Signes religiosos que es mostren en públic

Un dels plaers intel•lectuals senzills, que sovint s’experimenten, és el d’escoltar els qui són bons observadors, que parlen de les coses que succeeixen davant de tots i que les expliquen bé, tant si es tracta de temes lleugers com si són profunds, i més quan alló coincideix amb el que els qui escolten, també han vist, però que no en sabrien treure tant de partit.
N’he recollit alguns exemples, que han sortit en una conversa en què participaven dues persones joves, un xicot i una noia, que deuen tenir moltes estones per fixar-se, junts, en les coses que passen.
S’ha comentat que crida l’atenció el fet que hagi acrescut notablement el nombre de persones –en majoria dones, però també homes– que duen, penjada al coll, una petita creu, i de vegades no tan petita, o alguna medalla. I un pensa també en això, quan passa pel davant de l’aparador d’alguna joieria, tant si és una que vol atreure compradors de nivells socials i econòmics alts, com una altra destinada als més populars. En unes i altres, s’hi veuen les creus, les medalles i els collars, alguns amb pedreries i metalls, de tots els preus i qualitats.
I fins i tot hi comença a haver, en gran nombre, en expositors arran del carrer, en basars regentats per modestos i competents comerciants orientals, en llocs de molt moviment, penjolls de rosaris, de vegades fets de pedretes multicolors, i d’altres de pinyols d’oliva, i que hom ja veu al voltant del coll de persones que passen.
Un altra d’aquestes instantànies de la realitat: que hi ha molta gent que no s’està de mostrar gestos religiosos públicament. Pensem en esportistes joves, també en competicions que es transmeten per la televisió a tot el món, que exhibeixen signes de significació religiosa: els futbolistes que se senyen en entrar al camp. O recordem l’expressiva manera amb què un dels que fa més gols, molt estimat a Barcelona, quan n’ha fet algun d’especialment valuós, dirigeix cap al cel els dos dits polzes de les dues mans, i sembla com si volgués dedicar a alguna padrina de la seva familia que deu tenir allí, i a les oracions de la qual s’encomana.
I sigui per raons culturals o tradicionals, sigui per un precepte religiós, mereix un afectuós respecte l’actitud de fidelitat a les seves conviccions amb què moltes dones vingudes de l’Àfrica mediterrània, dels Balcans, del Mitjà Orient o d’altres indrets, porten el seu vel, amb gràcia, com feien aquí amb el mocador al cap, les àvies de llunyanes generacions, sense que això tingués especial motivació religiosa, o les dones joves que lluïen quan, a la meitat del segle passat, anaven en Vespa per Roma o per Barcelona i, sortosament per a l’estètica, no era obligatori el casc, com ens recorden gratament pel•licules o fotos de l’època.
Pot ser una manera d’exterioritzar voluntàriament un detall de significació religiosa o de fer ben visible una adscripció confessional. I cosa semblant podríem dir dels homes jueus que el sàbat porten el seu casquet, la kipa, o de les diverses formes religioses orientals, de l’hinduisme, o els sikhs, amb els seus turbants, o les túniques talars d’alguns homes mahometans.
Vull pensar que en uns i altres hi ha un afany inconscient d’expressar la pertinença a un poble, a una cultura i a unes formes religioses que solen ser majoritàries en el grup del qual es forma part, que bé que hom desitjaria que no fossin exigència d’una imposada obligatorietat. I que això mou a afermar la identitat dels qui vénen de lluny, però també pot ser que provoqui en tots, per reacció, de manera particular en els del país, el legítim orgull de professar una cultura pròpia, per la qual van sentint estima, també amb la seva component religiosa i que estan decidits a conservar.

Ferran Blasi, Pvre

Autor: Fundació Pare Esqué

La Fundació Pare Esqué està inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 797. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994. NIF G-60.572.211.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s