La importància de servir

blasiSi s’atèn a possibles arrels emparentades amb les paraules llatines “servus” (serf, i també servent) o “servire” (fer la feina de serf o de servidor) s’explica que els vocables que en deriven perdin atractiu per a ser utilitzats, i en l’ús corrent siguin reemplaçats per altres. Les cartes comercials no se solen acabar amb la fórmula d’acomiadament en què hom s’oferia com a segur servidor (s.s.) del destinatari, sinó amb altres més senzilles i cordials. Ha caigut en desús el mot serventa. Ara ja no es diu d’una persona que ha deixat casa seva o el seu poble per anar-se’n a servir, o a fer de criada o de minyona, bé que aquestes dues siguin paraules especialment boniques pronunciades amb afecte familiar. I la dimensió laboral d’aquells ofici s’ha denominat després empleada o auxiliar de la llar encara que la importància d’aquesta tasca bé mereixeria trobar un nom encara més adequat. I quan treballa a plena dedicació i viuen aquella casa, si es tracta de persona llatinoamericana se li sol aplicar el modisme d’interna o interina, que encara es mantenen.

Per la mateixa evolució de les formes de l’anomenat servei militar i la seva desaparició, no es parla ja gaire del servei o de servici en aquell sentit, i els qui s’hi han de referir se’ls escapa més aviat la contracció de milícia, és a dir, la mili.

Tanmateix, hi ha derivats de la idea de servir en què apareix un sentit que no s’ha gastat, i que reflecteix una disposició d’esperit encaminada a ajudar a aconseguir els mitjans encaminats a assolir els fins de les persones i de la societat, i que mena a donar-se als altres i a ser útil als conciutadans. Pensem en les públiques administracions que planifiquen i asseguren els serveis públics (de sanitat, de correus i de justícia) i en els polítics que qualifiquen la seva tasca com un servei. I per què no esmentar els edificis públics, les benzineres o els bars, que tenen serveis per a qui els necessita. Tanmateix, quan diem que aquell sentit no s’ha gastat, no ens preguntem si així és perquè no se n’ha fet ús, com quan diem que no se’n gasta, cosa que succeeix a vegades, o perquè no s’ha deteriorat en aquell punt el sentit de la paraula.

I sobretot hi ha un ús del verb servir que s’ha mantingut sortosament al marge d’aquesta evolució semàntica, i és el que, aplicat a una persona o una cosa, equival a ser útil, a complir bé la funció que li correspon o que li ha estat encomanda, com un ordinador vell que encara serveix, o com un professional que està ben format per a la seva feina, com un intèrpret que ajuda a les persones que parlen en distintes llengües, a entendre’s.

I encara que soni un poc a contradicció, m’agradaria sentir comentar d’algú, que és “un amo que serveix” (perquè sap tirar una empresa endavant, i guanyar diners, i esmerçar-los bé, i tractar amb justícia i humanitat els treballadors), i dir-ho amb un verb que expressa un valor, en el qual han estat exemplars els servidors, els qui han servit amb el seu servei.

Ferran Blasi I Birbe, prevere i periodista

 

Anuncis

Autor: Fundació Pare Esqué

La Fundació Pare Esqué està inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 797. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994. NIF G-60.572.211.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s