Vols ser una persona alegre?

Dóna a cadascú el que és seu, el seu dret: sigues just. No robis, ni et quedis amb coses alienes. Renuncia a la venjança i no siguis rancuniós. Per aquí comença el camí de l’alegria.

Sigues agraït a qui et va fer bé i guarda els seus ensenyaments. Torna bé per mal i supera els favors que vas rebre. Si ets compassiu amb qui pateix i no trigues a ajudar-lo, experimentaràs una sana alegria. Dóna la mà al caigut que necessita ajuda per seguir endavant. Ofereix un rostre amable i somrient amb el que pateix: Si pel seu honor el teu honor exposes… no ets lluny de la veritable alegria.

Si segueixes el camí que Déu t’ha marcat; si intentes escampar alegria al teu voltant; si no menysprees ningú i ajudes tothom; aleshores colliràs alegria.

Si ets suport físic i moral per a l’ancià i el malalt; si ets ric per al pobre; si ets poderós per al desemparat, si portes pau, concòrdia, bondat, amabilitat, ajuda, l’alegria serà present en el teu interior i en el teu exterior.

Si saps suportar per amor les injúries i els mals; si buides del interior l’amor propi exagerat i agut; si converteixes el teu servei en amor a Déu i als homes; aleshores ja ets una persona alegre.

Joan Cassià (Dobrudja,360-Marsella, 430), monjo i escriptor llatí cristià, diu que una de les coses en què es veu la gran diferència i avantatge dels que viuen la vida espiritual, són servents de Déu i tenen la mirada fixa en l’eternitat, és que senten més joia i alegria en la seva ànima quan acaben de plorar els seus pecats que la que senten els mundans a totes les festes i plaers del món.

Josep M. Alimbau i Argila, mossèn i periodista

Treballar amb alegria

No canviaria les rialles del meu cor per les riqueses que desitgen les multituds”, escriu Khalil Gibran (Líban 1883-EUA 1931) al seu Autoretrat.Aquest poeta i pintor d’origen libanés prové d’una família humil de la qual no va rebre educació formal en la seva infantesa. No és fins que arriba als Estats Units, arran d’alguns afers obscurs del pare amb la justícia que fan decidir la mare a fugir del país, quan entra en contacte amb l’avantguardia artística del moment. La seva obra magna és El profeta, un llibre compost de vint-i-sis textos poètics, aforismes i paràboles que aborden valors universals com la llibertat o el respecte però amb un important fil conductor: l’amor.

A la seva obra afegeix: “És el meu fervent desig que tota la meva vida sigui per sempre de llàgrimes i somriures. Les llàgrimes purifiquen el cor… El riure m’acosta més als altres. Les llàgrimes m’uneixen als desnonats… El riure simbolitzza la joia de la meva pròpia existència.”

“Prefereixo mil cops morir feliç, content, alegre i amb una gran esperança abans que viure una vida vana i desesperançada. Una set eterna d’amor, una set eterna de bellesa, una set eterna d’alegria és el meu desig. Sé que els afavorits ara no són més que infeliços”.

“La vida de les flors és de llàgrimes i rialles. La vida dels núvols és una vida de reunions i comiats: la vida dels núvols és de llàgrimes i somriures fins que arriben a l’oceà infinit d’alegria que és Déu.”

De veritat, val la pena treballar amb alegria perquè és teixir la tela amb fils extrets del cor i d’una gran esperança: l’esperança en Déu, la nostra màxima alegria.

