols els bisbes i teòlegs, sinò també les mateixes famílies. En tot cas, és molt d’agrair aquesta voluntat del nostre sant Pare de voler escoltar directament els esposos, que són els veritables protagonistes d’aquesta institució fonamental com és la família, l’espai privilegiat per a construir la civilització de l’amor i punt de partença per al diàleg amb el món.

I tenim un punt molt decisiu per al futur de la família cristiana. Em refereixo a la iniciació en la fe dels petits de la casa. Això de sembrar la llavor de la fe en el sí de la llar no és pas una tasca fàcil en aquests temps que corren. És primordial el testimoni dels pares, però també que donin una formació adequada. I cal dir que en aquest desafiament ambiciós, no solament s’hi juga l’educació de la fe dels fills, sinó també la pròpia vocació baptismal i matrimonial dels mateixos pares.

Ha arribat, doncs, el moment d’assumir que la fe no és cosa que ja s’hereta, sinó que cal transmetre-la.

Anton Ma. Sánchez Bosch, C.M.F.