Treballs premiats 3a edició Premi Nacional Fundació Pare Esqué

Participants en la 3a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué
Participants en la 3a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué

Ahir dissabte 22 d’octubre vam celebrar l’acte de lliurament de guardons de la 3a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué. El jurat ha decidit declarar deserts els premis en la categoria A, B i E, i ha decidit premiar els següents treballs en la categoria C i D:

1r premi en categoria C, de 15 a 16 anys, i guanyadors d’una beca educativa de 900€
Clip musical Héroes de verdad (presentació en power point + vídeo clip musical), realitzat per Didac Albertos, Andrea Martín, Miriam Moñino i Ariadna Vidal.

Guanyadors beca educativa en categoria C de la 3a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué
Guanyadors beca educativa en categoria C de la 3a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué.

Aquest treball cerca tres grans objectius:
1. Conscienciar a la societat que s’ha de respectar la diversitat i acceptar les diferències.
2. Donar ànims a totes les persones i en especial a tots els nois i noies que, com els seus autors, lluiten cada dia per superar les seves barreres.
3. Fer un homenatge al seu company Didac, que lluita cada dia per millorar i superar-se a ell mateix.

Premi en categoria D, entitat infantil-juvenil, i guanyador d’un ajut social de 900€
Projecte La LLUNA – Teatre per tothom de la companyia de teatre La Lluna, formada per alumnes i ex-alumnes de l’USEE (Unitat de suport a l’educació especial) de l’Escola del Clot. Una companyia oberta a la diversitat (social, cultural, intel·lectual…).

Guanyadors ajut social en categoria D de la 3a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué
Guanyadors ajut social en categoria D de la 3a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué.

Els objectius d’aquest projecte són:
– Sensibilitzar a la societat i demostrar que “tots podem”!
– Desenvolupar l’empatia i solidaritat (posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències).
– Donar oportunitats a tothom i treballar en equip.

Podeu conèixer el seu projecte en aquest enllaç.

Gràcies a tots els participants i enhorabona als treballs guanyadors!

El jurat ha estat format pel Sr. Àlex Avilés i el Sr. Pere Salicrú. La fundació agraeix a tots els participant i als membres del jurat la seva col·laboració en aquesta 3a edició del nostre certamen de difusió de valors en la societat d’avui.

Anuncis

Curtmetratges que hem d’usar per ensenyar valors als nens/es

difonent #valors en la societat d'avuiEns fan arribar aquest llistat de curtmetratges que ensenyen valors i que podeu veure amb els vostres fills/es, alumnes i/o amics/gues i que poden ensenyar sobre aspectes importants com són el respecte, l’enveja, la lleialtat, l’autoestima i altres.

Sobre l’amistat
Parcialment nuvolat (Partly Cloudy), de Disney Pixar (2009) – 5’49”

Sobre el treball en equip
La lluna (The Moon). Disney Pixar (2011) – 6’56”

Sobre la tolerància i el respecte
Ocellets (For the birds). Pixar (2000) – 3’25”

Sobre la importància d’entendre i respectar els drets dels altres
El pont (Bridge) – 2’45”

Sobre les nostres no limitacions
El circ de la papallona (The Butterfly Circus) (2009) – 21’08”

Sobre la pressió per complir els estereotips femenins
Cara de nina (Doll face) (2005) – 4’12”

A no perdre la il·lusió
T’atreveixes a somniar? – 7’28”

Sobre l’ús que fem de la tecnologia i com la mateixa ens esclavitza
Ximplets (Idiots) – 4’04”

L’adolescència i les relacions interpersonals. En qui puc confiar del meu voltant?

Xerrada “L'Adolescència i les relacions interpersonals. En qui puc confiar del meu voltant?"Dimecres 21 de setembre, a les 19 h, en la sala d’actes de la fundació, xerrada dirigida exclusivament a nois i noies adolescents, a càrrec de la psicòloga Xantal Lobera, del Centre de Psicologia i Logopèdia Claret. Ho sentim adults no hi podeu ser-hi presents 😉 !!

L’adolescència és una etapa de la vida que tots o bé estem passant o bé ja hem passat en el seu dia. És un moment de canvis, d’autoconeixement d’un mateix, de definir els gustos i les preferències de gairebé tot. Tanmateix és un moment d’escollir amistats, per afinitats, interessos comuns o per estar-hi còmodes. És possible que ens equivoquem o no a l’hora d’escollir els nostres companys del dia a dia. Ells també estan passant per una situació similar a la nostra, també estan escollint amb qui s’entenen millor i amb qui volen passar les estones lliures. Aquí venen les preguntes: puc confiar en la meva amiga per explicar-li certes coses personals? Com sé que no em trairà i no ho dirà a tothom? A qui puc recórrer si necessito un adult i no puc o no vull explicar-ho directament als meus pares?

Passa-ho!! Us hi esperem!!