Josep M. Alimbau I Argila, mossèn i periodista

Stevie Wonder i l’alegria

Es diu Stevie Wonder. És un dels grans de la música pop mundial. Té la pell negra. Això li va portar problemas. Li van tancar moltes portes. No obstant això, és un home optimista. Sempre somriu i comunica alegria. Ha dit:
“Els prejudicis se superen.
Ser cec és terrible i dolorós… però també se supera. Només cal proposar-s’ho. Costa i no costa…
Utilitzo la música per promoure la bondad de le gent.
Vull escriure una comèdia musical, divertida… Més: que transmeti alegria.
Penso que somriure, ser alegre… és dir a Déu: crec en tu. Gràcies, Senyor! Gràcies per tot. Gràcies per aquest cos i aquesta vida que em permets viure…
Per a mi un somriure ofert en el moment oportú és molt important, tot i que saber ser alegre i transmetre alegria ho és molt més.”
No hi ha cap servei millor que aquell que millor infon alegria als que té al seu voltant.
No hi ha millor teràpia per als que estan preocupats, tensos… que una bona dosi d’alegria.
Ricardo León escrivia:
“L’alegria és la cosa més barata i a la vegada més difícil de posseïr que hi ha al món. L’alegria és flor d’enteniment i fruit del cor, de l’amor.”
El beat Joan XXIII ensenyava:
“Busqueu l’alegria portant a tot arreu una nota de sinceritat, de rectitud, de bondat… evitant tota mentida i fingiment, perquè de la pròpia vida sorgeixi un doll continu d’aigua viva, que s’alci fins a la vida eterna.”

Josep M. Alimbau i Argila, mossèn i periodista

Desbordant de joia… enmig de les tribulacions

Em sento desbordat de joia –d’alegria– enmig de les tribulacions”, exclamava Sant Pau a la Segona Carta als de Corint (7,4). I així, des d’aleshores, durant segles, passant per Santa Teresa del Nen Jesús, qui, malalta i amb gravíssims dolors, deia: “He arribat a no poder sofrir més, perqu`e tot sofriment m’és dolç”, fins al periodista carmelita Titus Brandsma, que va morir màrtir al camp de concentració de Dachau i que va escriure des del captiveri:
“Quedeu-vos aquí amb mi, Jesús, quedeu-vos, Vós en aquesta hora no em deixeu, ja que la vostra divina presència tot m’ho fa dolç i fàcil, tot m’ho fa suportable i passador, tot m’ho fa joiós i plaent.”
És tota una constel·lació de sants que ens testimonien que l’alegria consisteix en la santedat, i la santedat consisteix en el perfecte amor a Déu i l’amor als altres, encara que visquem enmig de grans tribulacions.
És més, diu Monsenyor Cavagna: l’alegria d’una persona santa, l’habitual pensament posat de Déu, la tranquil·litat de complir sempre la voluntat del Senyor… encara que tinguem dificultats: en les maneres jovials, en l’habitual somriure, en aquell goig i alegria perennes, que són propis només dels fills de Déu.
“EL SEU SOMRIURE MÉS GRACIÓS”
Santa Teresa del Nen Jesús narra l’experiència que segueix: “En la meva comunitat hi ha una germana que té el do de desagradar-me en tot: amb els seus modals, les seves paraules, el seu caràcter. Tanmateix, és una santa religiosa i deu ser summament agradable a Déu.
“Per tal de no cedir a l’antipatia natural, em vaig dir que la caritat no havia de consistir en simples sentiments sinó en obres. Em vaig dedicar a portar-me amb aquella germana com ho hogués fet amb la persona que més m’estimo.
“Cada cop que la trobava, demanava a Déu per ella i li dirigia el més encantador dels meus somriures.
“Treballàvem juntes. Quan els meus combats interiors eren molt forts i volia contestar-li, aleshores fugia com un desertor. Com ella ignorava completament el que jo sentia per la seva persona, mai no va sospitar els motius de la meva conducta i vivia convençuda que el seu caràcter em resultava agradable.
“Un dia, em va dir amb aire molt satisfet:
–Voldria dir-me quin atractiu em troba? No la veig ni una sola vegada sense que em dirigeixi el somriure més graciós!
Ai! –deia Teresa–, el que m’atreia era Jesús, amagat en el fons de la seva ànima…Jesús fa dolç el més amarg.”
“Qui es venç ell mateix sabrà estimar els altres.
“I qui estima els altres, recollirà alegria.”