Curtmetratges que hem d’usar per ensenyar valors als nens/es

Ens fan arribar aquest llistat de curtmetratges que ensenyen valors i que podeu veure amb els vostres fills/es, alumnes i/o amics/gues i que poden ensenyar sobre aspectes importants com són el respecte, l’enveja, la lleialtat, l’autoestima i altres.

Sobre l’amistat
Parcialment nuvolat (Partly Cloudy), de Disney Pixar (2009) – 5’49”

Sobre el treball en equip
La lluna (The Moon). Disney Pixar (2011) – 6’56”

Sobre la tolerància i el respecte
Ocellets (For the birds). Pixar (2000) – 3’25”

Sobre la importància d’entendre i respectar els drets dels altres
El pont (Bridge) – 2’45”

Sobre les nostres no limitacions
El circ de la papallona (The Butterfly Circus) (2009) – 21’08”

Sobre la pressió per complir els estereotips femenins
Cara de nina (Doll face) (2005) – 4’12”

A no perdre la il·lusió
T’atreveixes a somniar? – 7’28”

Sobre l’ús que fem de la tecnologia i com la mateixa ens esclavitza
Ximplets (Idiots) – 4’04”

L’homilia de l’esperança

Algú pensarà que no tinc imaginació, doncs moltes vegades faig referència a l’homilia de Mossen Anton, d’Arbeca.  I és que les seves homilies m’omplen molt, doncs són molt properes i toquen de peus a terra.  Aquest Dissabte va parlar de l’esperança, quelcom que mai no hem de perdre, doncs ens dona força i optimisme per continuar endavant.

Tres funerals i la crisi

“Des de que em fico al llit, que vull que es faci de dia, doncs noto un frenesí i em fa por la nit”.  D’aquesta manera introduïa, el rector, l’homilia en el tercer funeral del dia d’avui, a Arbeca.  Tres funerals.  He assistit al tercer, de l’Armando, el veí del davant.  Ho introduïa d’aquesta manera per expressar el dolor i l’angustia que sent l’Isabel per la pèrdua de l’Armando.  No voldria pas que pensessis que, per aquest escrit, estic trivialitzant el patiment dels familiars i amics de l’Armando.  Al contrari, em poso al seu costat.  Tots, també, coneixem aquesta sensació d’una manera o altra.  Més endavant, el rector afegia: “No ens aclaparem pel dolor.  Continuem avançant.”. 

 

M’he quedat amb aquestes dos missatges, amb aquestes dues reflexions.  I no he pogut evitar comparar-ho amb la tan comentada crisi econòmica i financera actual, i reflexionar-hi, altre cop, al respecte.  I disculpa que torni al treure el tema de la crisi i el torni a relacionar amb l’homilia d’Arbeca.  No és cap insistència.  Ha sortit així.

 

En moments de crisi, no podem amagar el cap sota l’ala.  Certament, al principi és així.  Hem rebut un cop tan fort, que ens tomba.  Però ens hem d’aixecar, hem de continuar lluitant, cap endavant, sense rendir-nos ni defallir.  “No ens aclaparem pel dolor.  Continuem avançant.”.  Reflexiona al respecte.

 

I un altre dia parlaré d’altres crisis, com la crisi de valors.

L’homilia d’Arbeca i la crisi actual

Avui hem cel·lebrat misa a Arbeca i hem coincidit amb la cel·lebració dels 100 anys d’una veïna, la Concepció.  En mosén Anton explicava que hi ha tres grans raons per viure i cel·lebrar la vida:

1. La mateixa vida

2. Poder estimar a altres

3. Poder ser estimats

Finalitzava indicant que, com deia Sant Pau, sempre ens hem de mostrar alegres.  I és un SEMPRE, sense excepcions.  Reflexionem molt sobre aquest missatge.  Sobretot ara, en temps de crisi.