+info a www.FundacioPareEsque.org/agenda

El mural Grafit dels Valors a Google Maps

Roda de premsa projecte Grafit dels valorsCertament no és la notícia de l’any, però ens fa contents que el mural Grafit dels Valors surti en una eina tan popular i útil com és Google Maps. Les coordenades són 41.4054713 N, 2.1671961 E.

El podeu veure en directe en el següent enllaç:

https://www.google.es/maps/@41.4054713,2.1671961,3a,75y,222.6h,76.38t/data=!3m6!1e1!3m4!1ssbeTZs8q7Y42CFZ3N_MJwQ!2e0!7i13312!8i6656?hl=ca

Solidaritat per Sant Jordi

difonent #valors en la societat d'avuiAmb motiu de la Diada de Sant Jordi, l’AELC, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, divulga aquest poema de Joana Raspall que us volem compartir, doncs parla de valors i en especial d’un molt important, la SOLIDARITAT.

PODRIES
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc
podries ser negre…

Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí ”
en una altra llengua.

T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser;
potser més dolenta.

Tindries més sort
o potser més pega…

Tindries amics
i jocs d’altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.

Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.

Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.

Podries… podries…

Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.

No a una economia de l’exclusió

No a una economia de l’exclusióAixí com el manament de no matar posa una límit clar per a assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir no a una economia de l’exclusió i la desigualtat. Aquesta economia mata. No pot ser que no sigui notícia que mor de fred una ancià que té per casa el carrer i que sí que ho sigui una caiguda de dos punts en la borsa. Això és exclusió. No es pot passar fam. Això és desigualtat. Avui tot entra dins el joc de la competitivitat i de la llei del més fort, en què el poderós es menja el més feble. Com a conseqüència d’aquesta situació, grans masses de la població es veuen excloses i marginades: sense treball. Sense horitzons, sense sortida. Hom considera l’ésser humà en si mateix com un bé de consum, que es pot usar i després llençar. Hem iniciat la cultura del “descartament”, que, a més, és promoguda. Ja no es tracta simplement del fenomen de l’explotació i de l’opressió, sinó d’una cosa nova: amb l’exclusió queda afectada en la seva mateixa arrel la pertinença a la societat en la qual hom viu, perquè hom ja no està a baix, a la perifèria, o sense poder, sinó que està a fora. Els exclosos no són “explotats” sinó rebuigs, “sobrants”.

En aquest context, alguns encara defensen les teories del “vessament”, que suposen que tot creixement econòmic, afavorit per la llibertat de mercat, aconsegueix provocar per si mateix major equitat i inclusió social en el món. Aquesta opinió, que mai no ha estat confirmada pels fets, expressa una confiança basta i ingènua en la bondat dels qui detenten el poder econòmic i en els mecanismes sacralitzats del sistema econòmic imperant. Mentrestant, els exclosos continuen esperant. Per a poder sostenir un estil de vida que exclou altres persones, o per a poder entusiasmar-se amb aquest ideal egoista, s’ha de desenvolupat una globalització de la indiferència. Gairebé sense adonar-nos-en, ens tornem incapaços de compadir-nos davant els clamors dels altres, ja no plorem davant el drama dels altres ni ens interessa tenir-ne cura, com si fos una responsabilitat aliena que no ens toca. La cultura del benestar ens anestesia i perdem la calma si el mercat ofereix alguna cosa que encara no hem comprat, mentre totes aquestes vides truncades per falta de possibilitats ens semblen un mer espectacle que de cap manera no ens altera.

Una de les causes d’aquesta situació es troba en la relació que hem establert amb el diner, ja que acceptem pacíficament el seu predomini sobre nosaltres i les nostres societats. La crisi financera que travessem ens fa oblidar que en el seu origen hi ha una profunda crisi antropològica: la negació de la primacia de l’ésser humà! Hem creat nous ídols. L’adoració de l’antic vedell d’or (cf. Ex 32, 1-35) ha trobat una versió nova i despietada en el fetitxisme del diner i en la dictadura de l’economia sense un rostre i sense un objectiu veritablement humà. La crisi mundial, que afecta les finances i l’economia, posa de manifest els seus desequilibris i, sobretot, la greu mancança de la seva orientació antropològica que redueix l’ésser humà a una sola de les seves necessitats: el consum.

Mentre els guanys d’uns pocs creixen exponencialment, els de la majoria es queden cada vegada més lluny del benestar d’aquesta minoria feliç. Aquest desequilibri prové d’ideologies que defensen l’autonomia absoluta dels mercats i l’especulació financera. D’aquí que neguin el dret de control dels Estats, encarregats de vetllar pel bé comú. S’instaura una nova tirania invisible, a vegades virtual, que imposa, de forma unilateral i implacable, les seves lleis. A més, el deute allunya els països de les possibilitats viables de la seva economia i els ciutadans del seu poder adquisitiu real. A tot això s’afegeix una corrupció ramificada i una evasió fiscal egoista, que han assumit dimensions mundials. L’afany de poder no coneix límits. En aquest sistema, que tendeix a fagotitzar-ho tot amb vista a acréixer beneficis, qualsevol cosa que sigui fràgil, com el medi ambient, queda indefensa davant els interessos del mercat divinitzat, convertits en regla absoluta.

Sant Pare Francesc

Performers, premi a la millor interpretació musical cantada

Performers, premi a la millor interpretació musical cantadaLa Fundació Pare Esqué ha posat en marxa un concurs de recolzament al talent artístic musical i vocal anomenat Performers.

Performers és un concurs musical per a solistes i grups que cerca promoure els valors humans a través de la música. Premia les millors actuacions musicals cantades en directe en categoria junior (fins a 17 anys) i en categoria senior (de 18 anys en endavant). Els qui volgueu participar, ja sigui en grup o de forma individual, heu de fer arribar una gravació d’una o dues cançons interpretades per vosaltres a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com.

Les actuacions seleccionades passaran a la fase semifinal, en una actuació en directe dissabte 14 de maig. I els que superin aquesta fase, passaran a la final el dissabte 11 de juny.

Un jurat independent avaluarà les propostes rebudes i també les actuacions del dia 14 de maig i del 11 de juny.

Més informació en aquest enllaç.

Endavant, vine i participa!!

La resurrecció del Senyor

La resurrecció del SenyorFou un capvespre molt dens de tenebres el dissabte sant, però Vós, Senyor, després d’aquella posta resplendireu per sempre més enmig del món. Un àngel de Déu, en l’entreclaror del sepulcre, brilla tot resplendent i fa albirar una joiosa esperança en el cor de les santes dones. Però elles no se’n sabien avenir, i dubtaven, de tanta llum que tenien davant seu.

Costarà fer brollar un Al·leluia triomfal i jubilós: en aquella matinada de la resurrecció. Qui cerqueu, dones de Jerusalem? Jesús que crucificaren no està entre els morts, sinó que ha ressuscitat. L’Al·leluia només és corejat encara al cel, on totes les jerarquies victoregen ja el seu Rei i Senyor. Hi ha tot un trasbals jubilós enmig dels deixebles, dubten de tanta joia que els proporcionarà el Sentor amb el seu retorn de les regions de la mort.

Jesús omplí primer de joia i de gaubança inefable la seva Mare, Maria, que tanta part havia tingut amb ell en l’obra redemptora del món. Després, l’amable Salvador recorrerà molts camins de la ciutat santa: eixorivint amb la seva presència tots els seus deixebles. Aparegué la Magdalena, que no veia mai esgotades les seves llàgrimes de penitència. Els deixebles d’Emmaús, que ja pel camí començaven a pressentir la presència del bon Jesús.

Pere rebrà la visita del Senyor com a cap de l’Església naixent. L’Al·leluia creix com un oneig triomfal, una delectança divina omple el cor de tots els qui creuen en el Senyor. Es possible, oh, Déu, que els jueus continuïn tan encegats i enterbolits encara: i en la seva rancúnia vulguin negar l’evidència de la veritat i tapar-la amb diners?

Jo crec, Jesús, que com abans vencéreu el pecat amb la passió sacratíssima, ara heu vençut la mort amb la vostra resurrecció triomfal i gloriosa. Al·leluia.

Pare Manuel Esqué I Montseny, CMF

La capella del Sant Crist, monument a recuperar i dignificar

La capella del Sant Crist, monument a recuperar i dignificarEncara que no visc a Sants, tinc sortosament de bons amics que bé podien designar-se espies. Ells m’informen i provoquen la confecció d’articles històrics pel nostre butlletí.

De forma diligent, en Francesc Garcia Roe m’ha informat d’unes obres just al costat de l’avui dissortadament tapiada capella del Sant Crist. Està situada al carrer del Sant Crist, a l’alçada de l’actual número 40, i era coneguda com Sant Cristo de Baix per a diferenciar-la de la parròquia.

Propietat de la parròquia, fou ocupada el 1936 i servia, sembla ser, de magatzem d’un taller o botiga ubicat i amb porta al carrer de Guadiana.

A mitjans de segle XIX el rector Mn. Andreu Casanovas Cantarell al seu manuscrit designat “Monitor” indicava que “nunca se ha dicho Misa”.

Hem de recular l’any 1763, quan en papers custodiats a la parròquia fins a l’any 1936, s’indicava que Jacint Badia donava una peça de terra a favor de l’Administració del Sant Crist perquè construís i establís la Capella del Sant Crist, abans ubicada prop del camí ral. Era la mateixa?

Durant molts anys, abans de la II República, els dies de dijous i divendres sant era exposada la imatge de Jesús clavat a la creu, amb gran abundor de flors i de ciris. En tenien cura la família Vila Servat. També era oberta la diada de Corpus.

Aquesta família també regentava la bodega de La bomba, que estava situada al mateix carrer del Sant Crist cantonada amb l’actual carrer de Gayarre. Una bomba vuitcentista va caure davant de la bodega després d’un bombardeig i fou col·locada a la façana de la bodega. La la nit del 19 de juliol de 1936, per evitar mals de cap, fou llençada a una claveguera veïna. Però això ja és una altra història…

Josep M. Vilarrúbia-Estrany, historiador